Junts es desmarca del boicot conspiracionista de la Rambla que Borràs ha recolzat

Junts per Catalunya ha hagut de desmarcar-se de les escenes viscudes aquest dimecres a la Rambla, quan un grup de poques desenes d’independentistes ha boicotejat amb crits i insults l’homenatge a les víctimes dels atemptats gihadistes de fa cinc anys. El partit ha rebutjat aquesta protesta, que reivindica la tesi conspiracionista que l’Estat era darrere dels atacs terroristes, malgrat que la seva presidenta, Laura Borràs, li ha donat suport amb la seva presència.

Després que els concentrats interrompessin els actes, i que alguns d’ells s’encaressin i insultessin familiars de les víctimes, l’expresidenta del Parlament, expulsada de la Cambra per presumpta corrupció quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, s’hi ha acostat per conversar amigablement, mentre el grup l’aplaudia i l’animava.

Els fets han provocat la repulsa de tot l’arc parlamentari català. Començant per Junts, el partit de Borràs, que ha llançat un missatge en el qual «reitera el seu suport a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils i als seus familiars». «Per aquesta raó», afegeix el text, «volem expressar el nostre més enèrgic rebuig a la interrupció del minut de silenci d’avui a la Rambla». L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha sigut un dels que han divulgat el missatge a Twitter.

Els socis de Junts a la Generalitat, Esquerra Republicana, també han protestat per la situació. El més contundent entre els republicans ha sigut el seu líder en el Congrés, Gabriel Rufián. «Amb la mateixa contundència que utilitzem des de fa cinc anys per reclamar una comissió d’investigació convé dir que no respectar un minut de silenci en record a les víctimes d’un atemptat és miserable. I treure rèdit polític d’això, menyspreable. No en nom meu», ha escrit.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també present en els actes de la Rambla, ha demanat no «alimentar teories de la conspiració, que fan més mal a les víctimes». Colau ha recordat que els Mossos diuen que aquestes teories «no tenen cap base».

Poc després, la líder de JxCat,Laura Borràs, ha avalat una altra protesta d’una plataforma que abona la tesi conspiracionista per una suposada implicació de l’Estat en els atemptats gihadistes de Catalunya del 2017, una concentració a la qual han acudit prop de 300 persones davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona.

La concentració ha sigut convocada per la ‘Plataforma 17-A, exigim responsabilitats’, que es va constituir després que l’excomissari Villarejo insinués que darrere dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona) hi havia el CNI i que, per primera vegada, ha protagonitzat un acte amb motiu de l’aniversari dels atacs gihadistes de fa cinc anys.

En la protesta s’han exigit «responsabilitats» a l’Estat i que els «veritables responsables paguin pels seus actes».

Sota el lema «Estat espanyol i CNI, responsables»,, «¡Generalitat, inoperant!» i «¡Ja n’hi ha prou, d’impunitat!», els concentrats han portat pancartes que deien lemes com a «17-A, crim d’Estat» o «Les clavegueres de l’Estat maten», mentre han proferit crits com «Volem la veritat».

Durant l’acte, un grup de persones ha desfilat amb màscares blanques i portant cada una una de les banderes dels diferents països pertanyents a la Unió Europea.

Després de guardar un minut de silenci en record de les víctimes i anomenar cadascuna de les persones que van perdre la vida aquell dia, els convocants han llegit una carta que han fet arribar a la Unió Europea.

En la missiva, la plataforma demana a la presidència del Parlament Europeu i a tots els grups parlamentaris que instin l’Estat espanyol a «depurar les responsabilitats dels seus propis serveis secrets», incloent el CNI i la Policia Nacional, i així «posar llum a un episodi negre en la història d’Espanya».

Notícies relacionades

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

Sánchez admet errors amb el protocol d’assetjament del PSOE

La Plataforma, que qualifica a la seva carta dirigida a les institucions europees de «crims d’Estat» els atemptats del 2017, demana d’aquesta manera que «s’aclareixin els fets».

Borràs ha explicat posteriorment a Twitter que el 17 d’agost del 2017 «el terror es va fer present a Barcelona i Cambrils. Un any més, acompanyem les víctimes i tots aquells que reclamen saber la veritat. Mentrestant, encara hi ha qui impedeix saber què va passar», ha afegit Borràs.