El Govern esquiva el bloqueig de la dreta judicial i aprova la reforma penal exprés

Dilluns vinent es viurà un nou capítol, amb un ple del TC per estudiar si estima les mesures cautelaríssimes que reclama el PP en el seu recurs d’empara: paralitzar l’aprovació de l’heterogènia proposició de llei, tramitada a la carrera, sense gairebé debat, que entre altres assumptes inclou la reforma penal (derogació de la sedició i rebaixa de la malversació) i els canvis en les majories del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè elegeixi els seus dos candidats al Constitucional. Està previst que el Senat aprovi dijous de manera definitiva la controvertida norma. La impressió generalitzada a la Moncloa és que els magistrats no arribaran tan lluny, després d’haver posposat la decisió a causa de l’oposició dels membres progressistes del tribunal i els escrits del PSOE i Podem demanant que no cedissin a la pressió del partit d’Alberto Núñez Feijóo. «Però mai se sap. Tot això és inèdit al Congrés», assenyalen fonts del Govern. 

De moment, l’Executiu ha aconseguit esquivar l’amenaça de bloqueig per part de la dreta. El Congrés va aprovar la proposició de llei amb 184 vots a favor, del PSOE, Unides Podem i els seus aliats parlamentaris, davant 64 en contra, de Vox i altres grups minoritaris. El PP i Cs, en canvi, van optar per no votar, al considerar que el debat no s’hauria d’haver celebrat abans que resolgués el TC. Pocs plens hi ha hagut a la Cambra baixa tan aspres com aquest, dins d’una legislatura ja marcada des de la seva arrencada per la crispació.  

La tornada de Tejero

La dreta, i sobretot l’extrema dreta, sol fer servir la paraula «cop» per referir-se al Govern i els seus socis. Aquesta vegada, tanmateix, l’expressió també va ser utilitzada pels grups d’esquerra, el PSOE inclòs. Des de la tribuna, el diputat socialista Felipe Sicilia va dir amb referència a l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981: «Fa 41 anys, la dreta va intentar aturar la democràcia. Ho va fer amb tricornis. Avui han volgut fer-ho amb togues, però no ho han aconseguit». Diversos càrrecs del PSOE van assenyalar després que Sicília «havia anat massa lluny». La seva intervenció va provocar irades queixes del PP. Però hi va haver molts més discursos en el mateix sentit. 

El 23-F va estar present des del principi. Gabriel Rufián, d’ERC: «Parlo amb la por que entri [Antonio] Tejero amb toga, perquè ja no entren amb pistoles: entren amb togues». Jaume Asens, d’Unides Podem: «Tot i que no hagin deixat forats aquí a dalt, vostès estan intentant enderrocar la democràcia amb un cop silenciós».

Santiago Abascal, president de Vox, que continua preparant una moció de censura que no té cap opció de prosperar, va preferir parlar fora de l’hemicicle. «Estem assistint a un cop institucional, al nostre Estat de dret i a la Constitució», va dir. Inés Arrimadas, líder de Cs, va afirmar que el que estava passant era «més greu i més nociu» que el procés, «perquè ve del Govern d’Espanya». El PP, a través de la seva portaveu, Cuca Gamarra, va ser una mica més temperat, dins de les acusacions creuades de colpisme de la resta. «Els independentistes s’estan fregant les mans», va dir.

 

L’impacte a les urnes

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

És una cosa amb què concorden nombrosos dirigents socialistes. A menys de mig any de les eleccions autonòmiques i municipals de maig, el partit tem que l’excessiva proximitat a ERC, que va tornar a plantejar un referèndum sobre la independència de Catalunya el mateix dia que acordava amb el PSOE rebaixar la malversació, pugui suposar un llast a les urnes. Però no només això. També anticipen que, després d’haver arribat Pedro Sánchez a la Moncloa en una moció de censura motivada per la corrupció del PP, el PSOE s’exposa a perdre la bandera de la neteja en les institucions. 

Altres dirigents, en canvi, recorden que els indults als líders sobiranistes condemnats no han passat factura i creuen que aquí passarà el mateix. Queden cinc mesos per comprovar-ho. De moment, la frustrada maniobra de la dreta per paralitzar una votació, una cosa sense precedents al Congrés (sí que va ocórrer al Parlament el 2017, amb la declaració d’independència), va eclipsar per complet totes aquestes tensions en el si del PSOE.