El Govern central i el PP, al límit, es donen «48 hores» per tancar el CGPJ i el Constitucional

Últimes hores de contactes entre el Govern i el PP per acordar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Constitucional. Segons van assegurar fonts coneixedores de la negociació, «o surt en 48 hores o no surt». L’autoimposició d’aquest termini és, sobretot, la constatació que les dues parts es veuen abocades a un desenllaç.

La mateixa portaveu del PSOE i ministra d’Educació, Pilar Alegría, ha assenyalat públicament aquest matí: «Som a la part final i és la més complexa». Aquesta sensació que o es remata ja o no hi haurà pacte és la que transmeten també altres interlocutors.

Malgrat que les converses s’han estès més del previst, persisteix la idea que l’acord prosperarà. Poc més queda per discutir. Fonts pròximes al PP apunten que s’ha pactat que la presidència del Constitucional l’ocuparà Cándido Conde-Pumpido, tot i que formalment la seva elecció depèn d’una votació posterior del mateix tribunal, que elegeix també el vicepresident. S’havia especulat amb l’altra magistrada progressista, Asunción Balaguer, de la quota d’on ha de sorgir el nom del president –el terç que sortirà en la pròxima renovació–, però aquestes fonts asseguren que serà Conde-Pumpido.

Les negociacions han patit alts i baixos per noms com el jutge José Ricardo de Prada, que, assenyalen fonts sabedores del contingut dels contactes, està «superat» o per la magistrada i delegada del Govern contra la violència de gènere, Victoria Rosell. Sobre De Prada pesa un veto directe del PP, que va impedir que fructifiqués un nou CGPJ en la ronda anterior, perquè se li atribueix una de les frases més contundents de la primera sentència del cas Gürtel, que va derivar en la moció de censura contra Mariano Rajoy. 

En el cas de Rosell, la jutge ha tingut un paper protagonista, sobretot perquè Podem, que la proposa per formar part del CGPJ, va amenaçar divendres de despenjar-se d’un pacte entre el Govern de coalició i el PP si ella no integrava l’òrgan dels jutges. Aquesta postura es va anar temperant aquest dilluns, almenys per part del sector que s’aglutina entorn de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i d’Izquierda Unida, que van demanar treure el focus sobre la identitat dels possibles candidats per mirar de desbloquejar l’acord.

Malgrat aquest canvi, la presència o no de Rosell ha sigut objecte de debat entre els dos negociadors, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, i el vicesecretari d’Institucional del PP, Esteban González Pons. A Rosell se la reconeix com una de les complicacions del tram final perquè Alberto Núñez Feijóo havia exigit perfils independents que compleixin amb el «requisit de la despolitització». Fonts pròximes a les converses defensen que el nom d’aquesta jutge, amb càrrec actualment en el Govern, ja està «amortitzat» i «s’ha girat full».

L’escull del canvi de la llei

Tot i així, queden serrells oberts, ja que tant el CGPJ, el TC i la petició del PP de caminar cap a una modificació de la llei orgànica del Poder Judicial perquè els jutges tinguin un «pes determinant» en l’elecció del seu òrgan de govern es negocia alhora. Formen part d’un conjunt que s’ha de completar en totes les seves línies.

En aquest sentit, s’apunta que no s’ha acabat de tancar el compromís conjunt, que es reflectirà per escrit, en cas d’avançar en el precepte del PP que «els jutges elegeixin els jutges», tot i que sigui a través d’una proposta posterior, que estudiaria i redactaria el nou Consell General del Poder Judicial, per impulsar-lo quan existeixi una majoria suficient.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Segons ha pogut saber aquest diari, Bolaños i González Pons van prosseguir dilluns a la tarda amb les negociacions per poder rematar el pacte en les pròximes hores. La impressió fa dues setmanes, quan l’expresident del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va anunciar públicament la seva dimissió i això va provocar un contacte entre el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, i el cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, que va derivar en una reunió l’endemà a la Moncloa, és que l’acord s’aconseguiria més ràpid.

Però una vegada superada la barrera dels quatre anys amb el CGPJ caducat, pel persistent bloqueig del PP que va portar el Govern a tota una sèrie d’acrobàcies legals per impedir primer els nomenaments del Poder Judicial i facilitar després la renovació del TC, fins als més escèptics en política assumeixen que bé està el que bé acaba.