El Tribunal dona immunitat parcial al rei Joan Carles contra Corinna perquè va actuar amb Sanz Roldán i el CNI en «funció oficial o pública», per Ernesto Ekaizer

Els fets denunciats entre aquesta última data i l’octubre del 2020 seran enjudiciats en la jurisdicció anglesa, sempre que les qüestions prèvies pendents (forma de comunicació de la demanda el desembre del 2020 i la sol·licitud que la justícia anglesa declini la jurisdicció) es resolguin favorablement per a l’examant.

La jutge ponent, Lady Justice Simler, va assenyalar sobre el fons del debat de la immunitat i la intervenció de Joan Carles I, Sanz Roldán i el CNI: «Em sembla a mi que aquests no són actes que qualsevol individu privat pot portar endavant. Un individu privat no pot aconseguir l’ús de la maquinària de l’Estat per part del cap del servei d’intel·ligència i seguretat. Es necessitaria una prova de suport a aquesta conclusió o inferència que els esmentats actes són els d’un individu privat, però no ha sigut aportada. És fantasiós suggerir, com ha fet el senyor James Lewis [advocat de Corinna] que els fets descrits en la demanda demostren que Joan Carles I, quan era cap d’Estat, va aconseguir que el general Sanz Roldán utilitzés la maquinària de l’Estat simplement com el seu amic... És completament implausible que persones actuant amb caràcter personal condueixi vigilància internacional, entrades encobertes i infiltri dispositius electrònics».

Venjança

La sentència és una venjança no només contra els advocats de Corinna sinó, sobretot amb el jutge d’instrucció de primera instància, Matthew Nicklin, perquè va ser precisament ell qui va suggerir als advocats de la demandant modificar la seva demanda original durant la confrontació dels arguments.

Nicklin va assenyalar que en aquella fase del procediment estava poc clar si els actes al·legats eren públics o podien tenir caràcter privat i, va assenyalar a Lewis si podia corregir el plantejament en el sentit que Sanz Roldán i el CNI havien sigut utilitzats per Joan Carles I en funció privada. La defensa de Corinna va treure totes les referències al CNI seguint el suggeriment del jutge. Però els jutges de la Cort d’Apel·lacions assenyalen que va ser un error comès pel jutge i que, al seu torn, els advocats es van passar de frenada, anant més enllà del que aquell havia autoritzat.

Tot i així, assenyalen, per reformar la demanda original (particulars of claim) es requeria una nova presentació en regla davant el tribunal.

«Aquestes esmenes no haurien d’haver estat permeses. I el que es va esborrar en la demanda [l’esborrament de tota referència al CNI] converteix en un disbarat les [d’altres] referències en les quals s’assenyala que Corinna va intentar plantejar la seva preocupació al Regne Unit a través de canals diplomàtics i/o a través dels serveis d’intel·ligència de l’esmentat país. Fins i tot davant el jutge Nicklin, el senyor Lewis va estar a prop d’admetre que la demanda original no era coherent que el general Sanz Roldán va actuar en funció privada. Per això el jutge Nicklin es va equivocar a l’afirmar que la conducta preabdicació de Joan Carles I va ser una conducta privada».

Una immunitat absoluta

Segons el ‘barrister’ Josep Gálvez –«el nostre català a Londres»– és una sentència tancada amb plantejaments absoluts, blanc o negre. «Trobo a faltar allò que els jutges de la Cort d’Apel·lacions van plasmar en la seva sentència al permetre l’apel·lació, quan van assenyalar que, diferència del jutge Nicklin era necessari fer ‘cirurgia fina’ i examinar els actes d’assetjament en detall. Però no. Ara resulta que han consagrat una immunitat absoluta».

Si el jutge Nicklin els ho va posar fàcil als advocats de Corinna, van ser els errors i contradiccions d’aquests últims que han sembrat el terreny sentència a favor de la immunitat de Joan Carles I mentre va ser rei.

El presumpte assetjament, el seguiment il·legal i la difamació, denunciats per Corinna, no poden ser considerats actes inherents a la funció oficial o pública de Joan Carles I, Sanz Roldán i el CNI. Com la tortura no va ser considerada un acte oficial o una tasca pública de l’excap d’Estat Augusto Pinochet, el dictador xilè, a Londres, el 1998 i el 1999.

Tota la construcció de la sentència suposa un tall net a favor dels actes d’Estat. Però –sempre partint de la base que els fets han de ser demostrats– existia una via diferent, potser, per explicar les conductes de Joan Carles I i Sanz Roldán.

Corinna com a testaferro

A saber: van controlar, van seguir i van assetjar qui havia sigut convertida en testaferro dels 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que el rei saudita Abdulaziz va transferir al rei d’Espanya el 8 d’agost del 2008 a un compte seu (Fundació Lucum) a Ginebra. I que després de gastar-se els beneficis dels diners invertits a Suïssa, Joan Carles I, va considerar acudir a l’amnistia fiscal del 2012, però ho el va desestimar, i va preferir posar-los a bon recapte (o mal, vist els resultats) en un compte de Corinna a les Bahames per no «regalar-li» la meitat al fisc espanyol. L’assetjament, doncs, va ser instrumentalitzat amb finalitats absolutament privades –disposar dels diners després de l’abdicació–, amb la qual cosa l’acció durant el seu regnat –2012 - 18 juny del 2014– i la posterior formen una línia contínua. Corinna es negava a reintegrar els diners perquè la simulació comptava amb documents legals. Això és el que es va poder confirmar en la investigació del fiscal Yves Bertossa a Suïssa.

No va ser una acció de l’Estat ni de la Corona com a institució sinó l’apropiació privada del CNI, amb Sanz Roldán al capdavant, en efecte, vinculat íntimament a Joan Carles I.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

El jutge Nicklin ara haurà d’examinar les dues qüestions prèvies pendents i sobretot la que es refereix a la sol·licitud de Joan Carles I que el Regne Unit declini la seva jurisdicció per enjudiciar l’assetjament a favor de la justícia espanyola, una cosa que és una quimera, però que igualment s’ha plantejat.

Joan Carles I va perdre el primer ‘round’ i va haver d’abonar uns 230.000 euros en costes. Corinna ha perdut aquest segon ‘round’ i haurà de pagar unes costes més elevades, potser per sobre dels 300.000 euros, perquè hi ha hagut més audiències i més advocats implicats. És el que té la justícia anglesa. Dickens ho deia a la seva gran novel·la ‘El casalot’. És una justícia cara, una justícia per a rics.