Un conflicte laboral destapa «irregularitats» en els contractes de material militar d’Espanya amb l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs

La nombrosa documentació i dades entregades en un jutjat, arran d’un conflicte laboral sobre uns fets ocorreguts el 2020 en una gran companyia lligada a l’àrea de defensa, han destapat «irregularitats» i «transferències potencialment sospitoses» en contractes de venda d’armament als Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita. L’empresa al·ludida és Everis, una consultora espanyola filial del gegant de telecomunicacions japonès NTT Data.

La venda de morters i municions per part d’empreses de l’esmentat grup Everis, presidit per Eduardo Serra, exministre de Defensa de José María Aznar, es va portar a terme malgrat que des del 2016 diverses resolucions del Parlament Europeu i de les Nacions Unides van instar a no vendre armes a l’Aràbia Saudita per la seva implicació en la matança de població civil en la Guerra del Iemen, que va començar el 2014 i continua en l’actualitat.

Aquestes operacions comercials, realitzades el 2017, van comptar amb el vistiplau del Govern de Mariano Rajoy a través de la secretaria d’Estat de Comerç, òrgan encarregat d’autoritzar les vendes d’armes a l’exterior. Les llicències s’atorguen previ informe d’una Junta Interministerial les resolucions de la qual són secretes i que, en aquest cas, no va posar reticències al negoci amb els països àrabs.

Totes aquestes dades s’han pogut conèixer en el context d’un conflicte laboral entre l’empresa matriu del grup Everis i la cúpula directiva d’Everis Aeroespacial y Defensa (Everis AEDE), cúpula que va mirar de vendre la companyia que dirigia a un soci inversor espanyol –tal com d’altra banda estava requerint el Ministeri de Defensa i el CNI dins d’un procés obert per l’interès estratègic per ‘espanyolitzar’ la companyia–i que, segons aquests directius, no va agradar gens al grup presidit per Serra per entendre que es pretenia entregar ‘Everis AEDE’ directament a la competència a Espanya.

L’ORIGEN DE LA DISPUTA LEGAL

De fet, tres jutjats Socials de Madrid estan dirimint, des del 2020 a l’actualitat, la disputa legal entre l’empresa matriu i els directius d’Everis AEDE –ara coneguda com a NTT Espanya–, que van acabar sent acomiadats. Tant una com d’altres van aportar als procediments diferents informes i declaracions que, més enllà de per servir per aclarir el conflicte laboral que es jutjava, evidencien a més presumptes irregularitats als contractes sobre armament.

L’origen d’aquesta disputa laboral està lligada amb l’enviament d’un ‘e-mail’, datat el 18 de desembre del 2019, per part del cap de departament d’Estratègia Internacional del gegant japonès NTT Data Corporation, en el qual comminava la seva filial espanyola, el grup Everis, a evitar tractar amb «productes/serveis gairebé armamentístics», amb referència a la venda de morters Alakran a l’Aràbia Saudita.

Un dia després, el conseller delegat d’Everis Spain li va respondre que l’actual equip directiu estava «absolutament d’acord amb no tractar amb aquest tipus de productes». Tanmateix, aquest sentir no era generalitzat. A la cúpula directiva de la filial armamentística, Everis AEDE –l’empresa del Grup Everis que Defensa i el CNI tenien interès a ‘espanyolitzar’– no va agradar gens la nova estratègia marcada des del Japó.

De fet, el seu conseller delegat va remetre un correu electrònic el 13 de febrer del 2020 a la casa mare espanyola advertint que aquest veto portaria conseqüències: haurien de reduir els costos aquell mateix any un 50%, dissoldre l’equip directiu i acomiadar «100 persones, amb el cost d’indemnitzacions i de reputació que comportaria».

Segons els documents aportats a les causes judicials, a què ha tingut accés ‘El Periódico de España’, de Prensa Ibérica, el negoci armamentístic en aquell moment era molt lucratiu: entorn de 100 milions d’euros el 2017, tot i que el benefici net en la venda d’armes a l’Aràbia Saudita per a Everis i la seva participada va ser de 15 milions.

En aquest mateix ‘e-mail’ del febrer del 2020, abans citat, el conseller delegat portava a més a col·lació que ja estava en marxa un pla de recerca d’un soci espanyol per a Everis AEDE, apuntant que ja s’havien «identificat algunes empreses que podrien estar-hi interessades, amb el suport del Govern d’Espanya, a presentar una proposta o recolzar l’equip directiu per presentar una proposta per comprar Everis AEDE». «L’oferta de compra podria ser suficient per incloure 12 milions d’efectiu, i així pagar el deute amb el Ministeri d’Economia, un milió per pagar a Santander Brasil i 12-15 milions d’efectiu addicional», apuntava literalment el màxim dirigent de l’empresa que es pretenia ‘espanyolitzar’.

