María Luisa Balaguer, el recurs del diputat Rodríguez contra Batet i les seves circumstàncies, per Ernesto Ekaizer

-L’he rebut perquè m’ha trucat vostè diverses vegades. Però com vostè podrà comprendre jo no puc parlar de Rumasa. Potser algun dia quan passi el temps, puguem parlar sobre el tema...

Això ho va dir mentre fumava sense parar, amb perfil sever, però afable. N’hi va haver prou amb aquesta trobada per saber que la creu que portava per haver inclinat la balança a favor del Govern del PSOE trigaria anys a alleujar, si això havia de passar alguna vegada, el pes que portava sobre la seva esquena des de feia una mica més d’un mes. Mai se la va treure de sobre fins a morir el 25 de febrer del 1991, a Caracas, Veneçuela, país al qual va tornar. Allà s’havia exiliat després de la Guerra Civil espanyola.

¿Hi haurà algú disposat avui en el Tribunal Constitucional (TC) a assumir responsabilitats semblants?

És un TC bàsicament en estat de vegetació. La sentència sobre el recurs d’inconstitucionalitat del PP sobre la llei d’avortament, admesa a tràmit el 2010 –sí ha llegit vostè bé, no es tracta d’una errata– ja superada per una altra llei, que el president Pedro González-Trevijano va prometre portar al Ple el mes de maig-juny, prèvia distribució de la ponència que va heretar el magistrat Enrique Arnaldo, es va quedar en foc d’encenalls, per no recordar que el TC va resoldre els recursos contra l’estat d’alarma una vegada que la pandèmia havia acabat.

Ara hi ha els recursos d’empara contra la decisió de la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que va expulsar el 21 d’octubre del 2021 el diputat canari Alberto Rodríguez, del grup parlamentari d’Unides Podem, durant tota la legislatura, i contra la sentència del Tribunal Suprem que el va condemnar a una pena d’inhabilitació de 45 dies i multa, de la qual, presumptament, va derivar la seva resolució Batet, sense motivar, per a la qual no tenia autoritat. Ho diu l’informe del fiscal en cap del TC, Pedro Crespó, que afirma que la presidenta va anar més enllà del que se li sol·licitava.

Fa alguns dies, segons està en condicions d’informar EL PERIÓDICO, la magistrada ponent, Maria Luisa Balaguer, en aquest recurs, per dir-ho així, de dret parlamentari, ha sol·licitat un informe als seus lletrats sobre una de les mesures que s’hi plantejava: la mesura cautelar de restitució d’Alberto Rodríguez al seu escó del Congrés de Diputats.

Aviat, el mes d’octubre, es complirà un any des de l’expulsió de Rodríguez. I durant aquest temps, la ponent no ha considerat resoldre la petició de la mesura cautelar –ni a favor ni en contra– perquè tenia el convenciment que el fons de l’assumpte –si es concedia l’empara o es denegava– podria ser resolt el mes de setembre.

Donat l’estat de suspensió en l’aire del TC pendent dels driblatges del sector més recalcitrant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) dirigits a ajornar al més possible els nomenaments de dos magistrats, ¿qui li posa el cascavell al gat dels recursos d’Alberto Rodríguez?

Criteris dogmàtics

Balaguer ha afirmat en entrevistes aquests dies que els magistrats intenten «establir criteris dogmàtics sobre la defensa de la Constitució per sobre de les intrigues polítiques». Però, alhora, es mostra conscient que «falta un diàleg entre el TC i la societat, i el TC i els mitjans». I quan se li pregunta què creu que pot ella, si fos elegida presidenta, aportar a la institució respon que «la política informativa és deficient i que el TC està excessivament tancat a la ciutadania». I què voldria canviar: «La política comunicativa i poder connectar amb la societat».

«Això passa si haguessis resolt els recursos sobre la pandèmia durant aquesta i no quan s’havia acabat. I no es va fer també per hipoteques personals. ¿Per què ara no es resol res? Perquè tens un president que és un ànec coix i que pensa en el seu recorregut a la universitat o la banca, jo que sé, i ha passat de puntetes per les coses, he estrenat una obra de teatre, he fet un llibre sobre el Museu del Prado i jo ara en els últims 10 minuts no em fico en polèmiques que marcaran el meu nom per a tota la vida com li va passar a Manuel García Pelayo. Ni es resol l’avortament ni allò d’Alberto Rodríguez, ni es resol res», assenyala una font judicial molt qualificada a EL PERIÓDICO.

Els recursos de Rodríguez exigirien una decidida intervenció del president. És possible que els dos recursos d’empara haurien de ser resolts en un únic Ple, perquè fulminar el diputat va ser –o així es va plantejar– conseqüència d’una sentència.

González-Trevijano, ¿què pot fer? Arremangar-se. Demanar a Balaguer la seva ponència sobre el tema parlamentari i a Santiago Martínez-Vares la seva sobre si es confirma o no la sentència del Tribunal Suprem. I resoldre així els recursos.

La política de trepitjar la pilota cap endavant sembla conduir a treure’s de sobre el mort i pràcticament confirmar de facto l’expulsió de Rodríguez sense resoldre els recursos.

Llavors ¿com pretén la magistrada Balaguer connectar amb la societat? O ¿és que una part d’aquesta societat, per exemple 60.000 electors canaris que van votar per Alberto Rodríguez, no han sigut privats, amb la seva expulsió, dels seus drets?

Notícies relacionades

Joan Carles renuncia al seu argument sobre la immunitat per ser «sobirà», per Ernesto Ekaizer

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Cal donar menys entrevistes i oferir resposta als recursos d’empara.

Perquè altrament, ¿per a què serveix un Tribunal Constitucional que es reuneix per acordar la dogmàtica?