Sánchez evitarà el tema difícil de la immigració a la seva primera trobada amb Meloni

La imatge serà potent, carregada de simbolisme polític. D’una banda, Pedro Sánchez, el president que quan va arribar al Govern el 2018 va donar l’ordre d’entrada a Espanya al barco Aquarius, amb 600 immigrants que navegaven a la deriva després de ser rebutjats per Itàlia. De l’altra, Giorgia Meloni, que s’acaba d’estrenar com a primera ministra italiana i que constitueix un Govern de caire ultradretà que aplica una nova política antiimmigració que només permet desembarcar als seus ports els migrants vulnerables, sobretot dones, criatures o malalts. Acaba d’aplicar aquesta política restrictiva a diversos barcos d’oenagés plens de persones rescatades al mar.

Sánchez i Meloni mantindran la seva primera reunió bilateral aquest divendres a Alacant, on tots dos participaran en la trobada dels països del Mediterrani (l’anomenada novena Cimera EU-MED9). 

La intenció de la Moncloa és la de defugir en aquesta presa de contacte aquesta qüestió difícil entre tots dos països i centrar-se en temes més urgents de l’agenda europea, informen fonts del Govern: la crisi energètica i el model de producció i pagament pel qual es lluita a Brussel·les; les mesures per encarar la guerra a Ucraïna, o el model de governança de la Unió, especialment de cara a la segona meitat de l’any vinent, quan Espanya ostentarà la presidència rotatòria de la UE. 

Primer es tractarà de buscar la sintonia entre tots dos, i a això pot ajudar el perfecte espanyol que parla la italiana. Amb el moderat tecnòcrata Mario Draghi buscar acords va ser senzill. Meloni és una incògnita, però els primers missatges que ha donat des que va arribar al Govern han tranquil·litzat els líders europeus. 

Hi havia temor que la romana trenqués el consens europeu en les sancions a Rússia, però no ha sigut així. El PP i el PSOE també temien que aquest Govern de centre dreta i ultradreta italià (una coalició de tres partits, els altres dos liderats per Mateo Salvini i Silvio Berlusconi) servís d’exemple a Espanya i donés ales a Vox a les urnes, informen Marisol Hernández i Paloma Esteban. 

En públic, Sánchez ha restat importància al fet que a Itàlia ara governi la ultradreta. «Les relacions entre Espanya i Itàlia transcendeixen els governs i entrellacen les societats en múltiples àmbits», va dir el 4 de novembre passat. «Quan tots dos països han treballat conjuntament, han succeït coses bones», va afegir amb referència a la resposta econòmica conjunta a la pandèmia.

Repartiment d’immigrants

Repartiment d’immigrantsAbans de l’arribada de Meloni al poder, Madrid tenia previst fer palanca amb Itàlia a Europa per arribar a un acord just de repartiment de migrants. Amb Conte, tots dos països, junt amb Grècia i Malta, havien firmat a Mallorca una proposta comuna (un ‘non-paper’) que van enviar a Brussel·les per demanar un repartiment «just» en quotes dels migrants que arriben a la «frontera sud» de la Unió. ¿Continua vigent? ¿Se’n proposarà un altre de més restrictiu amb les arribades? El Govern italià ha declinat respondre, a través de la seva ambaixada a Madrid, a les preguntes d’aquest diari sobre aquesta qüestió. 

Espanya continuarà intentant impulsar un nou Pacte de Migració i Asil de la UE durant la presidència del semestre europeu, però cal definir encara quina serà la contribució de la nova Itàlia antiimmigració.

El tema de les migracions es tractarà eventualment a la mateixa cimera EU-MED9, tot i que probablement quedi eclipsat per d’altres de més apressants, com l’energia i la guerra d’Ucraïna.

Hi assisteixen la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, a més dels líders dels nou països del Mediterrani que formen part d’aquest grup de treball: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia, Malta, Xipre, Eslovènia i Croàcia. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Prèviament, Sánchez es reunirà amb el president francès, Emmanuel Macron, i el portuguès, António Costa, per tancar els detalls de la proposta del corredor d’hidrogen verd Barcelona-Marsella. Els tres països implicats en el projecte, conegut com a BarMar, el volen presentar abans del 15 de desembre a la Comissió Europea.

A l’edició passada, a Atenes, es va debatre sobre migració, crisi climàtica, promoció conjunta de la protecció de la biodiversitat, gestió dels boscos i els ecosistemes marins, prevenció de desastres ecològics i organització de la protecció civil.