Una associació fiscal defensa que sigui el Suprem qui limiti la persecució del terrorisme

Si el futur fiscal general, Álvaro García, confiava a tenir les coses més fàcils que la seva antecessora al capdavant del ministeri públic, Dolores Delgado, ja es deu haver adonat que no serà així. Almenys, de moment. Ni tan sols ha pres possessió del càrrec i ja li ha esclatat la polèmica del criteri fiscal a l’hora d’aplicar la prescripció dels delictes i les seves conseqüències en la recent causa oberta contra els qui formaven la cúpula d’ETA quan va ser segrestat i assassinat Miguel Ángel Blanco.

Si aquest dissabte la Fiscalia de l’Audiència Nacional sortia al pas de les crítiques rebudes al negar que hagués rebut «directrius de caràcter polític» en sentit contrari a la posició mantinguda per qui havia sigut fiscal del cas, aquest diumenge la tercera de les associacions fiscals, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (Apif), ha fet públic un comunicat en el qual advoca perquè sigui el Tribunal Suprem qui limiti, si és que s’ha de limitar, la persecució dels delictes més greus, com pot ser el terrorisme.

Segons la seva opinió, la posició fiscal «ha de ser la d’explorar la interpretació raonable de les lleis que tendeixi a evitar la impunitat de crims gravíssims». I afegeix: «si aquesta interpretació no és acceptada pels tribunals, i singularment pel Tribunal Suprem, que hagi de ser el nostre més alt tribunal qui l’estableixi, no l’aparell de la Fiscalia General».

Prèviament fa un repàs al que s’ha conegut sobre la discrepància que s’ha produït a la Fiscalia de l’Audiència Nacional en relació amb quan ha de començar a comptar el termini de la prescripció en les actuacions reobertes per l’assassinat de Miguel Ángel Blanco, en les quals el fiscal del cas, Vicente González Mota, apostava per situar-lo en el moment de l’arrest dels investigats i el seu cap, en el moment en el qual es va cometre el crim, després de consultar la secretaria tècnica, al front de la qual hi havia García.

Consultar el fiscal del cas

Notícies relacionades

L’oposició acusa Illa de «falta de lideratge» per haver mantingut el viatge a Mèxic malgrat la pesta porcina

Cerdán passa a la defensiva al Senat i anomena «especulació» la causa al Suprem: «No pertanyo a cap trama corrupta»

Per a l’Apif es tracta d’«un ús desviat i contrari als drets professionals dels fiscals» el que «la jerarquia de la fiscalia està fent dels mecanismes» per a la formació de criteri del ministeri públic. Afegeix que l’article 25 de l’Estatut Fiscal estableix que «els membres del ministeri fiscal posaran en coneixement del fiscal general de l’Estat els fets relatius a la seva missió que per la seva importància o transcendència hagi de conèixer. Les ordres, instruccions i comunicacions (...) es faran a través del superior jeràrquic, tret que la urgència del cas aconselli fer-ho directament.»

A partir d’aquí argumenta que cap fiscal del cas pot ser obligat a adoptar una posició jurídica contrària a la seva sense haver escoltat i que la consulta es fa únicament amb el fiscal general, no amb el cap de la secretaria tècnica, «tret de delegació expressa» de l’anterior, perquè aquest no té autoritat jeràrquica sobre cap fiscal més enllà dels adscrits a la unitat que és de competència.