Les quatre cortines de fum d’Ayuso

El president del Govern, Pedro Sánchez, es va convertir el 2020, amb el confinament per covid-19, en el principal tema de conversa d’Ayuso. Buscava el cos a cos amb Sánchez i el va trobar gairebé sempre, una reacció que a ella li va aportar rellevància.

La bel·ligerància de la dirigent conservadora augmentava quan hi havia queixes per la falta de rastrejadors a Madrid (n’hi havia 1 per cada 45.000 persones quan se’n recomanava 1 per 4.000) o quan van començar a sortir notícies sobre el seu protocol a les residències de gent gran (va avisar de no traslladar a hospitals residents amb un alt nivell de dependència o deteriorament cognitiu). Entre el 2 de març i el 30 d’abril, van morir 7.291 avis sense haver-los portat a l’hospital, segons ‘Infolibre’.

Ayuso es va oposar a les principals decisions durant el confinament de Sánchez («Jo no tancaré Madrid», va ser un dels seus lemes), llançant un nacionalisme madrileny que després ha replicat amb altres iniciatives com l’estalvi d’energia reclamat pel Govern («Madrid no s’apaga»). Aquests últims dies, ha acusat Sánchez de voler «tenir l’oposició a la presó».

L’adeu de Joan Carles I d’Espanya pels seus escàndols financers i els problemes evidents per al seu fill, Felip VI, també han facilitat a Ayuso vies d’escapament. El desembre del 2020, quan ja s’havien començat a publicar informacions sobre els negocis del seu germà amb el Govern madrileny i l’oposició la pressionava amb la possible corrupció, ella va treure en diversos moments l’emèrit en els seus discursos. Va arribar a dir que «no tots som iguals davant la llei» i va assegurar que Joan Carles I podia regularitzar la seva situació amb Hisenda quan li donés «la gana».

Ara, quan els metges amenaçaven amb la vaga a Madrid, va declarar en una entrevista que la monarquia és «una víctima» de Pedro Sánchez i que el president pretén «recuperar la república».

«ETA està més viva que mai», va afirmar la dirigent popular l’octubre del 2021. Per Ayuso, els acords a què el PSOE ha arribat amb EH Bildu per negociar lleis, inclosa la més important, la dels Pressupostos Generals de l’Estat, suposa pactar amb ETA. Ho ha dit més d’una vegada, obviant també que la banda armada va deixar la violència fa 11 anys.

Aquesta mateixa setmana, Ayuso va assegurar que l’Executiu de coalició havia donat ordre de deixar d’investigar els crims etarres, una cosa que Interior ha desmentit amb dades: des que Sánchez va arribar a la Moncloa han sigut detingudes 41 persones per delictes de terrorisme relacionats amb ETA i 12 eren membres de l’organització. Les forces de seguretat han incautat també 200 armes de foc.

El juliol del 2021, Ayuso va mantenir una reunió bilateral amb Sánchez a la Moncloa que va dedicar gairebé íntegrament a parlar de l’independentisme català i només una mica a la Comunitat de Madrid que presideix. L’aliança del Govern de coalició amb ERC ha sigut una constant en els seus discursos, amb constants advertències sobre la suposada ruptura d’Espanya. Ayuso també s’ha enfrontat als republicans, que consideren que els successius governs del PP han convertit Madrid en un paradís fiscal.

La política madrilenya creu que la necessitat que té el cap de l’Executiu de pactar i acontentar els independentistes catalans (i també els bascos d’EH Bildu) fa impossible que el PP pugui arribar a cap acord amb Sánchez. Després de la gran manifestació de diumenge passat, va afirmar que el dirigent socialista es vol recolzar en els seus socis independentistes per «desmembrar Espanya com a nació». «Madrid és una peça essencial a batre», va apuntar.