Manuela Carmena: «Limitar el preu del lloguer és una opció que s’ha de valorar»

En la planificació de la ciutat, sobretot en turisme, a més de tenir en compte la iniciativa pública i privada, cal incloure-hi també la iniciativa social. Tots els moviments associatius sense ànim de lucre hi tenen alguna cosa a dir i cal tenir-los en compte. No s’ha d’expulsar aquelles persones que sempre han format part d’un barri, cal manejar els equilibris. Però hem de pensar que en política gairebé mai s’encerta a la primera. Cal fer plantejaments, revisar-los, corregir-los i avaluar. És l’assignatura pendent que tenim les institucions.

Per aturar el lloguer turístic il·legal s’han desenvolupat mesures que es queden a mitges per falta d’inspectors. ¿La falta de recursos impossibilita una acció política?

Estem massa acostumats als càstigs i a la via punitiva per aconseguir els objectius i crec que cal canviar, cal buscar incentius. Per més inspectors que hi hagi... un plantejament repressiu és necessari, però en el seu punt just. Les multes es recorren, els tràmits s’allarguen, els tribunals tomben les multes, les inspeccions no troben els responsables... el procés s’allarga i no és operatiu.

¿Quina n’és l’alternativa?

Jo confio en els estímuls positius, donar incentius. Quan hi ha un nombre enorme d’infractors, l’acció repressiva no sol donar resultat. Cal recórrer a estructures de convenciment de la societat. Parlar amb empresaris, amb institucions socials. Concertació, compensacions, consens. No es pot dirigir una societat com si fos una escola de les d’abans.

Parla de buscar el consens, però el context polític actual no sembla propici en aquest sentit.

El context és propici, però cal treure’l dels camins obturats per la política. Quan es parla de falta de consens, això és a escala política. En l’àmbit ciutadà i social, no és així. L’actual conflictivitat és artificial i creada pels interessos de les estructures polítiques. ¡És clar que és un bon moment per al consens!

¿És partidària d’establir un límit en el preu dels lloguers?

Cal veure-ho, valorar-ne les circumstàncies i avaluar-ho constantment. A Catalunya s’ha optat per la limitació de preus. Interessant, vegem-ne els resultats. Potser en altres llocs no es pot aplicar perquè el context és diferent, potser sí que és positiu. Estudiem-ho. No em sembla que s’hagi de descartar el control dels preus, però caldrà veure com es fa i quins resultats dona. No ha de ser una aspiració absoluta, no ho solucionarà tot perquè els problemes són molt complexos, però és una opció interessant.

¿Què opina de l’actual situació de bloqueig del Consell General del Poder Judicial?

És un escàndol. Hem vist unes actituds que són il·lícites i contràries a la democràcia. S’ha actuat d’una manera tan irresponsable que el CGPJ ja mai podrà tornar a ser el d’abans. Estem davant l’agonia del Consell.

¿Hi ha un ‘lawfare’ de jutges contra el Govern?

El CGPJ s’està comportant com un agent en la política de l’Estat i no li correspon aquest poder. La politització dels seus membres demostra el fracàs del sistema. Els jutges no poden tenir un protagonisme que no els correspon. S’han convertit en un nucli polític i això no pot ser.

Davant l’auge de l’extrema dreta, molts opinen que quan arribin al poder es moderaran. ¿Creu que serà així o considera que hi ha idees que no es poden blanquejar?

Penso això segon. Les seves actituds no són democràtiques. La falta de respecte a l’altre, la desqualificació sistemàtica, el no reconeixement de drets... aquest col·lectiu no accepta les regles de la democràcia. La grandesa de la democràcia és que fins i tot acull els que no hi creuen, però no hem de perdre de vista això: el que defensa l’extrema dreta no és demòcrata.

Notícies relacionades

El Govern reivindica que Catalunya "és avui més segura" després de l’augment de mossos i el pla contra les armes blanques

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

Després de la seva experiència, ¿ha canviat la seva percepció de la política?

Va ser una època extraordinària, molt bonica..., però també vaig comprovar fins a quin punt hi ha hagut un deteriorament de la democràcia. Em sembla importantíssim plantejar que no es pot fer una política antihumana. Em sorprenen frases com aquella de «a la política cal venir-hi plorat», i que han dit des d’Esperanza Aguirre fins a Pablo Iglesias. ¿En la política t’han d’insultar? La política no es pot basar en la destrossa personal. Convertir l’adversari en un enemic em sembla inadmissible.