La comissió d’investigació que amenaça la campanya electoral del PP

L’assumpte a indagar no variarà gaire –aquesta vegada se centrarà més en l’operació Catalunya– i els actors cridats a protagonitzar l’obra tampoc: l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’exsecretària general del PP María Teresa Dolores de Cospedal i el mateix expresident del Govern Mariano Rajoy, entre d’altres. La diferència és que aquesta vegada, la desfilada d’exdirigents populars pel Congrés coincidiria, primer, amb la precampanya electoral de les autonòmiques i locals i, si s’allarga, amb la de les eleccions generals. Un moviment clar per desgastar el PP de cara als comicis.

Els temps

A mitjans de setembre, a proposta d’ERC, EH Bildu i el grup plural, el ple del Congrés ja va aprovar la creació de la comissió per tal d’indagar en el suposat entramat policial que involucra Fernández Díaz i Rajoy en la denominada operació Catalunya, en la qual es van enviar membres de la policia a Andorra per obtenir informació de comptes bancaris de polítics catalans al Principat. El PSOE va recolzar la iniciativa després d’acordar que s’investiguessin també els nous àudios entre Cospedal i l’excomissari José Manuel Villarejo que indiquen que l’exlíder del PP va mentir durant la seva compareixença en l’anterior comissió Kitchen.

Amb el sí de la Cambra baixa, la constitució de la comissió queda ara en mans de la Mesa del Congrés, on el PSOE i Unides Podem tenen majoria. Així, són només els socialistes i morats els que poden posar en marxa els treballs. Fonts parlamentàries asseguren que s’està «estudiant» activar-los en els mesos vinents, coincidint amb la celebració de les eleccions autonòmiques i locals. Atesa la durada que va tenir l’anterior comissió (nou mesos), les compareixences de dirigents del PP, ex alts càrrecs del Govern de Rajoy i de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat podrien estendre’s fins a les portes dels comicis nacionals que se celebraran a finals d’any.

Les conclusions

En les conclusions emanades de l’anterior comissió no s’esmenta l’operació Catalunya, malgrat que en les compareixences sí que va sortir en diverses ocasions. La CUP, Unides Podem, ERC i EH Bildu, en un vot particular, van voler introduir que la «denominada policia patriòtica va portar a terme l’operació Catalunya destinada a investigar i acusar líders de l’independentisme» i que la mateixa estructura que s’havia utilitzat en l’operació Kitchen es va fer servir per a la «persecució d’adversaris polítics». «A tall d’exemple: el PSOE, l’independentisme català o Podem», continuaven. Aquests paràgrafs no es van incloure finalment per falta de consens amb els socialistes.

Notícies relacionades

El PSOE pacta amb ERC una altra comissió sobre l’operació Catalunya a canvi d’incloure els àudios contra el PP

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

La conclusió que sí que es va acordar el desembre del 2021 és que «la cúpula directiva del PP va ordenar la utilització partidista, delictiva i il·legal d’efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l’Interior, per fer un seguiment i trobar les proves que obressin en poder de l’extresorer Luis Bárcenas i que inculpessin el Partit Popular sobre el finançament irregular».

A més, es va determinar que aquesta trama es dirigia des de tres seus: la del PP, on la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, tenia «coneixement» i «informava» el llavors president del Govern; la del Ministeri de l’Interior, amb el ministre Jorge Fernández Díaz, que «va encarregar la posada en marxa de tot el dispositiu delictiu»; i, finalment, la de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional, sota el comandament d’Eugenio Pino, per ordre del director general de la Policia, Ignacio Cosidó.