Lesmes, a Feijóo: «No supeditar successives condicions i renovar amb la llei vigent»

Vet aquí el que va dir el president del TS i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb un mandat que va caducar el 4 de desembre del 2018, és a dir, fa tres anys i gairebé nou mesos: 

«Tot i que és evident que totes aquestes crides no han fet cap efecte, amb la greu conseqüència que la paralització del Consell s’està traslladant a tot el sistema judicial, molt necessitat d’impuls i reforma, avui torno a reiterar-ho: la renovació del Consell s’ha d’emprendre amb urgència i de conformitat amb la legislació vigent, sense que es pugui supeditar per cap força política a successives condicions que impedeixen el compliment del clar mandat constitucional del termini, que no admet interpretacions». Tot i que immediatament la majoria dels mitjans de comunicació van titular amb la idea transmesa pel TS, a saber, la necessitat que Pedro Sánchez i Feijóo es reuneixin i renovin el CGPJ en les pròximes setmanes, el que ha distingit el discurs d’aquest dimecres 7 de setembre no ha sigut precisament l’esmentada exhortació, ja freqüent en els discursos des del fracàs del pacte de nomenament de Manuel Marchena, el novembre del 2018. Ha sigut l’al·lusió directa, a la cara de Feijóo, que ja no es poden posar més excuses o per dir-ho en paraules de Lesmes: renovar amb «la legislació vigent» sense que sigui acceptable plantejar «successives condicions que impedeixen el mandat constitucional del termini».Serà, va afegir Lesmes, «una vegada complert aquest deure de renovació que imposa la nostra norma fonamental, i només llavors, serà l’hora sens dubte d’abordar altres debats, com el que afecta la forma de designació dels membres de l’òrgan de govern dels jutges».  

I va recordar que «el model d’elecció exclusivament parlamentària dels vocals del Consell General del Poder Judicial, sense participació determinant dels mateixos jutges, té gairebé 40 anys d’existència al nostre país. En la major part de les ocasions la renovació de la institució s’ha fet en el termini marcat per la Constitució i alguns consells, com el que jo em digno en presidir, van obtenir a més amplíssims suports parlamentaris, pròxim en el nostre cas al 90% dels diputats i senadors».  

«Avui, tanmateix, s’ha d’admetre que aquest model s’ha instal·lat en una crisi de difícil sortida per la permanent falta d’entesa dels grups polítics majoritaris i per no correspondre’s a més amb els estàndards europeus en matèria de consells judicials». 

Reforma sí, però després de complir la renovació 

Lesmes, que va parlar de la seva possible dimissió si en les pròximes setmanes no s’arriba a un acord, va intentar, en el seu perfil habitual, «equilibrar» la seva exhortació amb un atac a l’anomenada desjudicialització de la política, tot i que sense fer referència directa a la taula del diàleg entre el Govern central i el de la Generalitat, i va reivindicar l’actuació dels jutges sense citar-los –el seu admirat jutge d’instrucció Juan Antonio Ramírez Sunyer, que es va fer càrrec d’una part del procés; Pablo Llarena, instructor del Suprem; el tribunal presidit per Manuel Marchena, ponent de la sentència del 19 d’octubre de l2019; i Carmen Lamela, instructora a l’Audiència Nacional en la causa contra Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, el major Josep Lluís Trapero i altres alts càrrecs– va advertir contra els polítics que presumptament volen fugir de la llei i va cantar victòria preliminar sobre el bloqueig de l’euroordre a Bèlgica, pendent de decisió per part de la justícia europea. Va citar el secretari general de l’ONU potser com a contrapès a la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU que recentment ha criticat durament la justícia espanyola per la suspensió preliminar (aplicació de l’article 384 bis de la llei d’Enjudiciament Criminal) sobre investigats «rebels» –sense sentència ferma– en el cas dels diputats independentistes. 

Amb tot, la batalla immediata en el terreny judicial no és la renovació del CGPJ perquè Feijóo s’hi oposa i exigeix que es negociï el seu programa («successives condicions»). Abans, aquest dijous 8 de setembre, el ple citat per Lesmes el juliol passat haurà d’abordar la designació de dos substituts per als magistrats del TC Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol (actual vicepresident) que correspon al CGPJ.  

El ple va ser convocat per resoldre aquests nomenaments abans de l’ultimàtum del Govern de Pedro Sánchez en què va anunciar que dimarts que ve, 13 de setembre, nomenarà els dos magistrats que substituiran Pedro González-Trevijano (actual president) i Antonio Narváez, nomenats per Mariano Rajoy, amb mandat vençut també des del 12 de juny passat. 

En el ple d’aquest dijous 8, que es podria celebrar en més d’una sessió, Lesmes proposarà, en línia amb el seu discurs d’obertura de l’any de tribunals, fer aquests nomenaments. Però el bloc conservador està dividit entre els magistrats més ultres, que s’oposen a fer els nomenaments –alguns ja van votar en contra de donar el plàcet al nou fiscal General de l’Estat, Álvaro García–, i els més moderats. 

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

«El pacte a què es va arribar dimarts passat a la nit és un pacte descafeïnat. Els ultres han admès que hi haurà nomenaments i el moderats que no es faran abans del 13 de setembre. En el fons, a part de saltar-se l’ultimàtum del Govern, també estan tirant endavant un pols amb Lesmes», va comentar un magistrat a EL PERIÓDICO.  

Altres fonts assenyalen que el Govern ja compta amb la idea que la data del 13 de setembre, si hi ha progressos en el CGPJ per fer els dos nomenaments, no és definitiva. «Fa l’efecte que si el senyal del CGPJ és positiu, els quatre nomenaments es podrien ajornar fins a finals de setembre», va assenyalar un vocal del CGPJ a aquest diari. «Els més ultres podran recompondre la cara saltant-se el termini del Govern i restant autoritat a Lesmes, que el volia respectar. És una batalleta. És el que hi ha», va dir la font.