Anàlisi

La rebel·lió conservadora es queda amb nomenar els dos magistrats del TC després del 13 de setembre

En la sessió d’aquest dijous només s’abordarà el procediment per triar els substituts dels magistrats Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol

Juan Antonio Xiol, esquerra, i Santiago Martínez Vares.

Juan Antonio Xiol, esquerra, i Santiago Martínez Vares. / Ballesteros (EFE)

4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

Els 19 membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es tornaran a reunir en un ple extraordinari per designar els dos substituts dels magistrats del Tribunal Constitucional amb el mandat vençut el 12 de juny passat –Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol (vicepresident)– quan hagin acordat prèviament els noms dels candidats conservador i progressista. En la sessió d’aquest dijous 8 només es va debatre el procediment a seguir per fer la selecció a través d’una comissió formada ad hoc per vocals dels dos blocs.

Tot i que el ple va ser convocat per complir la llei aprovada el juliol passat i nomenar els magistrats, els vocals van rebre dimecres a la nit, segons van confirmar alguns a El Periódico, un missatge de Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i el CGPJ, en què els informava que ell obriria la sessió amb una proposta de procediment perquè els vocals es prenguessin el seu temps i hi reflexionessin i tornessin a debatre. Els vocals progressistes, així mateix, van saber que el sector conservador estava decidit a evitar que sortissin del ple d’aquest dijous els nomenaments de manera que la sessió es limitaria a debatre l’anomenat «procediment» d’elecció, sense posar els noms dels candidats dels dos blocs sobre la taula.

Els vocals progressistes es van reunir aquest dijous sobre les nou del matí per analitzar quina havia de ser la seva posició respecte d’aquest canvi, segons vam anticipar, i van decidir, sobretot, garantir que els nomenaments es portaran a terme. «Havíem de fer el màxim esforç per mantenir la calma i evitar enfrontaments. Que volien evitar els nomenaments dijous, entesos. El més important no era el dia sinó l’acord per fer-los», va dir un vocal progressista a aquest diari.

Amb els «deures fets»

I això malgrat que aquest sector, com va dir la font, havia «fet els deures». El juliol i l’agost passat els vocals van mantenir contactes i es van entrevistar amb magistrats per confeccionar la seva llista de candidats. Els primers dies de setembre van mantenir tres reunions.

La seva llista de candidats puja fins a cinc que han donat el seu consentiment per anar al TC: José Manuel Bandrés, Ángeles Huet, Pablo Lucas, Eduardo Espin (membres de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa), i Jacobo López Barja de Quiroga (president de la Sala Cinquena, Militar).

Fonts consultades assenyalen el magistrat Bandrés com qui aconseguirà primer el suport majoritari del sector progressista per ser el candidat.

Els magistrats conservadors no tenen, pel que sembla, una llista tan definida com la del sector progressista. Però de candidats, com passa amb les ‘meigas’, n’hi ha: Francisco Martín Marín, president de la Sala Civil del Suprem; María Luisa Segoviano, presidenta de la Sala Quarta Social; Inés Huerta, de la Sala Tercera; Antonio Vicente Sempere, magistrat de la Sala Quarta Social, o Rafael Fernández Valverde, ara jubilat de la Sala Tercera.

La reunió d’aquest dijous ha «anat com la seda», segons van dir diversos vocals a EL PERIÓDICO. Els vocals del sector anomenat progressista Roser Bach i Álvaro Cuesta van plantejar que el pròxim ple es convoqués per dimarts 13 de setembre. És la data que segons la llei aprovada el juliol passat pel Congrés dels Diputats s’han de tenir els candidats elegits, data en què el Govern ha anunciat la seva decisió de fer els dos nomenaments que li correspon per substituir els magistrats caducats Pedro González-Trevijano (president) i Antonio Narváez.

Irritació a la sala

Tanmateix, el sector conservador va deixar ben clar que s’hi oposava. La vocal Concepción Sáez va proposar a votació que el ple fos citat el 13 de setembre per donar un contingut formal a la negociació. Però el vocal José María Macías, que va portar la veu cantant durant tot el ple, va aixecar el to de veu no sense certa irritació, en contra de la proposta. «Conec com es negocia. Ho he fet en molts àmbits», va assenyalar.

Que els vocals conservadors se saltarien la data del 13 era un secret a crits. Durant la reunió, tant Cuesta com Macías van oficiar de representants del bloc conservador i progressista. I per encarar la futura negociació dels noms a triar el sector progressista va donar els seus tres representants: Álvaro Cuesta, Roser Bach i Rafael Mozo. Els conservadors es van abstenir de nomenar els seus perquè encara no estaven preparats per fer-ho.

El Govern ja no té la necessitat, segons fonts de la Moncloa, de forçar la mà per complir els seus nomenaments el 13 de setembre, atès que els del CGPJ s’han posat en marxa.

«S’ha de veure quin ardit prepara el sector conservador», assenyala un magistrat consultat. «Tot i que Lesmes ja no sembla estar per la feina, els conservadors poden tenir la voluntat d’aplicar el seu llegat: a banda de nomenar un candidat més militant seu, aconseguir amb els seus vots que del sector progressista surti el magistrat que considerin menys perillós, més descafeïnat», va advertir.

Notícies relacionades

El sector progressista, si s’inclou Enrique Lucas, compta ara amb 8 vocals, després de la mort de Victoria Cinto. Els conservadors són 10. I en aquesta ocasió Lesmes no juga a casa.

Resum: els conservadors aspiren, saltant-se la data del 13 de setembre, a aconseguir una petita victòria. No es quadren, després del discurs de Lesmes, a la pretensió de nomenar els seus dos candidats abans o en aquesta data, clavant una puntada de peu a la pilota de cara a finals de setembre.