Estirada d’orelles de la Fiscalia al Govern per la gestió política dels Mossos

«Cada relleu» suposa un «canvi de projecte», de «reestructuració», de «model organitzatiu» i, també, un «canvi d’interlocutors». «Imaginin que en els últims anys hi hagués hagut cinc canvis de fiscal superior», ha dit als portaveus parlamentaris. «Causaria perplexitat», ha reiterat. En realitat, hi ha hagut sis canvis des de l’1-O del 2017. Aquests són els noms dels diferents comissaris que han capitanejat la policia catalana els últims cinc anys: Josep Lluís Trapero, Ferran López, Miquel Esquius, Eduard Sallent, Josep Lluís Trapero, Josep Maria Estela i, des de fa dues setmanes, Eduard Sallent, una altra vegada.

Ariche no ha demanat al Govern que cessi el ball de comandaments en la policia catalana. «Perquè no ho podem demanar». Però sí que ha remarcat que per al bon funcionament entre policies i jutges i fiscals és «necessària» una «certa estabilitat».

La sospita d’ingerència política

I, sobre una de les qüestions de fons quant a la crisi de la policia catalana –potser la més rellevant–, la sospita que la ingerència política sobretot pretén intervenir en les investigacions criminals. L’intendent Toni Rodríguez, excap de la Comissària General d’Investigació Criminal, ha denunciat que va ser destituït, després de la marxa del major Josep Lluís Trapero, a finals del 2021, perquè mantenia una enfrontament amb l’actual comissari en cap, Eduard Sallent, perquè aquest últim sol·licitava informació sobre la marxa d’investigacions d’anticorrupció que afectaven el Govern: especialment el llavors conseller d’Interior, Miquel Buch, però també l’expresidenta del Paralament Laura Borràs.

Quan els Mossos funcionen com a policia judicial «depenen funcionalment de jutges i fiscals», ha recordat. «Rebutgem, i no són admissibles, ingerències de cap tipus en el treball dels policies que exerceixen aquestes responsabilitats». Ingerències que procedeixin de polítics o, com ha succeït en algun cas, que procedeixin «d’altres departaments».

Tampoc són admissibles «ingerències» o «sol·licituds d’informació» per part d’altres departaments policials als policies a qui el jutge o el fiscal «ha encarregat la investigació». «El funcionari policial respon i informa únicament i exclusivament el fiscal o jutge que el dirigeix», ha remarcat. «I ha d’atendre únicament les seves ordres i indicacions. Sense ingerències», ha advertit.

Notícies relacionades

El retorn d’Eduard Sallent, el comissari dels Mossos d’Esquadra que s’oposa a Trapero

Feijóo apuntalarà el lideratge a Catalunya d’Alejandro Fernández

Rodríguez, a la seva denúncia, assegura que el malestar amb Sallent procedeix, en gran part, de la seva negativa a atendre una sol·licitud d’informació. Va succeir el 2019, quan Rodríguez, a les ordres de la Fiscalia, havia començat una investigació per prevaricació contra Miquel Buch. El ministeri públic sospitava que Buch havia creat una plaça d’assessor de la conselleria per a un sergent que, en realitat, el que feia era exercir tasques de guardaespatlles de Carles Puigdemont a Brussel·les. Segons Rodríguez, Sallent va voler conèixer detalls que estaven sota secret de sumari i va haver de sol·licitar l’empara judicial per poder prosseguir la investigació, perquè temia que l’apartessin del cas després de negar-se a facilitar la informació confidencial.

Ariche ha lamentat, també, que encara, després de més d’una dècada des del desplegament dels Mossos, no hi hagi unitats policials adscrites a les fiscalies territorials. Una falta «especialment» notòria en «la fiscalia provincial de Barcelona», ha raonat. «És xocant que sí que hi hagi una unitat de la Policia Nacional, però, no, dels Mossos».