El PP registra una llei al Congrés per canviar el sistema d’elecció del CGPJ

El PP ha registrat al Congrés una proposició de llei per reformar el sistema d’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), de manera que els jutges designin els vocals d’extracció judicial, elevar els requisits per accedir a càrrecs en la carrera i evitar les portes giratòries amb la política.

L’òrgan de govern dels jutges va superar el desembre passat els quatre anys en funcions davant el rebuig del PP a negociar amb l’Executiu la seva renovació.

En la seva iniciativa, el PP considera evident que l’actual model de designació parlamentària dels vocals no té ni el suport de Brussel·les ni el «consens social, jurídic o polític» necessari per garantir els principis de «transparència i independència» que exigeixen les institucions democràtiques.

Segons el seu parer, urgeix un nou consens que enforteixi «els pilars democràtics», en línia amb el que reclama tant la Comissió Europea com el Consell d’Europa.

Planteja, així, que els dotze vocals d’extracció judicial siguin elegits pels jutges i magistrats. El Congrés i el Senat continuarien elegint els vuit vocals del torn de jurista per majoria de tres cinquens.

Segons la seva proposta, no podran aspirar a aquests llocs els que hagin ocupat un càrrec electe o polític en els últims cinc anys.

Per enfortir la independència del poder judicial i millorar la confiança dels ciutadans, planteja establir criteris més rigorosos i transparents en l’accés a determinats llocs i dificultar la tornada a la carrera judicial des de la política.

Proposa, així, que els jutges que es presentin com a candidats en unes eleccions o que siguin nomenats per a un càrrec polític de confiança hagin de declarar-se en situació d’excedència voluntària i no puguin reingressar el servei actiu fins dos anys després del cessament.

Si en sol·liciten el reingrés, en els dos anys següents al cessament quedaran adscrits al CGPJ per presentar el servei especial de caràcter governatiu que aquest òrgan els assigni.

La iniciativa dels populars reforça també les majories dins del CGPJ a l’hora d’elegir diferents càrrecs judicials, exigint el suport de tres cinquens dels vocals.

Proposa, a més, elevar a entre 10 i 15 anys el temps d’exercici professional exigit als juristes de reconegut prestigi per accedir a places a les sales civils i el penal dels tribunals superiors de justícia i elimina la intervenció de les assemblees legislatives autonòmiques en la seva elecció.

En el cas del Suprem, demana que els magistrats tinguin almenys 20 anys en la carrera.

A finals de l’octubre passat, el PP va tornar a trencar un acord que estava pràcticament tancat amb el Govern per renovar el CGPJ al rebutjar els plans de la Moncloa per reformar el delicte de sedició.

Notícies relacionades

Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, denunciarà l’agitador Vito Quiles per assetjament en una cafeteria

Xoc entre el PSOE i Sumar sobre què fer després del fracàs del decret d’habitatge al Congrés

Quatre anys abans, l’octubre del 2018, havia saltat pels aires un pacte ja tancat després de sortir a la llum un whatsap del llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en el qual parlava de controlar la Sala Penal del Suprem per «darrere».

Poc després, el PP va plantejar una reforma del sistema d’elecció dels vocals del CGPJ similar a la registrada aquest dimarts, però la majoria del Congrés va rebutjar la proposta i va defensar l’actual sistema d’elecció a través del Parlament.