Salvador Illa i Jaume Collboni es conjuren per fer fora Aragonès i Colau: «Com més PSC, menys embolic»

Fa sis anys que el PSC va lligar la seva sort a la de Pedro Sánchez. Aquell Miquel Iceta esgargamellant-se a la Festa de la Rosa de Gavà amb el seu ja mític «¡Pedro, mantén-te ferm, deslliura’ns de Rajoy» va marcar un punt d’inflexió en la tendència descendent d’un socialisme català minvat pel procés. Exactament 2.190 dies després, Sánchez ja no és en l’oposició, sinó a la Moncloa, i el PSC, ara amb Salvador Illa al capdavant, és la primera força política a Catalunya. Però l’espina clavada continua sent la d’arribar a la presidència de la Generalitat, una fita que consideren que tocaran amb la punta dels dits si primer conquereixen l’altre costat de la plaça de Sant Jaume: l’alcaldia de Barcelona.

Notícies relacionades

El PSC es prepara per pactar a costa de la crisi en el Govern

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

«Que la força ens acompanyi», ha demanat Jaume Collboni i ha consolidat així el seu rol d’alcaldable des de la Festa de la Rosa. L’aquelarre per excel·lència d’inici de curs del PSC, que aquest any ha recuperat l’assistència multitudinària després de la pandèmia, ha tingut la baixa inesperada del president Pedro Sánchez, que a primera hora anunciava que havia donat positiu en covid. L’alteració de l’elenc a l’escenari ha tingut com a conseqüència que el focus se centri en la batalla de les eleccions municipals. Tant Illa com Collboni han advocat per «obrir una nova etapa» que acabi amb la presidència de Pere Aragonès d’una banda i amb l’alcaldia d’Ada Colau de l’altra. «Junts ho aconseguirem», ha exclamat Illa com a manera de blindar el tàndem.

Els socialistes s’erigeixen en l’alternativa estable als governs que «creen problemes» en lloc de «solucionar-los» i que queden atrapats en les crisis internes en lloc d’encarregar-se de la que afecta els ciutadans. «Com més PSC, menys embolic», ha deixat caure Collboni, que ha mirat de contrarestar el rum-rum constant que posa en perill la seva candidatura. Està previst que, si no canvia res, sigui ratificat al novembre. «Fem-ho junts», ha afegit mirant els ulls d’Illa. Des de l’escenari s’han dedicat a esperonar la «marea socialista» que auguren que ha d'arribar. Així ho espera el PSC i així ho espera especialment Sánchez, que en les autonòmiques i les municipals del maig del 2023 s’hi juga el passatge de la continuïtat a la Moncloa.