Tensió entre socis

Aragonès exigeix a Junts que aclareixi la seva posició sobre el Govern

Els republicans no pensen cedir a les demandes «de consum intern» dels postconvergents

Aragonès exigeix a Junts que aclareixi la seva posició sobre el Govern

EFE / MARTA PÉREZ

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tornada com abans dels socis de Govern. El debat de política general iniciat dimarts, i que tindrà la seva continuació divendres, ha tornat a demostrar la fossa abissal que separa ERC de Junts. Mentre Pere Aragonès feia servir el seu temps a donar a conèixer el seu pla de xoc anticrisi i la seva aposta per la via canadenca (la proposta dels comuns del 2017), Junts es va ancorar en les tres condicions que va exigir fa un mes quan va llançar l’ultimàtum a què després els mateixos postconvergents van posar sordina. La gota que va fer vessar el vas de la paciència republicana va ser la nova amenaça llançada per Junts, a través del seu president de grup parlamentari, Albert Batet: O Aragonès satisfà les seves tres demandes o forçaran una moció de confiança.

El nou envit va despistar en primera instància els republicans. Bàsicament perquè és una amenaça sense efecte per tal com només el president pot sol·licitar una moció de confiança, és a dir, Junts no el pot forçar. Segon perquè Batet es va cuidar molt molt d’esmentar què passaria si Aragonès refusés sotmetre’s al ‘judici polític’ del Parlament.

Amb tot, el president va respondre de manera contundent. Primer va rebutjar respondre a Batet immediatament, però en la rèplica al seu correligionari Josep Maria Jové, el líder de l’Executiu va mostrar als postconvergents poc menys que la porta de sortida, si és que això és el que desitgen. Aragonès no se sotmetrà a cap qüestió de confiança, per «no posar les institucions d’aquest país en un joc perillós a causa de les tensions internes a Junts», i no només això, va exigir als seus socis «celeritat» en la presa de decisions. La situació és insostenible.

Les opinions de tots els alts càrrecs republicans consultats per aquest diari des de la mitjanit de dimarts són coincidents: «¡Dins o fora del Govern, però què s’aclareixin ja!», apunta una d’aquestes veus, però que expressa el sentir generalitzat a la seu del carrer de Calàbria.

Inici d’hostilitats a l’agost

El dia clau en aquest últim episodi entre socis és el 23 d’agost passat. Aquell dia, al matí, es fa pública una entrevista gravada dies enrere a Aragonès en la qual anuncia que, en el debat de política general, ell farà una «proposta àmplia per a l’autodeterminació». A la tarda del mateix dia, Laura Borràs, en lloança de multituds, intervé a la Universitat Catalana d’Estiu i en un discurs de to molt antipartits lamenta i critica que el Govern no estigui «avançant cap a la independència» i assenyala que la taula de diàleg ha passat de ser una cosa «estèril» a una cosa «contraproduent» per aconseguir la secessió.

Sis dies després, el dilluns en què s’iniciava el curs polític, la mateixa Borràs i Jordi Turull van llançar l’ultimàtum de tres punts. O es crea un ‘estat major; es coordinen els grups parlamentaris a Madrid i se cenyeix la taula de diàleg a l’amnistia i l’autodeterminació o Junts preguntarà a les seves bases si surten del Govern.

L’ultimàtum postconvergent es produeix amb un partit dividit entre ‘moderats’ i ‘activistes’. ERC, molesta perquè entén que l’ultimàtum enfosqueix el llançament del pla de xoc anticrisi i de la proposta de via canadenca, s’indigna, assevera que aquestes condicions no poden ser causa d’una ruptura de l’Executiu, entre altres motius perquè són de «consum intern de Junts», apunta una veu, i clava els peus a terra llançant un missatge clar: no cediran.

L’immobilisme republicà desgasta JxCat amb els dos pols del partit (els favorables i els contraris a mantenir-se en el Govern) cada vegada més tensos fins que Turull i Borràs pacten alleugerir la pressió i guardar l’ultimàtum en un calaix.

I arriba el debat de política general de dimarts amb Junts esperant d’Aragonès una picada d’ullet, la generositat del vencedor, després d’haver-se ‘oblidat ‘de l’ultimàtum. I aquest no va arribar.

És més, quan Batet li va reiterar les tres demandes i li va exigir una resposta, Aragonès li va replicar que el pacte d’investidura s’ha de complir en la seva totalitat, amb referència a l’absència postconvergent de diàleg amb l’Estat, malgrat que en el pla de Govern s’explicita que en aquest fòrum acudiran representants de l’Executiu. És a dir, consellers.

Notícies relacionades

«Feia tres setmanes que els dèiem que no cediríem, i no vam cedir. Es ‘van menjar’ el seu ultimàtum perquè era un bumerang contra la seva pròpia estabilitat. ¿I ara esperaven un gest? ¡Au va!» D’aquesta manera es despatxava un distingit republicà. I va sentenciar amb el ja detallat: «¡Que s’aclareixin ja!».

Per tant, en les pròximes hores (Aragonès ha suspès la seva agenda per agafar les regnes de la crisi) s’esperen reunions diverses. ERC afirma que no cedirà i exigeix celeritat a Junts. Junts té entre mans un segon ultimàtum que no pot fer complir, només pot abandonar el Govern. I, contra el que pogués semblar, ERC no tem, o més aviat deixa en un segon pla, que si la postconvergència abandona l’Executiu el d’Aragonès serà el Govern més minoritari de la història catalana.