Investigació

Villarejo i el pla per implicar el jutge Andreu en la persecució al fiscal Grinda amb ajuda russa

El comissari i altres policies lligats al grup de «policia mafiosa» van dissenyar una persecució minuciosa contra el fiscal que va investigar el cas Emperador | Les agendes i àudios de Villarejo demostren que es va arribar a reclamar ajuda al magistrat Andreu per obtenir contactes amb què rematar aquest pla

Villarejo i el pla per implicar el jutge Andreu en la persecució al fiscal Grinda amb ajuda russa

Epi_rc_es

10
Es llegeix en minuts
Tono Calleja

Aquest relat periodístic comença amb la màfia xinesa. Concretament amb l’operació Emperador. Els protagonistes en diferents nivells són els comissaris Marcelino Martín-Blas i José Manuel Villarejo; l’inspector Miguel Ángel Gómez Gordo; el jutge Fernando Andreu i el fiscal José Grinda, amb un paper rellevant de l’advocat ja desaparegut Ignacio Peláez.

Aquí teniu el context necessari per entendre on comença la història: el setembre del 2012 el comissari principal Marcelino Martín-Blas, llavors cap de la Unitat d’Afers Interns de la Policia, ja tenia serioses sospites sobre les activitats presumptament delictives d’un grup de comissaris que, anys després, i gràcies al cas Tàndem, la Fiscalia Anticorrupció ha acabat anomenant «clan policial mafiós», a qui acusa d’haver «infectat» durant «dècades» el Cos Nacional de Policia (CNP).

Martín-Blas, com a responsable d’Afers Interns del cos policial, va ser alertat per la policia judicial que en el cas que se seguia a Espanya en aquell temps contra la màfia xinesa, que es va anomenar operació Emperador, havia aparegut esquitxat, entre d’altres, l’inspector Miguel Ángel Gómez Gordo. Va reclamar-ne les indagacions i va iniciar una investigació que va acabar assenyalant un comissari, llavors destinat a Barajas: Carlos Salamanca (es dona la circumstància que Salamanca està processat per acceptar regals i fortes sumes de diners a canvi de deixar entrar a Espanya ciutadans de Guinea Equatorial).

La investigació interna i secreta sobre l’actuació de part del clan policial en relació amb la màfia xinesa –que va provocar a la fi la imputació de Salamanca i Gómez Gordo– va ser entregada pel comissari en cap d’Afers Interns a Anticorrupció, en concret als fiscals antimàfia José Grinda i Juan José Rosa. Aquests funcionaris públics van acceptar les indagacions i després de reclamar les oportunes diligències, van acabar presentant una querella al Jutjat Central de l’Audiència Nacional en què s’investigava el cas Emperador. El titular d’aquest jutjat era Fernando Andreu. A aquest magistrat no li va agradar gaire que la investigació s’hagués fet sense que ell ho sabés, ja que un dels imputats, el comissari Carlos Salamanca, era bon amic seu. Malgrat tot, els noms dels policies esquitxats, en concret el de Carlos Salamanca, ja apareixia en informes previs del cas, que el mateix Andreu hauria pogut consultat.

Andreu es va apartar

La querella d’Anticorrupció va tenir un efecte immediat: el jutge Fernando Andreu va crear una peça separada i va haver d’apartar-se de les indagacions, que va assumir el magistrat Ismael Moreno. Segons les agendes del comissari, Andreu va arribar a informar el mateix cap de la Policia de Barajas i Villarejo de la seva intenció d’abstenir-se. Així ho va escriure Villarejo amb detall als seus quaderns personalsTot i això, Andreu va negar en una conversa mantinguda fa diversos mesos que els hagués informat personalment de la seva decisió.

Les mateixes anotacions de Villarejo (que utilitzava entre altres coses per tenir una guia amb què seguir les gravacions sense consentiment que feia de forma contínua) remarquen que un dels comandaments més significats del «clan policial», en concret, el comissari en cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), Enrique García Castaño, havia també alertat el seu col·lega Carlos Salamanca, un mes abans de la detenció del presumpte cap de la màfia xinesa, Gao Ping, d’una «operació a escala nacional» per una «problemàtica» amb xinesos. Aquesta operació era el cas Emperador, i hi estava implicat el mateix Salamanca (que suposadament va rebre la xivatada del seu company), que va acabar exonerat d’aquesta acusació.

