El Govern arrenca un curs frenètic buscant els suports al pla d’estalvi energètic

No s’haurà acabat l’agost i el ritme polític haurà passat gairebé de 0 a 100. La calma de les últimes setmanes –discussions habituals a banda– serà substituïda en els pròxims dies per un ritme frenètic que no donarà descans fins al 2024. Comença un curs polític amb un clar caire preelectoral –primer, seran els comicis autonòmics i locals al maig i, després, els generals a final d’any– en què el Govern pretén tirar endavant els últims Pressupostos de la legislatura i aprovar una intensa agenda legislativa. El primer repte –termòmetre de la cohesió del bloc progressista al Congrés– serà obtenir aquesta mateixa setmana el vistiplau de la Cambra baixa al pla d’estalvi energètic que l’Executiu va aprovar a principis d’agost.

Les comptades aparicions polítiques durant l’aturada de l’agost quedaran enrere dimarts vinent. El Consell de Ministres es tornarà a reunir aquest dimarts, donant el tret de sortida a un intens cicle polític. L’endemà, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, reunirà la Diputació Permanent per debatre les peticions de compareixença d’una desena de ministres i dijous convocarà un ple extraordinari en què el Govern haurà de superar la seva primera prova del curs. Les raons sobre el pla d’estalvi energètic cristal·litzaran en una votació en què l’Executiu no té, de moment, assegurats els suports.

Buscant els suports

La continuïtat de les mesures aprovades pel Consell de Ministres l’1 d’agost, entre les que hi ha la regulació de la temperatura als comerços i les institucions o els horaris d’apagada de l’enllumenat, està en l’aire. El PP, Vox i Cs han rebutjat el reial decret llei, cosa que torna a situar el focus en ERC, el PNB, EH Bildu i els partits minoritaris. Tots s’han cuidat molt de revelar quin serà el sentit del seu vot, si bé cap de les formacions s’ha mostrat totalment en contra de les mesures.

El resultat de la votació de dijous, en què també es debatran els decrets dels incendis forestals i del nou sistema de cotització dels autònoms, servirà per temptejar la salut del bloc progressista després que Pedro Sánchez virés a l’esquerra en el debat de l’estat de la nació. Davant un curs frenètic, consolidar una majoria al Congrés és imprescindible si l’Executiu vol tirar endavant la seva agenda legislativa. No obstant, el calendari electoral hi està en contra i la proximitat dels comicis farà més difícils els pactes en els dos costats de l’espectre ideològic.

Energia i comptes públics

Resolta aquesta primera setmana, en què també s’aprovarà la llei del només sí és sí a la Cambra baixa, l’Executiu té per davant nombrosos fronts oberts. La vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, va avisar que el Govern presentarà al setembre un pla de contingència amb mesures més severes per aconseguir un estalvi d’un 7% de la seva factura energètica. Amb les mesures ja implantades l’Executiu espera retallar entre el 4% i el 5%.

També correran a l’hora les negociacions entre el PSOE i Unides Podem per tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023. Els últims de la legislatura, si s’aconsegueixen aprovar. El pacte entre els socialistes i els morats s’hauria de tancar a principis d’octubre per poder-lo remetre, com més aviat millor, al Congrés i començar a dialogar amb els altres partits. L’any passat, el Govern va aconseguir el suport d’ERC, el PNB, Bildu, el PDECat, Més País-Equo, Compromís, el Partit Regionalista de Cantàbria, Nova Canàries i Terol Existeix. Una majoria còmoda de 188 vots que serà difícil reeditar, sobretot amb el compromís de Sánchez d’apujar la despesa en Defensa. Una decisió que fins i tot Unides Podem rebutja.

Construir aliances

Notícies relacionades

El PSOE confia a mantenir el seu poder territorial i prioritza recuperar BCN

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Entre els plans de l’Executiu hi ha tirar endavant gairebé una desena de lleis molt simbòliques en els pròxims mesos. La primera serà la llei del només sí és sí que s’aprovarà al Congrés aquest dijous després que una martingala del PP n’impedís la ratificació el juliol al Senat. També veurà la llum la llei de Memòria Democràtica en les pròximes setmanes. D’altra banda, el Govern pretén tirar endavant la proposició de llei per crear dos nous impostos temporals a la banca i les grans energètiques abans que s’acabi el 2022. Més difícil serà desencallar la llei de vivenda, que malgrat tramitar-se d’urgència, porta quatre mesos estancada al Congrés, o la derogació de l’anomenada ‘llei mordassa’, en què els dos partits del Govern no són capaços d’arribar a acords amb la resta de forces.

L’aritmètica parlamentària per tirar endavant aquesta agenda legislativa promet bastanta tensió. Els socis parlamentaris habituals de l’Executiu hauran de transitar la línia prima entre aprovar lleis amb què estiguin d’acord i donar massa aire al PSOE i Unides Podem a només uns mesos que es convoquin les eleccions en la majoria de comunitats autònomes i a tots els municipis. A més, tant socialistes com morats arrencaran aviat els preparatius per als comicis. Els primers, posant a punt els seus candidats i, els segons, endinsant-se en el que serà una negociació complicada per construir candidatura àmplies. I tot això amb la vista posada en les eleccions del desembre del 2023.