Alberto Núñez Feijóo «El PSOE utilitza els vots de Colau per estar al Govern mentre teixeix aliances per treure-la de l’ajuntament»

¿Qui serà el líder del PP a Catalunya?

Ho sabran quan correspongui. Suposo que el PP de Catalunya haurà de fer una reflexió el 2023. No sé el trimestre, perquè ara l’estàvem tancant i hem tancat tots els candidats a la presidència de les comunitats.

¿I el candidat a l’alcaldia de Barcelona?

El tancarem al gener, igual que a la resta d’Espanya. Hi ha diverses possibilitats, però a mi no em correspon dir-ho.

Génova en té la competència.

En té la competència, però en el 90% dels casos els candidats venen proposats pel territori. Aquest és el meu model de partit, que els territoris elegeixin amb autonomia i vingui la proposta a Génova, no al revés.

¿Però no és molt estrany que el principal partit de l’oposició no tingui candidat a la segona ciutat més important d’Espanya quan només falten cinc mesos per a les eleccions?

Per això, perquè és la segona ciutat més important d’Espanya, prendré tot el temps que necessiti per decidir i per escoltar els meus companys de Catalunya.

¿Pot ser algú de fora del PP?

No li contestaré aquesta pregunta, perquè ja he contestat les anteriors. Si fos una altra ciutat potser m’importaria menys, però Catalunya m’importa molt.

El gran tema ara és la repetició de Colau com a alcaldessa. Els empresaris s’han manifestat clarament en contra que això pugui passar. ¿El PP pot tenir un paper a Barcelona per canviar l’alcaldessa i que no es correspongui exactament als blocs en els quals ha estat organitzada la política?

És veritat que durant les visites que he fet a Catalunya i en la interlocució amb la societat civil catalana en el seu conjunt no he conegut ningú que defensi les polítiques de la senyora Colau, això és cert. Però sí que m’agrada ser just en les meves apreciacions i observo un enorme cinisme i una enorme hipocresia sobretot del Partit Socialista, perquè ha utilitzat els vots de la senyora Colau per estar al Govern central, perquè [Colau] ha designat un ministre, el ministre d’Universitats... I mentre el PSOE a Madrid utilitza els vots de la senyora Colau per estar al Govern, el PSOE a Catalunya està teixint una sèrie d’aliances perquè la senyora Colau, tot i que guanyi, no sigui a l’ajuntament. Aquest cinisme hem de posar-lo en coneixement dels ciutadans. La mentida i el cinisme en política no poden ser gratuïts. 

¿Però què faran vostès?

¿Què farem nosaltres amb els vots que ens donin els constitucionalistes a Barcelona? Farem el que ens sembli millor. ¿De qui pot ser la millor fórmula per recuperar una ciutat més oberta, una ciutat més cosmopolita, una ciutat més internacional...? Però això no significa que no denunciem la hipocresia. 

Vostè visita sovint Catalunya. ¿Nota algun símptoma de «desinflamació», com diu Sánchez?

Els independentistes mai han manat tant a Espanya com ara. Mai havien pensat tenir aquest comandament. Hi ha Pressupostos per al 2023 perquè ERC va dir que sí. ¿Quin és el preu? Derogui vostè la sedició i rebaixi les penes per malversació. ¿Això és desinflamar o incrementar una patologia crònica? Hi ha medicaments que alleugen el dolor però augmenten la malaltia. Hi ha altres medicaments que són més terapèutics i que produeixen més dolor, però van contra la malaltia. I jo crec que tenim una malaltia crònica i el que farem és ampliar la malaltia amb un calmant que té efectes secundaris, que és ampliar-los. Llavors la pregunta és: ¿qui representa la societat catalana no independentista? ¿Qui vetlla pels drets lingüístics o pels drets polítics de la societat catalana no independentista?

Notícies relacionades

Els empresaris demanen a Colau recuperar la BCN de l’«ambició i valentia» pels grans projectes

El Parlament envia al Congrés la proposta de reforma de la llei d’eutanàsia per escurçar els recursos

Ha dit en alguna ocasió que al PP li va faltar «empatia» a Catalunya durant el procés. ¿Què significa?

Estem cometent l’error d’identificar els polítics de torn amb Catalunya. I els polítics no són Catalunya, de la mateixa manera que a mi no em poden dir que Galícia soc jo o era jo. La Generalitat no és Catalunya. Moltes vegades les nostres expressions i la nostra manera de parlar cap a Catalunya, segons la meva opinió, no és l’adequada perquè no distingim el que és accidental, que és un Govern, amb el que és estructural, que és un poble. Els polítics passen però Catalunya es manté, i jo crec que de vegades identifiquem les dues coses. No té res a veure. El poble català és un poble que cada quatre anys pren les seves decisions i vota qui considera oportú. El problema de Catalunya, segons la meva opinió, són les seves últimes generacions de polítics. No és un problema del poble català, és un problema de la seva classe política. Si el Partit Socialista no hagués firmat el Pacte del Tinell, estaríem en una situació diferent, perquè allà és quan va començar la deriva.