El cas és que la investigació secreta que es va portar a terme entorn de Carlos Salamanca va fer enfadar el jutge Andreu, ja que s’havia fet sense el seu consentiment (i control), però sobretot va revoltar el clan policial de Villarejo, que, a partir d’allà, va iniciar una guerra sense treva contra els dos impulsors de les indagacions: el comissari principal Marcelino Martín-Blas i el fiscal Grinda. Per dissipar dubtes sobre aquesta qüestió n’hi ha prou amb acarar les agendes del comissari, on queden recollits els plans dissenyats pel ‘clan’ per perseguir-los a tots dos sense límits de cap tipus.

Acusat de pederàstia

¿En què va consistir aquesta persecució relatada pel mateix Villarejo als seus quaderns? El comissari Salamanca i el llavors inspector de Policia Andrés Gómez Gordo (germà, per cert, d’un altre comissari imputat en l’operació Emperador) van començar per compte propi a buscar informació contra el fiscal Grinda, a qui van arribar a atribuir un delicte de pederàstia, una acusació que el clan escampava en tots els seus contactes amb els mitjans de comunicació, però sense aportar-ne cap prova. A més, a partir del sumari del cas Tàndem ha sigut possible saber com es va obrir una altra investigació policial contra la família de Martín-Blas, amb afany d’acovardir un dels antagonistes principals del «clan policial mafiós».

En aquest relat s’ha de destacar que segurament el més bel·ligerant contra Grinda i Martín-Blas va ser ‘Cospedín’, és a dir, Andrés Gómez Gordo, anomenat així perquè va ser cap de seguretat de l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal durant la seva etapa de presidenta de Castella-la Manxa. (Per cert: l’ara comissari Gómez Gordo està processat en el cas Kitchen o espionatge contra l’extresorer del PP Luis Bárcenas i en el cas del Campus de la Justícia). Aquesta bel·ligerància es va demostrar –sempre segons les confessions del mateix Villarejo– en el fet que Gómez Gordo va mirar d’aconseguir un sumari d’una causa a Galícia en què pretenien implicar el fiscal Grinda. Però al comprovar que en aquesta causa no hi havia res contra ell, el clan va passar al pla b contra el fiscal responsable de la investigació de la màfia xinesa a Espanya: culpar el CNI d’intentar esborrar la hipotètica participació del fiscal en una xarxa de pederàstia. I per fer-ho van intentar difondre als mitjans de comunicació que Grinda, que segons ells era un pederasta, era a més col·laborador de l’espionatge espanyol i que, per això, els espies espanyols havien esborrat la seva implicació en aquest cas.

Per si tot això era poc, i lligat a la investigació de la màfia xinesa i derivades, el jutge Andreu va ordenar en aquell temps rastrejar el tràfic de trucades de dos periodistes de l’‘ABC’ que curiosament van investigar el cas Emperador. ¿Que què té això a veure amb l’anterior? Que a l’investigar el cas eren susceptibles, per tant, d’haver col·laborat amb el fiscal i el comissari d’Afers Interns. Va deduir testimoni, i els informadors van ser processats. Finalment van acabar exonerats.

Al cas de la persecució

Cal preguntar-se en aquest punt del relat si el jutge Andreu devia estar al corrent o no de la persecució que els comissaris havien dissenyat contra Grinda i Martín Blas. Segons els quaderns de Villarejo, ho estava sense cap dubte. El comissari explica a les seves pàgines que va compartir amb el jutge el contingut de diverses querelles que es van presentar contra el fiscal. Però segons el magistrat, de cap manera: l’instructor va negar a aquesta redacció haver conegut les activitats del clan policial contra el fiscal, al mateix temps que va assegurar haver tallat els seus vincles amb el comissari en cap de Barajas després de la seva imputació.

Però les converses gravades pel mateix comissari Villarejo, de les quals Andreu no va resultar una excepció, serveixen per saber què va passar de veritat en aquest cas. El contingut d’un àudio publicat per l’‘ABC’ evidencia que Andreu sí que va mantenir contactes amb Villarejo en plena investigació del cas Emperador. De fet, en la gravació el comissari reclama a Andreu que li faciliti la identitat de dos fiscals russos que pretenia implicar en la persecució de Grinda (que porta a la seva esquena moltes investigacions sobre màfia russa). L’instructor, segons se sent en l’àudio esmentat, no rebutja de ple la petició de Villarejo. Més aviat al contrari, anuncia la seva intenció de col·laborar amb ell en la persecució contra el fiscal davant les autoritats de Moscou. «Aconsegueix-me’ls perquè em posaré en contacte amb ells. Tinc molt bons contactes amb el servei secret de Bielorússia i amb alguns russos, i el que vull és anar allà perquè tu saps que la pedofília és un tema universal, un delicte internacional que, a més, es pot accedir des de Rússia a qualsevol pàgina....», demana en concret Villarejo al magistrat.

