COMPTES DEL 2023

Unides Podem accepta augmentar la despesa en Defensa i desbrossa el camí dels pressupostos

Les negociacions per a un acord intern en el si del Govern prossegueixen però sense que la pujada de la inversió militar figuri en els temes de debat | Unides Podem demana que Hisenda doni finançament per a alguns dels projectes dels seus ministeris com la prestació per criança

Unides Podem accepta augmentar la despesa en Defensa i desbrossa el camí dels pressupostos
3
Es llegeix en minuts
Marisol Hernández

Les dues parts del Govern, PSOE i Unides Podem, ultimen amb constants reunions l’acord intern sobre els Pressupostos del 2023 amb el bàlsam d’un impost a les grans fortunes que fa temps que la part morada reclama i la decisió de deixar al marge de la negociació l’augment de la inversió en Defensa.

Unides Podem s’oposa a l’increment de la despesa militar i ni l’escalada en la guerra que ha suposat la «mobilització parcial» de part de la població russa, anunciada aquest dimecres per Vladímir Putin, ni la reiteració de la seva amenaça d’utilitzar armament nuclear, sembla fer efecte en aquest plantejament. Sí que s’aprecia que amb prou feines parlen ja del conflicte però això no pot interpretar-se com un canvi de postura. La setmana passada, en la votació al Congrés sobre l’entrada de Finlàndia i Suècia a l’OTAN, els seus diputats (Podem) es van abstenir i els d’Izquierda Unida van votar en contra, tret del ministre de Consum i líder d’IU, Alberto Garzón, que es va abstenir.

Des del començament de la invasió russa, Unides Podem es va mostrar contrària que Espanya facilités armes a Ucraïna i va defensar que la UE centrés els seus esforços a buscar una sortida dialogada. D’aquest discurs no s’han mogut i en aquesta posició subjecten la seva negativa a elevar la despesa en Defensa, que Pedro Sánchez ha compromès amb l’OTAN fins a arribar progressivament al 2% del PIB el 2029, en línia amb el que han fet la resta d’aliats.

Pla especial de defensa

Però aquest tema ha quedat esquivat de l’acord final dels Pressupostos, segons constaten fonts dels dos partits de l’Executiu de coalició. No figura al sostre de despesa, per tant, asseguren des de Unides Podem, està fora de la negociació. Com va publicar aquest diari, l’increment de la inversió militar estarà en els comptes de l’any vinent però a través del pla especial de Defensa, que habitualment es dedica a inversions militars i no computa en el límit de despesa, com tampoc ho fan les transferències a les comunitats autònomes o a la Seguretat Social.

L’apel·lació a aquesta fórmula per absorbir l’augment de la despesa en Defensa evita la pugna entre els socis sobre de quines altres partides es treuen els diners per destinar-ho a inversió militar. I el mecanisme ha sigut acceptat per Unides Podem, segons fonts d’una formació i l'altra. El debat ha acabat, expliquen. El percentatge de la pujada corresponent al 2023, i que permetrà arribar al 2% del PIB d’aquí set anys, encara no s’ha donat a conèixer però no tot es concentrarà en el pla especial de Defensa ja que també computarà l’augment en les retribucions dels membres de les Forces Armades.

Notícies relacionades

La prova que el tema està saldat és que no figura a l’agenda d’assumptes que es debaten. A les converses internes s’ha sumat ara l’impost temporal a les grans fortunes, anunciat per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que Unides Podem porta temps reclamant i que, segons va dir aquest dijous la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ja estan negociant els dos socis. Hi haurà acord en «temps i forma» sobre els futurs comptes públics i aquest nou gravamen, va assenyalar Díaz.

El cert és que el bloc socialista en cap moment ha posat en dubte que tancarien el pacte i han atribuït només a la pressió la denúncia de falta d’avenços de Podem, que està demanant també finançament per a alguns dels projectes dels seus ministeris com la prestació universal per criança de fill inclosa en la futura llei de diversitat familiar i suport a les famílies, del departament de Ione Belarra, o el pla corresponsables d’Igualtat, per a la cura de menors de 14 anys. La formació morada també vol acordar el desbloqueig de la llei de Vivenda i que s’avanci en la reforma de la llei mordassa.