Investigació

La Fiscalia acorrala el PP per la persecució de les ‘clavegueres’ a Podem i Bárcenas

Anticorrupció demana a una jutge de Madrid que consideri el partit morat com a «interessat» en una causa judicial que investiga si el clan policial va extorsionar excàrrecs de Veneçuela a canvi que facilitessin proves per perseguir als exdirigents del partit llavors liderat per Pablo Iglesias

La Fiscalia acorrala el PP per la persecució de les ‘clavegueres’ a Podem i Bárcenas
3
Es llegeix en minuts
Tono Calleja

Les investigacions desenvolupades per la Fiscalia Anticorrupció ja acorralen el PP de Mariano Rajoy, els excàrrecs del qual apareixen assenyalats en les gravacions i documents fets públics de forma recent, que evidencien la seva presumpta participació en la persecució que van portar a terme els integrants de les clavegueres de la Policia contra l’extresorer de la formació conservadora Luis Bárcenas i contra Podem. Així es desprèn de la petició realitzada pel Ministeri Públic a l’Audiència Nacional perquè imputi l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, però també de la recent reclamació cursada per Anticorrupció a un jutjat de Madrid perquè consideri la formació morada com a «interessada» en la causa que analitza el presumpte xantatge que van patir el 2017 excàrrecs del Govern d’Hugo Chávez, als quals es van oferir beneficis policials a canvi que facilitessin informació contra Podem.

En el primer dels casos Anticorrupció ja ha demanat al jutge Manuel García Castellón que obri una peça separada perquè cridi a declarar com a investigada Cospedal, ja que consideren que «va faltar a la veritat» en la seva declaració com a investigada quan va dir que desconeixia l’operació contra Bárcenas. Per la seva banda, els fiscals Juan José Rosa i José Grinda han reclamat a la titular del Jutjat d’Instrucció número 29 de Madrid que consideri Podem afectat de les activitats desenvolupades per les ‘clavegueres’ del Ministeri de l’Interior del Govern de Mariano Rajoy contra dos exviceministres de l’Executiu veneçolà.

La figura d’«interessat» s’utilitza de forma habitual en el dret administratiu i al·ludeix a les persones físiques i jurídiques que «tinguin drets que puguin resultar afectats» en un procediment judicial. Aquesta consideració jurídica s’atribueix amb freqüència a les companyies d’assegurances, que d’aquesta manera poden accedir als procediments, malgrat no ser perjudicats de forma directa en aquests casos. Per això, si la jutge madrilenya accedeix a la petició d’Anticorrupció, Podem podrà accedir a les indagacions, i en concret a les declaracions dels afectats, que van denunciar la suposada extorsió que van patir de la cúpula policial.

Protecció per informació

En concret, l’exviceministre veneçolà Javier Alvarado Ochoa va confessar que va assistir a reunions en què van participar membres de la cúpula de la Policia Nacional, en les quals es va abordar la seva protecció a canvi d’informació (contra l’organització llavors liderada per Pablo Iglesias), així com la seva inclusió en un fitxer d’informadors.

Els fiscals del cas Tàndem van ser els primers que van assenyalar els vincles de la cúpula del PP amb els integrants del que han qualificat com a «clan policial mafiós». I segons la seva investigació, aquesta relació es va iniciar el 2009, quan Cospedal es va reunir en secret amb el comissari jubilat a la seu del partit al carrer de Génova (Madrid). En la gravació d’aquesta trobada l’empresari Ignacio López del Hierro, marit de Cospedal, va anunciar que farien «encàrrecs puntuals».

Un altre exemple d’aquesta vinculació entre el comissari i el PP és que Villarejo no va dubtar a identificar-se com a representant «del partit» en la primera reunió que va mantenir amb l’empresari Javier de la Rosa, a qui va recórrer per portar a terme el seu ‘projecte Barna’ o «operació Catalunya», una altra actuació parapolicial sense control judicial.

«Això sí que ho vull»

Notícies relacionades

Una altra gravació de Villarejo, aquesta difosa per ‘El País’, posa de manifest que el comissari va oferir a Cospedal el 2017 entregar-li un informe sobre suposades reunions de Podem, els serveis secrets cubans i ETA a Veneçuela. «Ostres, això és una bomba», respon la llavors número dos del PP. Un document que, segons li explica Villarejo en la gravació a Cospedal li havia ofert abans al llavors número dos d’Interior quan era ministre Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez. Després de dir-li que Martínez no ho va aprofitar («es va cagar»), Cospedal li respon: «Però jo això sí que ho vull». 

Un últim àudio, aquest de 28 d’agost del 2014, avançat per El Periódico de España, mostra que Villarejo va informar a Francisco Martínez que l’empresari Ignacio López del Hierro –marit de la llavors secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal–, li havia promès que se li pagaria una part dels diners que li devia. El comissari va anotar el 12 de juny del 2014 als seus diaris que Cospedal li va proposar utilitzar l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa), de capital públic, per sufragar un «pagament pendent» de 100.000 euros.