La judicialització del procés

La tornada a Espanya de Puigdemont, davant la seva cita clau en la justícia europea

El TGUE celebra aquest mes dues vistes de les quals dependrà en gran manera que l’expresident pugui tornar a Catalunya sense arriscar-se a ser detingut

video 3587879

video 3587879 / periodico

Les úniques fugides de la justícia espanyola pel procés que han tornat a Espanya, Meritxell Serret i Anna Gabriel, sabien que no els esperava la presó, a l’estar només acusades de desobediència. Però per als altres l’horitzó judicial no és tan fàcil. Ni tan sols per als que van ser elegits europarlamentaris, perquè amb independència de la immunitat que els confereix el càrrec, si tornen a Espanya ingressaran a la presó, almenys de manera cautelar, donada la gravetat dels delictes pels quals estan reclamats.

Per això són importants per a l’expresident Carles Puigdemont les vistes que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE, una espècie de primera instància del Tribunal de Justícia de la Unió Europea –TJUE–) celebrarà els pròxims dies 24 i 25 de novembre. En aquestes sessions, els cinc jutges que formen les sales s’hauran de pronunciar sobre les demandes interposades contra la decisió del Parlament Europeu d’acceptar el suplicatori cursat per l’instructor al Tribunal Suprem de la causa del procés, Pablo Llarena, fet que va suposar aixecar la immunitat a l’expresident.

Així, Puigdemont confia a estendre a Espanya la llibertat de moviments de què disfruta a Europa, després que s’aclarís l’abast de la immunitat que com a eurodiputat li correspon, després del seu arrest a Sardenya. Això li permetria tornar a Catalunya sense temor de ser detingut. Fonts del Suprem asseguren a EL PERIÓDICO que, si tornés ara, almenys en un primer moment s’acordaria el seu ingrés a la presó pel delicte de sedició que se li imputa i la seva fugida de la justícia. No obstant, s’hauria d’habilitar alguna fórmula per assegurar els seus desplaçaments al Parlament Europeu perquè pugui complir les seves obligacions com a eurodiputat.

Les vistes

Les dues demandes que es resoldran en les vistes de finals d’aquest mes són molt semblants. La primera va ser interposada per Puigdemont i Toni Comín, com a europarlamentaris, a l’entendre que la Cambra a la qual pertanyien no havia defensat la immunitat que els corresponia quan Llarena va cursar el suplicatori per poder seguir endavant amb el procediment seguit en contra seu.

La de l’endemà és, precisament, per la decisió de concedir aquesta autorització per poder ser investigats. En totes dues, el demandat és el Parlament Europeu. El Regne d’Espanya, a través de l’Advocacia de l’Estat, l’ajudarà com «coadjuvant» a defensar les decisions adoptades en aquest cas i que els líders independentistes van impugnar.

La defensa de Puigdemont, que dirigeix l’advocat Gonzalo Boye, té esperances que les dues demandes siguin estimades, entre altres raons, perquè a l’octubre es va dictar una sentència que va declarar que els òrgans polítics del Parlament tenen el mateix deure d’imparcialitat que els administratius i judicials, cosa que consideren que no va passar a l’autoritzar els suplicatoris. Entre altres raons, al·lega que presidia la comissió el diputat espanyol de Ciutadans Adrián Vázquez i hi participava un altre búlgar que va assistir a un acte de Vox.

A més, fonts de la defensa assenyalen a aquest diari que la Sala estarà presidida pel vicepresident del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el danès Lars Bay Larsen, que al maig va donar la raó a Puigdemont quan, després del seu arrest a Itàlia, va reclamar que se li tornés la immunitat, ja que les euroordres cursades per Espanya havien conduït a la seva detenció, tot i que el tribunal europeu les considerés paralitzades per la consulta que el mateix Llarena li havia dirigit en relació, precisament, amb aquesta eina de col·laboració entre països europeus.

La sentència sobre si un país pot negar una ordre de detenció i entrega europea, com va fer Bèlgica amb la reclamació espanyola sobre l’exconseller Lluís Puig, s’espera per a finals d’any. De moment, només es coneix la proposta de sentència que l’advocat general va fer al tribunal i era contrària als interessos de Puigdemont: passava per contestar que, com argumentava Llarena, no es pot denegar una entrega tret de vulneració sistèmica de drets fonamentals al país que reclama una persona, cosa que no sembla el cas espanyol.

Europa i la JEC

A l’embolic judicial en què es troba la immunitat de l’expresident s’hi ha sumat la pregunta de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a la Junta Electoral Central de si Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Jordi Soler (que va substituir el president d’ERC, Oriol Junqueras, després de la condemna del procés) formen part de la llista de càrrecs que van ser proclamats electes.

Cap va jurar o va prometre la Constitució, els tres primers per eludir la seva segura detenció. Tots quatre exerceixen com a tals per decisió de l’anterior president de l’Eurocambra després de la sentència que va declarar que Junqueras va adquirir la seva condició d’eurodiputat tot just ser electe, malgrat la dictada pel Suprem per l’1-O.

Notícies relacionades

La JEC es va reiterar en les seves anteriors contestacions aquest dijous i va insistir que cap «ha adquirit la condició plena de diputat al Parlament Europeu» i que, per tant, «el seu escó s’ha de mantenir vacant temporalment fins que es produeixi aquest acatament, amb la consegüent suspensió dels seus drets i prerrogatives en els mateixos termes».

Ciutadans ja s’ha dirigit a la presidenta perquè corregeixi «l’anomalia democràtica que va suposar acreditar com a diputats els que legalment només tenien dret a la immunitat, però no a prendre possessió del seu escó». El cas està en mans dels serveis jurídics de la Cambra.

Temes:

Tribunal Suprem Toni Comín Carles Puigdemont Sentència del procés Clara Ponsatí Parlament Europeu

Inicia sessió 0 Comentaris