EL PLA DESENCADENA UNA GUERRA

El cas és que, precisament després del missatge enviat des del Japó sobre l’interès a acabar amb el negoci armamentístic i pocs dies després de l’‘e-mail’ en el qual el conseller delegat d’Everis AEDE avisava els seus superiors de les conseqüències, es va concretar el pla per intentar separar-se del grup matriu a què pertanyien: una desena de directius d’Everis AEDE va presentar una carta d’intencions («Letter of intentions») no vinculant per a l’adquisició de tot el capital social d’aquesta empresa i de les seves participades. Segons dades de la matriu, la filial de defensa a Espanya tenia un valor estimat el 2017 d’entre 208,2 i 253,6 milions.

Amb l’ús de la «letter of intentions», aquests càrrecs es van valer d’una prerrogativa que tenien al seu contracte per poder presentar ells mateixos una proposta de compra de la companyia per un 70% del seu valor. La cúpula d’Everis AEDE ho tenia tot lligat, ja que només dos dies abans havien firmat un MOU (acord per a l’adquisició de l’empresa) amb Amper per obtenir així finançament i poder efectuar una compra de semblant calat econòmic. Però es dona la circumstància que aquest grup empresarial, Amper, és competència directa d’Everis, segons l’empresa de Serra. I tot el procés va desencadenar una guerra entre les parts que va acabar als jutjats.

EXMINISTRE MORENÉS

En el moment de l’intent d’aquesta cridanera operació, un altre exministre de Defensa del PP –en aquest cas en el Govern de Mariano Rajoy–, Pedro Morenés, era el president d’una de les filials d’Amper. Morenés assumiria mesos més tard d’aquest intent d’absorció d’AEDE la presidència de tot el grup en el qual treballava.

La detallada maniobra dels esmentats directius d’Everis AEDE per aconseguir la seva empresa però amb el finançament d’Amper (efectuada presumptament a l’esquena del president de la companyia, Eduardo Serra, i de la matriu japonesa), va provocar que se’ls suspengués immediatament de sou i feina per incomplir, suposadament, l’acord de confidencialitat.

La tecnològica japonesa NTT Data va justificar els acomiadaments al considerar que aquests alts càrrecs van facilitar a Amper (la competència) dades internes de la companyia durant el seu acostament. El conflicte laboral va acabar en un jutjat. Hi va haver intercanvi de versions i de nombrosa documentació per justificar les posicions de cadascú.

Per la seva banda, els afectats, això és, els exmembres del consell d’administració d’Everis AEDE, van declarar en el curs del procediment judicial pels seus acomiadaments que «la necessitat i oportunitat» de realitzar aquesta operació de venda, la que hipotèticament ells pretenien fer, estava sent requerida des del Ministeri espanyol de Defensa des d’almenys el 2017, i va arribar a contractar-se el 2018 una empresa assessora, Ernst &Young, per realitzar una valoració de la companyia amb aquesta finalitat.

En tot cas és la jutge del social, després d’escoltar els uns i els altres, no va considerar provada l’acusació de la matriu nipona. De fet, alguns dels directius acomiadats van aconseguir abundants indemnitzacions, tot i que les decisions judicials adoptades eren recurribles i en alguns casos han arribat al Tribunal Suprem.

LES DERIVADES DEL JUDICI

Aquest conflicte laboral va deixar darrere seu una reguera de potents informacions. ‘El Periódico de España’ ha realitzat una investigació partint de les diferents interlocutòries que miren de dirimir si la fórmula de l’acomiadament dels executius d’Everis s’ajusta a la llei. A partir de les dades i informes que tanquen aquestes interlocutòries, aquest diari desgranarà, en els pròxims dies, el funcionament intern d’algunes de les empreses armamentístiques del nostre país, així com les presumptes irregularitats detectades per consultores i informes forenses independents, a més de cridaneres portes giratòries que hi ha entre els alts estaments de l’Exèrcit i la política i les esmentades proveïdores del sector armamentístic.

També quedarà en evidència, en pròximes entregues d’aquesta investigació, l’actuació dels successius Governs sobre el sector de fabricació i venda d’armes. Així queda reflectit, per exemple, en una carta del febrer del 2020 del director general d’Armament i Material del Ministeri de Defensa a la japonesa NTT i a les filials espanyoles d’Everis, on recomanava la participació d’un soci industrial espanyol al més aviat possible.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

De les interlocutòries incloses en les disputes laborals també es desprèn que s’haurien activat irregularment factures i costos de personal en alguns projectes i s’alerta de possibles forats comptables en contractes amb tercers països.

Tant Everis Spain, que ara es denomina NTT Data Spain, com els directius expulsats no han volgut contestar a les reiterades preguntes d’aquesta redacció, al mateix temps que tampoc han accedit a explicar la seva versió dels fets.