María Luisa Segoviano, nova magistrada del TC: «L’autodeterminació és un tema complex que cal estudiar»

La nova magistrada del Tribunal Constitucional (TC) María Luisa Segoviano ha indicat aquest dilluns que el dret a l’autodeterminació «és un tema complex» que, arribat el moment, caldria «estudiar». Així s’ha pronunciat en una entrevista a Onda Cero sobre si creu que la Constitució permet exercir-lo als diferents territoris del nostre país. «Aquest és un tema molt complex, summament complex. És un tema amb moltes arestes que cal estudiar», ha dit la fins fa poc presidenta de la Sala Social del Tribunal Suprem (TS) al ser interrogada sobre aquest assumpte.

Segoviano ha defensat que «no s’ha de tenir por de cap plantejament, de cap posició, de cap suggeriment» que es pugui fer al TC. «No s’ha de rebutjar d’entrada res, però no vol dir que s’admeti, això cal tenir-ho molt clar», ha matisat. Preguntada també sobre si és possible que el nou TC es desmarqui de la doctrina fixada anteriorment pel mateix tribunal, la magistrada ha aclarit que «és un precedent del qual mai es pot prescindir», si bé al mateix temps ha assenyalat que «qüestions semblants» poden tenir «un determinat element diferent» que «pot ser que exigeixi un raonament més important que el que es va fer la vegada anterior».

Davant d’aquesta situació, ha posat èmfasi que «això és molt tècnic», per la qual cosa, arribat el cas, caldrà «mirar-ho amb moltíssima cura i amb assossec i desapassionament». En qualsevol cas, ha volgut posar de manifest que «la Constitució està fantàsticament feta» i «encara pot donar molt de si». «De fet, veiem com al llarg de tots aquests anys han anat sorgint diferents qüestions, s’han anat plantejant i resolent», ha afegit.

D’altra banda, s’ha referit a l’elecció del nou president del TC, ja que amb la renovació parcial del Constitucional –que es completarà el pròxim 9 de gener amb la presa de possessió dels quatre magistrats entrants– sortirà Pedro González-Trevijano, actualment en el càrrec. Per substituir-lo es postulen els magistrats progressistes Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, si bé Segoviano ha refusat avançar a qui donarà el seu vot, que podria ser clau per decidir qui presidirà la cort de garanties.

Notícies relacionades

12M, la cosa comença així

El País Basc, tan lluny

Ha explicat que no podrà prendre «el pols» al TC fins dilluns vinent, quan prengui possessió, i pugui parlar amb els altres magistrats i conèixer «el pla o la previsió que poden tenir cadascun dels aspirants». No obstant, ha exposat que, «a part de les facultats de gestió i organització de qui presideix, també hi ha un element que és estrictament personal, i és el caràcter que es tingui, la facultat de relacionar-se bé amb els altres, l’empatia». «Llimar les asprors entre els membres que formen el tribunal, mirar d’acostar posicions, ser capaç d’en un determinat moment calmar els ànims i suavitzar. Crec que això és molt important a l’hora que el tribunal funcioni», ha completat. A més, ha assegurat que no ha rebut cap «suggeriment» sobre qui ha de votar com a nou president del TC, tot i que sí que ha escoltat «opinions» de «diferents persones».

Així mateix, ha al·ludit a l’acord arribat pels anomenats sectors progressista i conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el 27 de desembre per designar-la junt amb César Tolosa, fins ara president de la Sala Contenciosa Administrativa del TS, com els seus candidats al TC. Segoviano també ha refusat pronunciar-se sobre si va ser proposada pel bloc conservador al ser percebuda com una candidata que recolzaria Balaguer contra Conde-Pumpido, i ha apuntat que creu que va pesar més «la conveniència i necessitat d’arribar a un consens» i que s’«acabava l’any i era una manera de posar fi a tot», després de sis mesos de desacords en el si del CGPJ sobre els seus dos aspirants al TC. En aquest sentit, ha ressaltat que la jura o promesa de dissabte passat davant el Rei es va produir en un clima «molt cordial», i confia que amb la renovació hi pugui haver «una situació molt més distesa, diferent de la que s’ha estat vivint fins ara» en el Constitucional.