Es busca jutge per a Roger Torrent

Aquest judici ha patit diferents ajornaments. Primer es va suspendre per la recusació al magistrat i president del TSJC Jesús María Barrientos. El motiu: durant un discurs de Torrent el 2018 en el qual aquest va al·ludir a l’empresonament dels presos independentistes, Barrientos es va aixecar i va marxar de la sala en senyal de protesta. Posteriorment, l’alt tribunal català va acceptar la recusació del jutge Carlos Ramos per suposada imparcialitat («apassionament personal», segons la resolució que l’apartava del judici) en determinades expressions fetes servir en les seves resolucions.

Falten voluntaris

Notícies relacionades

Els escortes de Yolanda Díaz detenen un home amb un ganivet abans que la vicepresidenta arribés a un acte

Illa veu l’elecció del Papa Lleó XIV com una oportunitat per reforçar el paper social de l’Església

La reduïda llista de magistrats que formen la sala civil i penal del TSJC (nou) i la falta de voluntaris disponibles obliga, per tant, l’alt tribunal català a fer una crida excepcional per trobar el tercer magistrat del tribunal o novament a ajornar el judici. En un comunicat de premsa, el TSJC al·lega que no ha pogut completar la composició del tribunal que jutjarà Torrent per l’última recusació admesa, la del magistrat Carlos Ramos, i la impossibilitat d’acudir a la llista de substituts voluntaris perquè els seus integrants ja van comunicar en el seu moment que tenien altres assenyalaments per a aquestes dates. Per tant, anuncia que es completarà «amb les previsions» que contempla la legislació.

La fiscalia reclama un any i vuit mesos d’inhabilitació i multa de de 30.000 euros per a Torrent, Josep Costa (JxCat) i Eusebi Campdepadrós (JxCat), mentre que per a Adriana Delgado (ERC) demana un any i quatre mesos i una multa de 24.000 euros perquè només va participar en una sola de les tramitacions. L’acusació publica relata Torrent, Campdepadrós i Costa, «sent coneixedors del contingut i els apercebiments» del Tribunal Constitucional de dies anteriors, «i malgrat l’oposició de la resta dels membres de la Mesa» i l’avís del secretari general de la Cambra, van acceptar l’octubre del 2019 tramitar dues resolucions sobre la Monarquia i el dret a l’autodeterminació, aprovades el novembre d’aquell any pels membres del Parlament. Aquestes resolucions van ser tramitades poc després de la sentència del procés contra dirigents independentistes.