Nova etapa en l’oposició

Jordi Turull fa una crida a tancar files a Junts per construir l’alternativa a la «resignació» d’ERC

Insufla moral als seus dirigents després de la sortida del Govern per afrontar «sense hipoteques» unes eleccions catalanes que situa en qüestió de mesos

3
Es llegeix en minuts
Sara González

Les eleccions catalanes seran en qüestió de mesos. Aquest és el pronòstic que fa el secretari general de Junts, Jordi Turull, que aquest dissabte ha fet una crida a tancar files als seus dirigents perquè entenguin el pas per l’oposició no des de la pèrdua sinó des de l’oportunitat per actuar «sense hipoteques» i guanyar-se per la via dels fets la «credibilitat» dins l’independentisme. Una etapa fora de la Generalitat que volen que sigui un curt i fructífer parèntesi, una aspiració, juntament amb la de situar el nou envit a les urnes en un horitzó no gaire llunyà, que no deixa de ser una estratègia interna per insuflar moral i compactar el partit per ser l’alternativa a un Govern, el d’ERC en solitari, al qual atribueixen «resignació» i l’abandonament de l’objectiu de la independència.

L’objectiu del Consell Nacional, que s’ha reunit a Vic per primera vegada des de la ruptura amb els republicans, ha sigut demostrar que s’ha allunyat el fantasma de la divisió o les desercions, qüestió que també ha recalcat una Laura Borràs que a porta tancada ha tret pit de la decisió d’abandonar el Govern però alhora ha apel·lat a recosir. El que ha vingut a transmetre Turull, especialment als dirigents que han viscut amb desassossec la sortida de l’Executiu, és que toca fer el cor fort i fugir del «catastrofisme» perquè aquesta no sigui una llarga travessia pel desert. Toca omplir de contingut aquest «i ara que» que bona part dels seus quadros es pregunten davant un any en què, com a mínim, hi haurà eleccions municipals i generals havent perdut la principal talaia institucional.

Per això, ha advertit, no es pot ser el «barrufet rondinaire» de l’oposició, una actitud més pròpia de qui té lluny arribar al poder, perquè Junts té «vocació de ser un partit de govern». Una manera d’apuntar que, més enllà de fer caure derrotada ERC al Parlament, com han fet aquesta setmana perquè la soledat del president Pere Aragonès sigui pública i notòria, tocarà trobar l’equilibri en un rol d’oposició que combini fermesa i responsabilitat. «Solvència i independència» és el seu nou lema. «Més enllà d’aquest ple, hi haurà mesures que, si tenen impacte sobre els ciutadans, haurem de valorar-ne l’aprovació», reconeixen fonts internes, que admeten que hauran de contemporitzar en alguns moments.

Això no vol dir que no es mantingui la contundència verbal i el pols contra els seus ja exsocis, de qui han dit que són més «administradors» d’un territori que està veient «empetitit» el seu autogovern que no mandataris d’una nació. De fet, el repertori contra els republicans ha anat des d’acusar-los d’estar supeditats a l’estabilitat Pedro Sánchez i «boicotejar» mobilitzacions independentistes a haver renunciat a l’Estat propi i «blanquejar» els que «reprimeixen».

Junts s’ha erigit en justament l’«antítesi» de tot això des de la coherència que situen en el balanç de guanys davant la pèrdua d’efectius per projectar el seu projecte, que ha reconegut el mateix Turull. Perquè ara, ha insistit, els seus dirigents poden mirar als ulls dels votants sent «ells mateixos» i «sense serveis». I no només per a l’estratègia de confrontació en l’eix nacional, sinó també per defensar la «moderació» de la pressió fiscal o l’estimulació de la col·laboració publicoprivada. És a dir, per apuntalar aspectes ideològics que havien quedat difuminats en l’espai. El seu lema és

500 noves altes

Notícies relacionades

«¿Què es pensaven, que per quatre despatxos i quatre cotxes oficials renunciaríem a l’esperit i l’ànima de Junts?», ha assenyalat el secretari general apel·lant a l’orgull més que al sentiment de pèrdua del 42% que va expressar que volia continuar en el Govern. Per convèncer que s’ha pres la decisió encertada, Borràs ha revelat durant la reunió que després de la consulta hi ha hagut 500 noves altes per 47 baixes en la formació.

En tot cas, el Consell Nacional s’ha dissenyat per fer catarsi, desfogar-se –hi ha hagut mig centenar de dirigents que han intervingut per manifestar la seva opinió– i assumir per part de tothom una nova etapa sense vencedors i vençuts. Però la ferida interna existeix i caldrà veure si es reobre o no en funció dels resultats electorals que vindran. Mentrestant, s’aniran posant pedaços. Com a mostra, el reconeixement als ja exconsellers i alts càrrecs que també ha arrossegat la ruptura i els nombrosos aplaudiments, molts, simptomàtics que l’aclamada coherència potser no acaba de compensar tothom.