El PSOE atribueix als socis les negociacions in extremis: «Algun dia patirem un infart»

En els últims dos anys, no ha sigut estrany que en el Congrés sonés el timbre que crida els diputats a votar i que encara quedessin dubtes sobre què faria un grup o un altre. I, normalment, d’aquests vots sol dependre l’èxit o el fracàs d’una iniciativa. «Algun dia patirem un infart», asseguren en el PSOE després d’haver viscut més d’un moment en què els membres del Govern anaven amb una «Cafinitrina sota la llengua» per si de cas.

La reforma laboral, aprovada gràcies al vot erroni d’un diputat del PP, i la llei de comunicació audiovisual, en la qual van ser els morats qui no van revelar fins a l’últim moment el seu vot en contra, en són només dos exemples.

Realitats diferents

Els socis habituals del Govern critiquen que la tensió de l’últim moment es deu que l’Executiu impulsa mesures, sobretot a través de reials decrets, sense consultar-les amb la resta de formacions i és després quan s’asseu a negociar. La sensació que denuncien és que socialistes i morats busquen sempre in extremis els vots que necessiten. «No és la millor fórmula per fer créixer la majoria plurinacional», va comentar dijous la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, en el debat sobre el pla d’estalvi energètic. I no va ser l’única. «No esperin a l’últim moment perquè algun dia els comptes no els sortiran», els va etzibar la diputada del PNB Idoia Sagastizabal.

En el PSOE rebutgen rotundament aquestes crítiques. «Hi ha contacte des del primer dia. Una altra cosa és que la concreció de l’acord no pugui arribar fins a l’últim minut», expliquen fonts socialistes. ¿I a què es deu aquesta dilació? En el partit majoritari del Govern tenen clar que es tracta de la tècnica negociadora que han adoptat les formacions del bloc progressista per intentar aconseguir els seus objectius: «El que et vol treure alguna cosa, esgota el temps». A més, rebutgen que s’hagi de culpar únicament el Govern, ja que es tracta d’una «responsabilitat compartida».

Oberts a dialogar

Notícies relacionades

El Govern arrenca un curs frenètic buscant els suports al pla d’estalvi energètic

¿Marejol a Euskadi?

«Som un Govern que dialoga, que busca consensos gràcies als quals aconseguim acords», va asseverar dijous la ministra de Transport, Raquel Sánchez, que esgrimia el mantra que l’Executiu ha tirat endavant més de 150 projectes legislatius en les Corts –només va perdre la votació d’un decret llei que permetia als ajuntaments fer ús dels seus romanents– i que això és mostra del seu tarannà negociador. «Aquest Govern té la llengua pelada», insisteixen fonts del PSOE.

Les mateixes veus reafirmen la «voluntat de diàleg» de l’Executiu i confien que això permeti que els socis estiguin més «còmodes». El primer gest tindrà lloc la setmana que ve, quan la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, es reunirà amb totes les formacions per anar consensuant el pla de contingència amb mesures més ambicioses per estalviar energia que s’haurà de remetre a la Comissió Europea abans que s’acabi el setembre.