El fiscal Miasnikov

¿Andreu va facilitar el nom dels fiscals russos al cap del clan policial mafiós? Aquesta redacció ha tingut accés a un correu electrònic enviat per l’advocat Ignacio Peláez, ja mort –que era col·laborador habitual del comissari–, que tenia com a destinatària l’Ambaixada russa a Espanya. En la missiva el lletrat s’adreça al fiscal Miasnikov per anunciar-li la seva intenció de denunciar el fiscal espanyol «per delictes perseguibles de manera universal», una frase gairebé idèntica a la utilitzada per Villarejo en la seva conversa gravada amb el jutge. Malgrat tot, aquesta petició no té èxit, ja que el funcionari rus al·lega que la persecució d’un fiscal espanyol no està entre les seves atribucions. A les agendes es pot llegir que Peláez arriba fins i tot a demanar una enregistradora a Villarejo per utilitzar en una reunió que pretenia tenir amb Grinda.

Quan passava tot això era l’any 2016, i en aquesta data ja feia més de dos anys que Andreu havia fracassat en el seu intent de presidir l’Audiència Nacional. Fins i tot en això va mirar d’ajudar-lo Villarejo, pel que sembla, que va apuntar a les seves agendes que ell mateix va promoure un dinar en què haurien participat el jutge i el llavors secretari d’Estat de Seguretat del Govern del PP, Francisco Martínez: «Chisco. Dinar amb Salas [Carlos Salamanca] i Andreu per promocionar-lo com a president de l’AN». A preguntes d’aquest mitjà, Andreu va rebutjar que aquest dinar, que va reconèixer que va tenir lloc, busqués promoure la seva candidatura per presidir l’Audiència. No obstant, sí que va obrir la porta a la possibilitat que durant el dinar comuniqués als seus interlocutors les intencions que tenia si era elegit president de l’AN. En relació amb Andreu, Villarejo va escriure a les seves agendes el nom d’«Enrique Arnaldo», ara al Tribunal Constitucional. Aquest magistrat també va veure frenat ‘in extremis’ i de forma misteriosa el seu nomenament com a secretari d’Estat de Justícia després de ser proposat per Dolores Delgado, que era la ministra de l’àrea.

Amenaces de mort

Notícies relacionades

Però la persecució del clan contra l’investigador del cas Emperador no es va acabar allà. Aquest fiscal va denunciar en un judici que havia sigut amenaçat de mort per un ciutadà rus implicat en una investigació, l’advocat del qual, Ernesto Díaz Bastién –lletrat habitual de Villarejo també, s’ha de destacar– s’ha querellat en diverses ocasions contra Grinda. De fet, aquest fiscal, que porta seguretat 24 hores, ha demanat en diverses ocasions l’empara del Consell Fiscal per aquesta circumstància.

¿I l’altre responsable de la investigació del cas Emperador, Marcelino Martín-Blas? També ha patit la ira del clan policial. Una destitució i innombrables querelles. Alguns mitjans de comunicació van encunyar i van utilitzar durant anys la frase guerra de comissaris per referir-se a l’enfrontament entre Martín-Blas i Villarejo i la restaPerò Afers Interns ja investigava des del 2012 l’actuació dels comissaris del clan. El mateix director adjunt operatiu (DAO) de la Policia de Mariano Rajoy, Eugenio Pino, va reconèixer en una declaració del cas Kitchen que l’animadversió d’aquest grup policial contra Martín-Blas ve del 2012, quan el llavors cap d’Afers Interns «va sol·licitar la intervenció del telèfon del senyor Villarejo, del senyor Carlos Salamanca i del senyor Olivera» als jutjats de plaça de Castella, a Madrid. La realitat és que Villarejo va aconseguir que els seus caps del Ministeri de l’Interior destituïssin Martín-Blas. I la seva jubilació no ha servit perquè la batalla es frenés: va ser assenyalat per aquests comissaris com un dels responsables de l’espionatge a Bárcenas o cas Kitchen, procediment pel qual està a un pas de ser processat a l’Audiència Nacional.