L’última defensa de Villarejo: «Se’m va aplicar el ‘codi vermell’ per ordre de Sanz Roldán»

El primer judici contra l’excomissari José Manuel Villarejo va quedar aquest dilluns vist per a sentència, després que l’expolicia, amb un pedaç a un ull i a sobre les ulleres, es presentés a si mateix com la víctima de la pel·lícula ‘Alguns homes bons’ a qui es «va aplicar el codi vermell» per ordre, segons la seva versió, del «general Félix Sanz Roldán», exdirector del CNI, cosa que va atribuir al fet que l’havia denunciat per «quedar-se amb gran part dels diners dels fons reservats destinats als segrestos».

Parlant de si mateix en tercera persona i definint-se en tot moment de víctima del sistema per haver denunciat Sanz Roldán o funcionaris del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) per suposadament encobrir el rei emèrit o fiscals.

Atemptats gihadistes

Entremig, com és habitual en el seu desmanegat discurs, desgranava suposades irregularitats, citant des de ‘Dora la exploradora’ fins a teories de la conspiració dels atemptats de l’11-M, com la motxilla de Vallecas, que va permetre trobar els terroristes gihadistes autors de la matança.

També va anar relatant amb les seves corresponents dates certs viatges a diferents destinacions, com Síria, per a suposadament investigar els atemptats perpetrats el 2004 a Madrid. I fins i tot a la frontera marroquina, on va dir que va ser alertat d’un imam que havia residit a Bèlgica per la radicalització d’un grup de joves, el que després dels atropellaments mortals de la Rambla i Cambrils d’agost del 2017 van relacionar amb l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty. Va lamentar que en comptes d’investigar el que li havia dit la seva font, va ser ridiculitzat.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Amb contundència va negar que només busqués enriquir-se amb els seus negocis que ell defineix com a propis d’un agent d’intel·ligència. Villarejo s’enfronta a una petició fiscal de 83 anys de presó per tres de la trentena de peces obertes en contra seu: Land, Iron i Pintor. «¿Buscava lucrar-se quan treballava per a l’Estat? ¿Quan va demanar a Corinna Larsen documents comprometedors? ¿En les seves accions contra el GAL, els atemptats de la Rambla, Pegasus i tants d’altres?», va afirmar de si mateix.

En contraposició va assegurar que Sanz Roldán mai havia pagat res de la seva butxaca, ni «quan va anar a Londres a assetjar Larsen». Per a continuació atribuir a la seva causa la substitució de Manuel Moix per Alejandro Luzón a Anticorrupció o la titularitat de Manuel García-Castellón del Jutjat Central d’Instrucció número 6, després d’haver sigut jutge enllaç d’Itàlia.