Moreno capta el focus mediàtic sense aclarir com atraurà 7.000 fortunes a Andalusia

Juan Manuel Moreno es va situar dimarts amb la seva pugna fiscal amb altres territoris d’Espanya com a notícia principal dels telenotícies del país. El president andalús i el seu equip celebraven l’èxit i l’oportunitat del debat obert amb una reforma fiscal que va aprovar aquest dimarts el seu Consell de Govern i que abaixa l’IRPF en tres trams autonòmics un 4,3%, suprimeix el cànon de l’aigua i acaba amb l’impost de patrimoni, un tribut «obsolet», diuen, que «frena la riquesa».

La seva oferta a empreses de Madrid i Catalunya per venir a Andalusia va generar polèmica en aquests territoris i va aconseguir liderar no només el debat polític nacional sinó també marcar l’agenda del Govern d’Espanya, que tornava a enredar-se sobre la possibilitat d’una recentralització d’impostos i una harmonització fiscal, que necessitaria una reforma de la Lofca i el finançament autonòmic. «Cada un que faci el que vulgui però aquí no ens independitzarem mai perquè som una part important d’Espanya», va dir Moreno als empresaris catalans, tot i que la majoria de la patronal que opera a Andalusia té residència fiscal a Madrid, incloses moltes grans fortunes andaluses.

L’efecte de la pugna fiscal oberta per Moreno amb altres territoris va sacsejar l’agenda política nacional en un clima electoral, tot i que des del seu Govern no van aclarir com exactament permetrà la supressió de l’impost de patrimoni atraure «empreses i inversions» a Andalusia. Tampoc hi ha constància en el Govern andalús de cap informe o estudi concret que afini quines empreses vindrien a la comunitat, de quins territoris, amb quins incentius. Les empreses no cotitzen per Patrimoni sinó per Societats, un impost al cent per cent en mans de l’Estat, per la qual cosa atraure grans fortunes a Andalusia no ha de significar moure el domicili fiscal d’aquests negocis. No obstant, el Govern andalús defensa que no és un fals debat sinó que tot està relacionat i que «es genera dinamisme econòmic».

«El president parla amb molta gent, amb empresaris, que li diuen que estarien disposats a venir a Andalusia a fixar la seva residència. També fortunes andaluses que són fora. Hi ha catalans que li han traslladat que, després del procés i per la inestabilitat política, s’emporten les seves empreses al País Valencià i les Balears perquè anar-se’n a Madrid ho veurien com una traïció massa forta. Estarien encantats de venir a Andalusia si abaixen impostos. Aquí tenim portes obertes per a tothom», traslladen des de l’Executiu andalús, assegurant que miren també a Portugal i el Marroc. Quan es pregunta quines empreses, com, on, quan i de quin informe es tracta tot es dilueix. «És una aposta política», resumeix. No hi ha constància que hi hagi hagut un desembarcament de l’empresariat català a Andalusia. Les xifres confirmen que el nombre «no és rellevant» fins ara, confirmen des del Govern. Que aquesta aposta fiscal fruit d’una teoria política redundarà en més empreses i més riquesa per a Andalusia «es demostrarà amb el temps». «Confio que almenys ens permetin tenir la nostra pròpia política fiscal», va dir la consellera d’Economia i Hisenda, Carolina España, advertint al Govern on és el límit de l’autonomia fiscal de les comunitats.

Un «revulsiu»

Des de la Conselleria d’Economia i Hisenda estudien dades i «la teoria dels grans números» per assegurar que la supressió d’impostos generarà riquesa per a Andalusia i que abaixant impostos s’eleva la recaptació. El càlcul del Govern és atraure 7.000  rics perquè tributin a Andalusia i se censin aquí, 5.000 empresaris o grans accionistes que fixin la seva residència fiscal a la comunitat. Des d’Hisenda van explicar els detalls d’aquests comptes. No hi ha certesa que aquests contribuents d’alt perfil adquisitiu mudin la seva residència a Andalusia, però sí una estimació.

La supressió de l’impost de patrimoni suposarà que uns 19.000 contribuents, els més rics, deixaran de pagar 95 milions d’euros a l’any a Andalusia. Ara mateix paguen els qui tinguin patrimoni per sobre dels 700.000 euros, exempta part de la vivenda habitual. La mitjana que abonen són 5.000 euros de quota anual amb un patrimoni d’uns 2 milions d’euros. Per pal·liar aquesta baixada d’ingressos haurien, com a mínim, de tributar a Andalusia 7.000 rendes altes per IRPF, cosa que permetria recaptar per aquesta via que es perd per Patrimoni.

«Han de ser com a mínim 7.000, però com més millor», expliquen. L’exemple mira a l’anglès d’alt poder adquisitiu amb vivenda a la Costa del Sol, on passa gran part de l’any. Segons Hisenda ara mateix no se censa en la comunitat perquè pagaria per la seva vivenda al Regne Unit. Si se suprimeix Patrimoni, aquest anglès no pagaria aquest impost però sí tributaria per IRPF. «Estimem que, amb una base imposable de 200.000 euros d’IPPF, recaptaríem uns 81.000 euros, dels quals 40.500 es quedarien en la comunitat», va explicar la titular d’Hisenda. Al·leguen que a l’últim exercici deu de les grans fortunes que tributaven a Andalusia per Patrimoni han marxat. No assenyalen qui són, per protecció de dades, ni on ni per què es va produir l’exili, tot i que donen per fet que és per no tributar.

280.000 contribuents més

En la Junta d’Andalusia defensen que des del 2018, quan el PP va arribar al Govern amb un paquet de baixades fiscals, s’han incorporat 280.000 nous contribuents a Andalusia, un 8% més. D’aquests, n’hi ha 13.789 més amb rendes entre 60.000 i 120.000 euros i 1.117 més amb rendes per sobre de 120.000 euros anuals. El creixement en el nombre de contribuents és del 14% i del 13% en cada tram, segons la Junta. Hisenda defensa aquesta correlació i afirma que va abaixar impostos de successions, donacions i IRPF, traient 540 milions d’euros a les arques autonòmiques i que fins i tot així va aconseguir recaptar 1.100 milions d’euros més.

Notícies relacionades

Porta, Albà i Parellada, entre 250 firmes de suport a Puigdemont

PSC i PP competeixen per la seguretat amb la promesa de mossos

«És una realitat, són dades, fets. Hi ha una inèrcia: si s’abaixen impostos es recapta més», va defensar la consellera d’Economia i Hisenda. «És un atractiu, és clar que sí. Un incentiu. Un revulsiu important per a Andalusia, ho dic alt i clar», va sostenir en la seva compareixença després d’aprovar el Consell de Govern un nou paquet de rebaixes fiscals.

La reforma fiscal aprovada pel Govern andalús es divideix en tres grans blocs. A més de bonificar al cent per cent Patrimoni, es rebaixa l’IRPF en tres trams (0-12.450 euros; fins a 20.200 euros; fins a 35.200 euros), en els que tributen el 82% de les rendes andaluses, que guanyaran un 4,3% de marge, amb l’objectiu que les pujades salarials no suposin pagar més impostos davant una inflació desbocada. S’amplien en la mateixa proporció els mínims exempts de tributar en IRPF. Suposa 124,2 milions menys de recaptació per IRPF. Tot això entrarà en vigor a la campanya de la renda del 2023 relativa a les rendes del 2022. A més aquell any se suprimirà el cànon de l’aigua, un impost finalista que grava la factura per finançar obres hidràuliques i que traurà a les arques públiques 140 milions d’euros.