Defensa
L’OTAN tanca la seva Assemblea Parlamentària sense preveure un final pròxim de la guerra
Sánchez, Stoltenberg i Zelenski intervenen aquest dilluns en la sessió plenària de l’entitat

La 68a Assemblea Parlamentària de l’OTAN, que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Madrid, acaba aquest dilluns amb una sessió de clausura en què participen el president del Govern, Pedro Sánchez; el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que parlarà per videoconferència des de Kíiv. En són amfitrions la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el del Senat, Ander Gil.
La seva audiència està integrada per tres centenars de parlamentaris dels 30 països aliats i de 20 estats més que reuneixen el vell i el nou partenariat de l’Aliança Atlàntica en la seva visió estratègica de 360 graus. Aquest diumenge, diputats vinculats a assumptes de Defensa de parlaments d’una banda de l’Atlàntic Nord i de l’altra i de països amics de l’àrea Àsia-Pacífic van ser rebuts per Felip VI. El Rei va qualificar davant d’ells el que Vladímir Putin anomena «operació militar especial» d’«agressió il·legal i injustificada» que «ha causat l’ominosa propagació de la mort i la destrucció» i que ha portat «a la porta de l’OTAN un mal greu i inacceptable a la pau i a un ordre internacional basat en regles».
Està prevista aquest dilluns també la intervenció de la vice primera ministra d’Integració Europea i Euroatlàntica d’Ucraïna, Olha Stefanixina, guardonada amb el premi Dones per la Pau i la Seguretat de l’Assemblea.
El congressista demòcrata nord-americà Gerald E. Connolly, president de l’Assemblea Parlamentària, obre la sessió plenària que serveix de tancament per a unes jornades en què el principal assumpte de debat ha sigut la guerra d’Ucraïna. El país envaït per Rússia ha tingut, de fet, seient de primera fila en sessions dedicades a economia, defensa, assumptes polítics i ciència. En les sessions hi han participat les ministres d’Economia (Nadia Calviño), Defensa (Margarita Robles) i Ciència (Diana Morant), i els ministres de Presidència, (Félix Bolaños) i Exteriors (José Manuel Albares).
Ajuda a Ucraïna
A més d’Ucraïna, han sigut tema central de les sessions les violacions del dret internacional de guerra, la ciberseguretat, el terrorisme gihadista i la inestabilitat al Sahel. Els cinc ministres espanyols han transmès un doble missatge: de continuïtat de l’ajuda promesa a Ucraïna i de compromís perquè la pau retorni a aquell país com més aviat millor. Tanmateix, ha sigut generalitzat el convenciment entre els participants que aquesta pau no és pròxima.
Notícies relacionadesAquesta setmana, Espanya farà un nou enviament d’ajuda militar a Ucraïna. Kíiv ha demanat a Espanya, en plena assemblea, més llançadors de míssils Hawk de defensa antiaèria. Ja hi ha quatre bateries espanyoles en zona de guerra i està compromès l’enviament de dues més.
La titular de Defensa feia aquest anunci el mateix dissabte en què partien cap a Ucraïna els primers 26 soldats ucraïnesos entrenats a Espanya. Margarita Robles va visitar, a més, aquest diumenge, el contingent que es prepara a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Presumpta administració deslleial Els Mossos confisquen documents i joies als marmessors de Pere Mir
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Segons l'Idescat Sant Just Desvern torna a ser el municipi amb més renda per càpita, per davant de Matadepera i Tiana
- Perspectives El Govern manté en el 2,6% el creixement del 2025 malgrat la incertesa pels aranzels
- Criança El pediatre Carlos González, sobre l'exposició dels nens a les pantalles: "Fins a aquesta edat, res"
- Energia El Govern central exigeix per a aquesta mateixa tarda a REE i totes les elèctriques totes les dades sobre l'apagada
- Educació superior Creix més del 50% el nombre d’universitaris que han de compaginar estudis i treball en només tres anys