La justícia que ve el 2023: la reforma penal davant el procés, Campos i Lezo al banc d’acusats i un TC progressista

L’any 2023 comença amb una agenda judicial plena i amb temes pendents des de fa ja massa temps. El principal, una vegada resolta la renovació del Tribunal Constitucional, és la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que arrossega ja més de quatre anys de retard i no sembla que s’hagi de pactar abans que s’acabi l’actual legislatura davant la falta d’acord polític.

Mentrestant, els tribunals continuen treballant i resoldran temes de pes com l’aplicació de la reforma penal als condemnats del procés per part del Tribunal Suprem, que també té pendent resoldre els recursos contra els indults als líders independentistes. Per la seva banda, l’Audiència Nacional avança en les seves instruccions i asseurà al banc d’acusats Francisco Campos el 23 de gener pel contracte de Fitur a la trama Gürtel, a més de jutjar al maig la primera peça del cas Lezo per la compra de la societat colombiana Inassa per part del Canal de Isabel II.

Quant a la recent reforma penal, que va suprimir el delicte de sedició i va realitzar canvis en les penes de presó que mereixen determinats supòsits de malversació –precisament els delictes imposats a l’exvicepresident  Oriol Junqueras i la majoria dels implicats en els fets del 2017 a Catalunya–, des de la Sala Penal d’aquest òrgan s’espera a la seva entrada en vigor per estudiar com afectaran els condemnats. Els canvis, segons reconeixen fonts de l’alt tribunal, obligaran a revisar les penes d’inhabilitació imposades i podran accelerar el retorn de Junqueras a la política.

Casero i Anna Gabriel

El Suprem també té pendent resoldre on es jutja l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel arran de la conclusió per part del magistrat Pablo Llarena del sumari que la processa per desobediència per la seva presumpta implicació en la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) de Catalunya. Gabriel, que es manté des del 2018 fugida a Suïssa, va declarar a l’alt tribunal el 14 de setembre i va negar haver comès cap delicte, a més de demanar ser jutjada a Barcelona, una sol·licitud que se li acabarà cedint atesos els precedents amb altres encausats pels mateixos fets.

Igualment, la Sala Penal d’aquest òrgan ha d’avançar en la instrucció del conegut com a cas Casero, sobre la presumpta prevaricació i malversació comeses pel diputat del Partit Popular i exalcalde de Trujillo –popularment conegut per equivocar-se al votar en el Congrés i permetre l’aprovació de la reforma laboral– arran de determinats acords i contractes de serveis que va realitzar quan era alcalde de l’esmentat municipi el 2017 i 2018. A principis de desembre es van ajornar les declaracions com a testimonis d’antics treballadors municipals que ara s’han de reprendre.

Els magistrats del Penal també tenen pendent resoldre sobre la nul·litat de la sentència dels ero a Andalusia sol·licitada per José Antonio Griñán i altres condemnats, que serà previsiblement rebutjada tot i que és un tràmit obligatori per poder acudir en empara davant el Tribunal Constitucional. Per la seva banda, l’Audiència de Sevilla estudia l’última petició de l’expresident de la Junta per evitar el seu ingrés a la presó perquè se li ha detectat un càncer.

Villarejo i el ‘sí és sí’

Un altre serrell pendent és l’arribada a l’òrgan dels recursos que previsiblement la Fiscalia i víctimes de violència sexual presentaran contra les rebaixes de condemna que les audiències provincials estan dictant en aplicació de la ‘llei del sí és sí’ i que permetran fixar definitivament doctrina sobre aquest assumpte.

La Sala Contenciosa Administrativa del Suprem té en la seva llista de deures la resolució sobre els recursos presentats el 2021 contra els indults atorgats als condemnats pel procés, a més del recurs del secretari de l’òrgan de govern dels jutges contra l’elecció del vocal Rafael Mozo com a president suplent de l’òrgan després de la dimissió de Carlos Lesmes. Es tracta d’una sala especialment castigada per la limitació dels nomenaments que ha de realitzar el consell vigent des de març de 2021, ja que hauria de tenir 33 magistrats i ara suma 9 vacants. La seva situació empitjorarà en els pròxims mesos amb la jubilació al març d’Inés Huerta.

A l’Audiència Nacional, a més dels dos judicis ja assenyalats, es continuen instruint diferents peces dels casos de corrupció Lezo i Púnica, la investigació d’assumptes com el Tsunami Democràtic, el presumpte espionatge amb Pegasus al Govern o l’atac cibernètic que va patir a l’octubre el Punt Neutre Judicial. Continuen també les indagacions sobre les activitats irregulars del comissari José Manuel Villarejo, que ja en suma mig centenar. En els primers mesos de l’any es coneixerà la primera sentència dictada contra ell després de la celebració del judici en relació amb les tres primeres peces jutjades.

Aquest òrgan arrossega, a més, un dèficit d’espai que està impedint la celebració de macrojudicis que obliguen a reunir en una sala més de cent persones, com són els referits als casos Nueva Rumasa, la peça principal de Gürtel o les que asseuen al banc d’acusats els Ángeles de l’Infern i els ‘Miami’. Finalment, es reformarà i ampliarà una de les sales de vistes de la seu de San Fernando de Henares (Madrid) i està previst que les obres s’adjudiquin durant el primer trimestre del 2023 i finalitzin a l’agost.

Recursos al TC

El Tribunal Constitucional no és poder judicial, però les seves decisions pendents tindran, sens dubte, incidència política i en la vida dels ciutadans durant l’any vinent. Abans d’això, l’òrgan ha de completar la seva renovació amb la presa de possessió dels quatre nous magistrats designats pel Govern i pel Consell General del Poder Judicial i la tria del president, un lloc que es disputen els progressistes Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.

Altres assumptes que esperen resolució són els que incumbeixen les dues últimes reformes de la llei orgànica del poder judicial –per prohibir els nomenaments a la cúpula judicial per un òrgan de govern dels jutges i per posar un termini legal per a les renovacions del TC–, així com l’intent d’introducció d’esmenes en la reforma penal per accelerar la renovació de l’òrgan, ja que es va paralitzar com a mesura cautelar, però queda decidir sobre el fons. També els recursos contra la llei catalana que elimina la quota del 25% de castellà a les aules o contra lleis de gran transcendència social com l’actualment vigent de l’avortament o la llei d’eutanàsia.

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Altres recursos a l’espera de sentència al Constitucional són els presentats per Vox, el PP i Alberto Casero contra determinades decisions de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, adoptades després de la votació del 3 de febrer del 2022 de la reforma laboral, que va tirar endavant per 175 vots a favor davant de 174 en contra, en la qual va ser clau el vot emès telemàticament pel diputat popular, que es va sumar per error als sís.

El TC també ha admès, però no resolt, les impugnacions del Govern madrileny d’Isabel Díaz Ayuso i Vox contra el decret d’estalvi energètic aprovat a l’agost, així com les impugnacions contra la nova llei educativa, la LOMLOE, també coneguda com ‘llei Celaá’ –la ministra que la va impulsar–. Igualment, estan pendents els dos recursos d’empara presentats per la defensa de l’exdiputat de Podem Alberto Rodríguez contra la sentència del Tribunal Suprem (TS) i contra la pèrdua del seu escó.