La lletra petita del delicte de desordres públics i la malversació genera dubtes al Congrés

Superat l’anunci inicial sobre la derogació de la sedició toca passar a analitzar-ne la lletra petita. La proposició de llei orgànica que van registrar el PSOE i Unides Podem, ja pactada amb ERC, introdueix en el Codi Penal un nou delicte de desordres públics agreujats la redacció del qual no acaba de convèncer algunes formacions ni sectors morats del Govern que ja preparen esmenes a la norma. Però els matisos no són només aquí. Després de posar-se sobre la taula una possible reforma del delicte de malversació, pel qual també van ser condemnats diversos líders del procés, les formacions polítiques esperen la lletra petita d’aquesta modificació que proposa ERC, ja que el canvi proposat podria beneficiar condemnats per altres casos de corrupció.

Els republicans catalans advoquen per rebaixar les penes quan no es produeix un enriquiment personal. Tanmateix, davant les preguntes dels periodistes, el portaveu de la formació al Congrés, Gabriel Rufián, ha admès aquest dimarts que aquest canvi podria resultar favorable als condemnats per casos com els ero, Nóos o Gürtel, per la qual cosa ha plantejat una reforma «quirúrgica» i «lligada al que significa la sedició». Un plantejament que el Govern podria arribar a acceptar.

Aquest possible canvi també ha generat discrepàncies dins del grup parlamentari d’Unides Podem. Mentre que els comuns i el PCE consideren «convenient» adoptar la proposta d’ERC, el portaveu dels morats, Pablo Echenique, ha afirmat que s’ha d’analitzar amb tranquil·litat, ja que aquest pas podria tenir diferents conseqüències. El mateix ha defensat el diputat de Compromís, Joan Baldoví. A l’ala socialista del Govern demanen tranquil·litat i asseguren que analitzaran qualsevol proposta que els arribi.

Buscant la fórmula

El portaveu del PDECat, Ferran Bel, coincideix amb ERC, però veu difícil la fórmula que plantegen i proposa introduir una «formulació genèrica» de la qual no es puguin aprofitar condemnats per casos de corrupció, però sí els qui van ser castigats per «malversació en grau de temptativa» en el marc del referèndum il·legal del 2017. La seva homòloga a Junts, Miriam Nogueras, ha preferit no pronunciar-se fins que no hi hagi una proposta per escrit, però ha deixat clar que la seva formació també registrarà esmenes.

Sigui quina sigui la fórmula escollida, fonts d’ERC expliquen que no presentaran cap iniciativa sense que aquesta hagi sigut pactada prèviament amb el PSOE. Els socialistes es mostren cauts i prefereixen no aventurar res. Diversos ministres socialistes s’han limitat a assegurar que estudiaran qualsevol esmena que es presenti. «Som un Govern dialogant que sempre que hi ha una proposta, l’analitza», ha assegurat la responsable d’Indústria, Reyes Maroto, aquesta tarda.

La protesta ciutadana

Notícies relacionades

Discrepàncies al Suprem sobre l’efecte de la derogació de la sedició a Puigdemont i els condemnats per l’1-O

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

L’altra qüestió que genera dubtes és la redacció del nou delicte de desordres públics agreujats. Els morats estan «preocupats» davant la possibilitat que el text que es vol introduir acabi «criminalitzant» les protestes ciutadanes. I no són els únics. Nogueras ha denunciat que ERC hagi cedit al PSOE en la creació d’aquest nou delicte i que com a «contrapartida» a la derogació de la sedició «es limiti encara més l’exercici dels drets fonamentals». Fins i tot, ha dit que el text registrat per socialistes i morats el podria haver «firmat» algú com el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, que va condemnar els líders del procés.

«A qui no li agradi, que ajudi. Si hem aconseguit això, imagini el que aconseguiríem anant tots junts. Això ho ha aconseguit la meitat de l’independentisme, imaginin el que aconseguiríem sent-hi tots», ha respost Rufián a aquestes crítiques. El portaveu d’ERC ha admès que tot és millorable, però que en una negociació amb el PSOE és difícil «guanyar 5-0».