Ayuso, força fiscal del PP: ressuscita el debat sobre impostos per a la batalla electoral

Isabel Díaz Ayuso s’ha proposat liderar el debat fiscal i no regalar al Govern un sol minut per guanyar espai en les propostes sobre els impostos. Pràcticament mentre ho estan pensant, allà ja és ella tallant d’arrel qualsevol suggeriment que apunti a una possible pujada dels tributs o, encara pitjor segons el seu marc ideològic, a la probabilitat que algú en l’Executiu decideixi coartar la seva llibertat per fer amb els impostos autonòmics el que ella consideri millor.

A la Puerta del Sol tenen clar que no s’ha de deixar respirar la Moncloa en aquest assumpte, i en aquest afany per posar en pràctica la seva agenda impositiva i gràcies al fet que les circumstàncies econòmiques de la capital els ho permeten, gairebé no dona treva ni a Génova. Ser en el Govern li permet posar en pràctica les polítiques que a la seu nacional del PP de moment són només promeses. Génova proposa i ella executa. Tot i que tampoc necessita que li donin idees en aquest àmbit, ja que per a això té com a conseller d’Economia i Hisenda algú de pensament netament liberal com Javier Fernández-Lasquetty, guru de totes les iniciatives tributàries que s’han posat en marxa des de Sol. Allà hi ha la llei de defensa de l’autonomia financera que es tramita ara en l’Assemblea i que busca blindar-se davant d’una possible harmonització fiscal per part del Govern nacional, la supressió de tots els impostos propis, la imminent deflactació de l’IRPF, les rebaixes fiscals incloses en el pla de natalitat i la reducció impositiva per a l’adquisició o lloguer de vivenda dels joves.

«Seré el pitjor malson dels qui vulguin apujar els impostos a la Comunitat de Madrid». Això que ahir ràpidament va contestar Ayuso al ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en realitat, no és nou. Va ser pràcticament un mantra durant els mesos previs al seu èxit del 4 de maig del 2021. La batalla dels impostos formava part de la croada per la llibertat que tant rèdit electoral li va donar. I ara que ha començat la fase final de la legislatura torna a estar gairebé diàriament sobre la taula.

La tardor prèvia al 4-M, la Moncloa i Sol encenien constantment la metxa dels impostos, convençudes les dues parts que funcionaria davant del seu electorat. La ministra María Jesús Montoro va acusar Madrid de practicar dúmping fiscal en unes quantes ocasions per abaixar els impostos a la regió i va acusar Ayuso d’estar incentivant una espiral que arrossegava altres autonomies a reduir també la fiscalitat. Aquest discurs, repetit diverses vegades des de l’Executiu, altres regions socialistes o fins i tot per socis prioritaris de Pedro Sánchez com Gabriel Rufián («les grans empreses i fortunes es beneficien d’un xiringuito fiscal», va arribar a dir), va afavorir que Ayuso es convertís en defensora de la butxaca dels madrilenys i de les empreses establertes a la capital, a què oferia una càrrega impositiva favorable. Ella i el seu equip van aconseguir que la dirigent madrilenya s’erigís en paladí del liberalisme econòmic i va explotar aquesta imatge durant tota la campanya. No va ser l’única raó per la qual va guanyar de sobres, però sens dubte aquest discurs va ajudar la dirigent popular en un moment en què els madrilenys buscaven sortir de casa i dedicar-se al consum i l’oci després de la pandèmia.

La Moncloa evita el cos a cos

Dimarts, en canvi, a la Moncloa van evitar donar més arguments a Ayuso i l’Executiu va decidir deixar sol Escrivá amb la proposta sobre la recentralització fiscal i la idea que es puguin reduir les competències de les autonomies en política fiscal. En realitat, l’harmonització fiscal és una idea que la ministra Montoro defensa des que era consellera del Govern socialista a Andalusia, però des que va arribar a la Moncloa la seva aposta per l’equiparació dels tributs no ha passat d’anunci i s’ha quedat al mateix calaix que l’actualització del finançament autonòmic.

A Génova, hi van evitar també donar peu al vers solt del seu partit per evitar el soroll. La nit anterior Ayuso s’havia desmarcat de la postura oficial de la seva formació respecte als impostos a les energètiques. Alberto Núñez Feijóo rebutja l’impost dissenyat per Sánchez per a les empreses energètiques i va advertir el president que només recolzaria la mesura proposada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per disminuir els efectes de la crisi energètica, és a dir, imposar una taxa europea als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. La dirigent madrilenya, en canvi, va assegurar en una entrevista a Onda Cero que aquesta mesura li sembla un «tremend error».

Política de no agressió

Notícies relacionades

Montoro fitxa un antic alt càrrec d’Hisenda per defensar-se

El Parlament planteja blindar les multes per discursos d’odi

Des de l’equip de Sol afirmen que Ayuso diu el mateix en públic que en privat, sense aclarir si havia exposat internament a la cúpula del seu partit aquesta diferència respecte a aquest gravamen energètic. I a Génova, que des de l’aterratge de Feijóo manté una política de no agressió amb la presidenta madrilenya, van optar per evitar el conflicte i allunyar qualsevol enrenou. La secretària general, Cuca Gamarra, va tancar el debat assegurant que Ayuso té llibertat per opinar com consideri oportú tot i que no coincideixi amb la direcció del partit.

«Madrid no es toca», va avisar Ayuso a Pedro Sánchez, reprenent unes paraules utilitzades pel president en el Congrés, amb què assegurava que el seu partit i el seu Govern van «a totes». La presidenta de Madrid pren bona nota del que ministres, dirigents socialistes i d’altres formacions d’esquerra diuen per trobar-hi de seguida una resposta. També del que fan els seus companys de partit en altres comunitats per a, si continuen el seu mateix camí, donar-los la benvinguda al seu particular paradís. No hi ha gairebé cap intervenció en la qual no asseguri que està disposada a donar feina en el terreny ideològic i en el de la baixada d’impostos, que entra també en la pugna per fer fort el seu ideari.