Universitat Catalana d’Estiu

Alex Salmond a l’independentisme català: «Un líder no pot deixar a mitges el seu pla»

  • L’ex primer ministre escocès afirma que el que importa és que un referèndum «sigui pactat»

 

  / JORDI BEDMAR

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al llarg del lustre que va del naixement del procès, el 2012, a l’1-O, van ser moltes les veus sobiranistes que van mirar de buscar l’agermanament entre l’independentisme català i l’escocès, tant abans del referèndum d’autodeterminació al territori britànic del setembre del 2014 com després. El corrent de simpatia entre les bases va ser obvi, i també entre algunes elits polítiques, però alguna cosa no acabava de quadrar. I aquest alguna cosa el va sintetitzar aquest dissabte, a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, qui va ser primer ministre d’Escòcia, i artífex de la consulta del 2014, Alex Salmond. «Emparat per la llei o no, l’important és que un referèndum sigui pactat».

La frase servia per explicar que a la Gran Bretanya aquest tipus de consultes no són vinculants, no ho va ser el del Brexit, però que, evidentment, es compleixen. Una forma, la de recordar que la via és el pacte, que esmena en part la tasca de la seva successora, i actual primera ministra, Nicola Sturgeon, que ja ha convocat un referèndum per a l’octubre del 2023. «Tant de bo se celebri», va dir escèptic Salmond, que es va mostrar disconforme amb el pla de l’actual líder escocesa de recórrer al Tribunal Suprem del Regne Unit si el Govern britànic no s’avé que es consulti els escocesos. «La seu del Suprem és a pocs passos del Parlament de Westminster», va dir posant en dubte la imparcialitat judicial.

Defugint sempre donar «fórmules màgiques» per arribar a la independència, Salmond si va fer gala d’una subtilitat molt britànica, amb perdó, al pronunciar-se sobre el que un líder polític ha de fer o no. Així, va remarcar tres cops que s’ha de triar una estratègia i treballar-hi «fins al final». «El realment important és tenir planejat què fer l’endemà», va apuntar i ja, en la seva última intervenció, va reblar: «No pots portar la gent al cim de la muntanya i després fer-los retrocedir». De ben segur que a la majoria de les ments malpensades que el van escoltar els va venir al cap el nom de Carles Puigdemont, però l’escocès ni es va aproximar a citar-lo.

Notícies relacionades

En un altre moment de la seva intervenció, l’avui diputat a la Cambra dels Comuns pel seu partit, l’SNP, va contextualitzar un dels cavalls de batalla recurrents de l’independentisme, com és el suport internacional. «Els organismes internacionals no et fan el camí, et reconeixen quan la independència és efectiva. Es mouen per la més pura ‘realpolitik’», va dir. Més poètic, va assegurar que «el destí no és a les estrelles, sinó en nosaltres mateixos».

Salmond si va receptar a tothom, escocesos, catalans, que es donin temps. «Catalunya i Escòcia estan millor que fa unes dècades. Si bé és veritat que a Londres perviu certa mentalitat imperial i a Madrid determinada herència del feixisme». I va anticipar quin podria ser un bon escenari per Escòcia per aconseguir doblegar l’inquilí del número 10 de Downing Street. Qui sigui, tot i que a Boris Johnson i possibles successors els va titllar d’«idiotes»: «Que en les eleccions del 2024 hi hagi paritat entre laboristes i conservadors i els diputats del SNP siguin decisius». És a dir, si fa o no fa, el que passa ara amb ERC.