Aragonès rebat les crítiques de Junts recordant que els seus líders es beneficiaran de la reforma penal

Sessió de control al president de plena ressaca per l’acord d’ERC amb el Govern de Pedro Sánchez per a la reforma del Codi Penal quant a la tipificació dels delictes de sedició i malversació. Tant la CUP com Junts van carregar contra Pere Aragonès per haver negociat i acordat una reforma que, segons van coincidir els seus portaveus, «condemna l’1-O». Així l’anticapitalista Laia Estrada com el postconvergent Albert Batet van afirmar davant el president que la solució al conflicte polític «no podia anar de la mà de solucions individuals», en clara insinuació que l’objectiu dels republicans en les seves converses amb l’Executiu central ha sigut aclarir l’horitzó penal dels seus líders.

Davant d’això, Aragonès va replicar que, d’una banda, «ningú que sigui ja represaliat patirà un empitjorament de les condicions» i, de l’altra, «no hi ha solucions individuals» sinó l’alleujament que un grup parlamentari de 13 diputats (avalat per un govern autonòmic en franca minoria) pot proporcionar. És a dir, sense dir-ho, el cap de l’Executiu va entonar una espècie de «s’ha fet el que s’ha pogut».

I al fil, paradoxalment, de la pregunta del mateix Batet, que li va posar la resposta amb safata de plata, al qüestionar-li si creia que ell només i en posició de debilitat podia aconseguir bons resultats en la negociació amb Madrid, Aragonès li va etzibar que estava convençut que amb l’ajuda de Junts, que s’ha desentès des «del minut u» del diàleg amb el Govern, «s’hauria pogut aconseguir molt més».

‘Molt més’, va seguir Aragonès, que no és poc, va venir a dir, perquè li va recordar a Batet que els seus líders condemnats, entre ells el mateix secretari general de Junts, Jordi Turull, sortiran beneficiats d’aquesta reforma del Codi Penal. «¿O és que potser no sol·licitaran la revisió de condemna?», va preguntar.

Palanca montenegrina

La palanca d’entrada als continguts de la taula de diàleg i negociació, tanmateix, no va ser la desjudicialització, sinó la ponència republicana que aposta per la ‘via Montenegro’ (un mínim del 50% de participació i d’un 55% de sís a la independència) per aconseguir un referèndum que compti amb l’aval de la comunitat internacional. Aragonès va assegurar que «no es resigna» davant la negativa de Moncloa a negociar l’autodeterminació i va ser taxatiu al defensar que Catalunya «té dret a decidir lliurement el seu futur» en un referèndum d’independència que, va dir, «mai pot ser delicte».

Notícies relacionades

El PSOE pacta amb ERC rebaixar a 4 anys la pena màxima per malversació sense lucre personal

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Aquesta proposta dels republicans ha sigut criticada per Estrada, que va retreure al president que la Moncloa «no hagi trigat ni mig dia a dir que no». «Em sorprèn que li sorprengui que quan defensem el dret a l’autodeterminació, el Govern digui que no», va reposar Aragonès. «¿Vostès es resignaran davant aquesta primera negativa al referèndum? Estic convençut que no. Nosaltres tampoc ens resignarem».

I davant l’apel·lació de la CUP que l’única via per a un referèndum és la «confrontació democràtica» o la «mobilització sostinguda», el president ha defensat que «la via més directa és l’acordada». «Som conscients de les dificultats, però no hem de parar ni un moment per defensar que tenim dret a decidir lliurement el nostre futur», ha insistit.