Vista davant el TGUE

El Parlament Europeu i Espanya demanen rebutjar el recurs de Puigdemont contra la carta que li va negar la immunitat

  • La defensa de l’expresident retreu contradiccions a la Cambra i a l’Advocacia de l’Estat

  • Boye afirma que encara no s’està en fase d’enjudiciament i Espanya defensa el processament

El Parlament Europeu i Espanya demanen rebutjar el recurs de Puigdemont contra la carta que li va negar la immunitat
2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Parlament Europeu i l’Advocacia de l’Estat, en representació d’Espanya, han coincidit aquest dijous a reclamar al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que rebutgi el recurs de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont contra la carta de desembre del 2019 que el llavors president del Parlament Europeu, David Sassoli, ja mort, va enviar a la diputada Diana Riba i a 37 diputats més que reclamaven que es concedís empara al polític català i se li reconegués la seva immunitat davant les euroordres cursades en contra d’ell per part del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

El representant de la Cambra va ser taxatiu: no es pot impugnar aquella carta perquè només s’indicava que aquesta petició només la podia realitzar l’afectat, no els sol·licitants. La seva oposició a la missiva, enviada el 10 d’octubre del 2019, quatre dies abans que es tornessin a reactivar les euroordres en contra de Puigdemont pel delicte de sedició, després de conèixer-se la sentència del procés, podia haver-se reparat sol·licitant un aclariment, no recorrent-la davant el TGUE (una mena de primera instància del Tribunal de Justícia de la Unió –TJUE–).

Contradiccions

En una breu defensa dels arguments en els quals basa la seva demanda contra el Parlament Europeu, l’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, va al·legar que la reclamació espanyola contra el seu client no està encara en la fase de judici oral i que Espanya havia fet al·legacions que no coincidien amb les resolucions dictades pel Tribunal Suprem i pel Constitucional espanyol, però que des de l’Advocacia de l’Estat es va rebutjar.

La representant d’Espanya, Andrea Gavela, va assegurar que les interlocutòries i sentències aportades estan a disposició del tribunal a la base de dades del Poder Judicial espanyol, però anonimitzats per protecció de dades, de manera que no existeix possibilitat de tergiversació. Va afegir que, per la separació de poders, cap Cambra pot demanar a un tribunal que paralitzi una investigació i que el suplicatori no és necessari un cop dictat el processament, segons la legislació espanyola.

El tribunal dubta

Malgrat que la vista d’aquest dijous ha resultat superada per la que se celebrarà divendres, de la qual realment depèn la immunitat, la Sala Sisena va voler aclarir tots els dubtes que li havien sorgit després de sentir les al·legacions de les parts.

Notícies relacionades

La presidenta del tribunal, Anna Marcoulli, va centrar en un primer moment les seves preguntes al Parlament Europeu. Es va interessar en la immunitat dels parlamentaris dels diferents països i, en concret, dels diputats i senadors espanyols. A continuació li va arribar el torn a Gonzalo Boye, que va defensar el seu recurs explicant que la carta va tenir efectes jurídics, perquè si Sassoli l’hagués tramitat a la comissió jurídica, Llarena no hauria pogut cursar les euroordres.

Segons Boye, tenia l’obligació de comunicar la petició a la comissió parlamentària i no de rebutjar-la directament. La presidenta del tribunal li va preguntar llavors si creia que si s’hagués tramitat la missiva hauria paralitzat el procediment judicial que se seguia a Espanya contra els fugits des que van ser citats pels tribunals espanyols. Durant la vista, el lletrat va assegurar que residien a l’estranger des de molt abans que es formulés una acusació contra ells, amb referència al processament.