El Govern acusa el fons que va comprar dues fàbriques a Alcoa de provocar un ‘forat’ a l’Estat

L’Advocacia de l’Estat, que exerceix la representació legal del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme en la causa que s’investiga a l’Audiència Nacional sobre la compra de dues fàbriques situades a Astúries i Galícia venudes per la multinacional d’alumini Alcoa Inespal, ha detectat indicis que el fons d’inversió suís Parter Capital i el Grup Industrial Riesgo es van beneficiar de subvencions públiques sense executar un pla industrial que aconseguís salvar els 600 llocs de treball. La seva única intenció, prossegueix en un escrit l’Advocacia, va ser la de «despatrimonialitzar» les societats adquirides, que es denominen Alu Ibérica AVL i Alu Ibérica LC.

Així consta en un document del 23 de maig, en el qual el representant legal de l’Executiu de Pedro Sánchez recorda que els directius del fons d’inversió helvètic i del Grup Riesgo van disfrutar de les subvencions «fins poc abans de ser cessats», i, tanmateix, no van mirar de salvar els llocs de treball de les fàbriques.

L’advocat de l’Estat recolzava d’aquesta forma la petició de sobreseïment que havien realitzat els advocats de la multinacional nord-americana. Tal com va informar ‘La Nueva España’, la reclamació va ser atesa per la magistrada María Tardón, que el 21 de juliol passat va acordar en una interlocutòria el sobreseïment provisional de la causa per a Alcoa Inespal i els directius Kai Rune Heggland, Álvaro Dorado Baselga, Ignacio León Moro i Christine Keener.

Un perjudici «indubtable»

Per a l’Advocacia de l’Estat, la investigació desenvolupada fins al moment pels agents de la Policia Judicial sota les ordres de la magistrada Tardón, ha posat de manifest una «indubtable» existència d’un «perjudici» o ‘forat’ per a les arques públiques «per la conducta conscient d’aquells que van disfrutar les subvencions sense voluntat de complir les condicions que se subjecta l’abonament de les subvencions, i en particular la de manteniment de l’activitat i de l’ocupació», diu l’esmentat document de 23 de maig.

Precisament, aquesta redacció va informar del contingut d’un ofici elaborat per agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) en el qual s’alertava a la jutge que els nous amos de les fàbriques d’alumini van utilitzar societats interposades per comprar criptomonedes i sostreure capitals i patrimoni.

Fiscalia anticorrupció

Per la seva banda, la Fiscalia Anticorrupció també acusa el fons suís Parter Capital i al Grup Industrial Riesgo de portar a terme «sense el coneixement d’Alcoa Inespal» una operació d’«assistència financera» prohibida en el pacte de venda de les fàbriques.

La posterior compravenda de les societats d’Avilés i la Corunya acordada per Parter Capital i el Grup Industrial Riesgo reuneix, segons el Ministeri Fiscal, «tots els elements per poder ser tipificada com un delicte d’apropiació indeguda o administració deslleial», ja que s’han detectat «posteriors operacions de descapitalització de les empreses titulars de les plantes [...] portades a terme pels investigats vinculats al Grup Industrial Riesgo, que mereixen la mateixa qualificació delictiva».

Descapitalització

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La mateixa instructora ha ratificat les conclusions de la Fiscalia sobre les actuacions presumptament irregulars dels successius compradors de les fàbriques. En l’esmentada interlocutòria de 21 de juliol Tardón va recordar que les seves indagacions se centren en la successió de fets que tenen lloc després de la segona i «irregular» transmissió de les dues factories. Venudes pel grup suís Parter Capital a través de la seva societat participada Blue Motion Technologies AG a la societat espanyola System Capital Management, (actualment Iberian Green Aluminium Company SL), filial del Grup Riesgo.

Els representants d’aquestes firmes van desplegar «una concatenada i reiterada successió de fets que tindrien com a objecte la descapitalització i despatrimonialització de les entitats i els seus inicials actius, i la seva desviació i canalització, bé cap al seu propi patrimoni personal, bé a les estructures societàries que han anat configurant ad hoc per apoderar-se d’aquells», conclou la resolució judicial.