El Consell d’Europa considera «crítica» la situació provocada pel bloqueig del CGPJ a Espanya

De les 11 recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO), Espanya en compleix de manera satisfactòria set, i les altres tres només ho fa parcialment. L’onzena, tanmateix, relativa a l’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que tantes preocupacions i advertències suscita des de fa mesos a Brussel·les, continua sense aplicar-se, segons les conclusions recollides a l’últim informe d’avaluació aprovat aquesta setmana pel GRECO sobre la prevenció de la corrupció de parlamentaris, jutges i fiscals a Espanya. «És una qüestió de preocupació crítica que s’ha d’abordar amb caràcter prioritari», assenyala l’anàlisi.

El document, que reclama a Espanya l’enviament d’informació addicional abans del 31 de desembre del 2023, avalua la implementació de les recomanacions emeses al quart informe adoptat el desembre del 2013. Aquell cop, els responsables del GRECO van recomanar a Espanya fer una avaluació sobre el marc legislatiu que regula el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i dels seus efectes sobre la independència real i percebuda d’aquest òrgan davant qualsevol influència indeguda per reparar les deficiències detectades. L’òrgan del Consell d’Europa va concloure, el juny del 2019, que Espanya no havia aplicat la recomanació i va apressar a actuar per evitar l’elecció per part dels polítics del CGPJ. 

Tres anys i mig després la situació continua sent la mateixa. Tot i que les autoritats espanyoles van notificar l’inici l’octubre passat de negociacions per renovar l’òrgan de govern dels jutges, les converses han quedat paralitzades després que el PP dinamités un pacte. «El GRECO lamenta la falta de resultats positius per aplicar aquesta recomanació», assenyala el text, que es remetet de nou a les normes del Consell d’Europa sobre l’elecció als consells de la judicatura. «Quan hi ha una composició mixta dels consells de la judicatura, per a la selecció dels jutges membres, les normes estableixen que els jutges han de ser elegits pels seus parells (seguint mètodes que garanteixin la representació més àmplia de la judicatura en tots els nivells) i que les autoritats polítiques, com el Parlament o l’Executiu, no participin en cap etapa del procés de selecció», avisa aquest òrgan, que reitera que la paralització durant quatre anys en la designació del CGPJ, a causa del bloqueig continu del PP, «és una qüestió de preocupació crítica que s’ha d’abordar amb caràcter prioritari».

Paràlisi del sistema

Entre les recomanacions a Espanya també hi figura l’establiment per llei de criteris objectius i requisits d’avaluació per al nomenament dels rangs superiors de la judicatura –presidents de les Audiències Provincials, els Tribunals Superiors de Justícia, l’Audiència Nacional i els jutges del Tribunal Suprem– amb l’objectiu de garantir la independència, imparcialitat i transparència del procés. Un element que només complien parcialment fa tres anys. «Les autoritats d’Espanya indiquen que, com que la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no ha tingut lloc, no hi ha res nou que informar en aquest àmbit», assenyala el GRECO, que lamenta també la falta de novetats, perquè el CGPJ en funcions no pot procedir a fer nomenaments d’alts càrrecs judicials. «És una situació molt preocupant», insisteixen. 

Notícies relacionades

Guia per entendre per què fa quatre anys que la renovació del CGPJ està bloquejada

Un finançament que no convenç

El document valora, en canvi, positivament l’aprovació del nou reglament del ministeri fiscal, que regula el règim disciplinari dels fiscals, però admet, com ja va avisar l’últim informe sobre l’Estat de dret a Espanya publicat per la Comissió Europea el juliol passat, que la relació entre el fiscal general i l’Executiu «és un tema que continua suscitant la preocupació de l’opinió pública» respecte a la seva percepció d’independència. Això explica la recomanació de fer una reforma «més àmplia» de l’estatut del fiscal general. «Serà important garantir que aquest procés de reforma inclogui una fase de consulta amb la mateixa professió, en la mesura que qualsevol canvi que es proposi estigui relacionat amb el funcionament de la fiscalia i amb les prioritats que comporta», apunta el dictamen.

Respecte als membres del Parlament, el GRECO recorda que encara s’ha de desenvolupar una normativa específica relativa als grups de pressió i que, malgrat els requisits de transparència més amplis establerts pel Codi de Conducta, la pràctica mostra que hi ha molta opacitat quant als contactes dels parlamentaris amb els grups de pressió i altres tercers que miren d’influir en el procés legislatiu.