Multa de 13.500 euros a Eulàlia Reguant per negar-se a contestar Vox en el judici del procés

El Tribunal Suprem ha condemnat Eulàlia Reguant a la pena de nou mesos de multa amb una quota diària de 50 euros, cosa que suma un total de 13.500 euros, com a autora d’un delicte de desobediència greu a l’autoritat, per negar-se a contestar, en la seva compareixença com a testimoni en el judici del procés el 27 de febrer del 2019, les preguntes que tenia preparada per a ella l’acció popular que exercia Vox. La fiscalia va sol·licitar per a ella quatre mesos de presó, però el tribunal considera proporcionada la multa, que no inclou inhabilitacions accessòries, atesa la seva condició de diputada del Parlament.

La sentència declara que «l’actitud de l’acusada negant-se a complir el mandat del tribunal ha sigut evident i inequívoca, clara i patent», i no només va ser expressada en l’acte del judici oral, on estava citada com a testimoni, sinó també en l’escrit presentat per la seva representació processal el 22 d’abril del 2019, en resposta a l’acord del tribunal de la setmana anterior, amb què se li va preguntar si accedia a declarar novament en la manera prevista legalment o persistia en la seva negativa a contestar l’acció popular. Va optar per això últim.

La sentència ressalta que la seva oposició a contestar va ser «obstinada», totalment meditada i decidida, amb «actitud d’oberta i pertinaç negativa a assumir els deures que la llei imposa als testimonis». A més, remarca que la desobediència que va cometre revesteix una especial gravetat, ja que el bé jurídic tutelat no només és el principi d’autoritat, com en la resta dels delictes de desobediència, sinó que indirectament també va suposar violar altres béns jurídics al no acatar una ordre judicial, com el bon funcionament de l’Administració de justícia, l’ordre públic i el dret de defensa.

Va traspassar la llibertat ideològica

Quant a la defensa de la llibertat ideològica i a l’objecció de consciència al·legada en la seva defensa, la Sala contesta que l’acusada «va traspassar clarament els límits». Explica que «no es trobava davant un exercici lícit de la llibertat d’expressió», ja que està «clarament limitat per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial sobre el qual la societat ha de tenir una clara confiança» i que obliga els testimonis a «acatar les ordres legitimes donades pels tribunals».

Recorda el tribunal que «no hi ha un dret general de desobediència que compti amb el suport de cap disposició constitucional o legal», a diferència del dret vigent, que sí que és d’obligat compliment. «El retret penal no es fonamenta en el posicionament ideològic de l’acusada, sinó que es dirigeix al deure de col·laboració amb la justícia, i de respecte al principi d’autoritat i a l’ordre públic», precisa la resolució.

No presó

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

La Sala assenyala que no hi ha raons per optar per la més greu prevista legalment en aquest cas, que era la de presó per quatre mesos que sol·licitava el fiscal. Explica que també comporta penes accessòries, com la inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna». Amb la multa finalment imposada no s’infringeix el principi de proporcionalitat de la pena en relació amb el dret a la participació política que s’invoca per la defensa, precisa.

La seva quantia és proporcionada i «resulta ajustada a la capacitat econòmica de l’acusada, en consideració a la quantia dels ingressos que ha de percebre, com a diputada del Parlament», quantitat que si bé és sensiblement superior a la mínima establerta legalment (dos euros/dia), també resulta molt distant del límit màxim de 400.