Crisi energètica

El Govern central proposarà a la UE deslliurar-se dels talls de consum a canvi d’exportar més gas

La seva proposta és que la solidaritat espanyola, la contribució al possible tall de gas rus, sigui l’enviament de combustible a França al màxim de la capacitat que permeten els gasoductes

El Govern central proposarà a la UE deslliurar-se dels talls de consum a canvi d’exportar més gas

Epi_rc_es

4
Es llegeix en minuts
Marisol Hernández
David Page

Espanya manté contactes amb totes les capitals europees directament o a través de la seva Representació Permanent a la UE per trobar una alternativa a la proposta de Brussel·les de racionar l’ús de l’energia si alguns estats membre es queden sense gas rus, a la qual cosa l’Executiu s’oposa frontalment. Té de marge fins dimarts vinent, en la reunió del Consell Extraordinari de ministres d’Energia, a la qual acudirà la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Si aquell dia no hi ha acord, és possible que es convoqui un Consell Europeu per abordar aquest tema i implicar-hi totalment els caps d’Estat i de Govern.

El Govern està disposat a plantar «batalla» per aconseguir que els possibles talls de subministrament del pla europeu no siguin vinculants, i per a això planteja que la UE permeti a cada país decidir com col·labora perquè la resta tingui energia. La sortida més ràpida i fàcil que ha trobat Brussel·les és optar per una cosa lineal, però aquest plantejament presenta fallades. No és comprensible que Portugal, aïllada de la resta del continent per falta d’interconnexions energètiques, deixi de consumir un 15% menys si el seu sacrifici no beneficia cap altre estat membre.

El cas espanyol és molt particular. No depèn del gas rus –el seu proveïdor tradicional ha sigut Algèria– i, a més, compta amb plantes regasificadores que li permeten comprar GNL (gas natural liquat) als mercats internacionals i portar-lo en barcos metaners. Els EUA ja són el principal subministrador d’Espanya. Precisament aquesta excepcionalitat és la que el Govern vol aprofitar per proposar a la UE que la solidaritat que demanen amb retallades generals, si Vladímir Putin talla l’aixeta del gas a Europa, es tradueixi en un augment de les exportacions. Que, a canvi que a Espanya no l’afecti el pla per racionar l’energia, s’exporti a França tot el combustible que pugui transportar amb les connexions amb el país gal.

Aquest és el plantejament que està defensant el nostre país que ja fa mesos que exporta gas a França, tot i que no sempre al total de la seva capacitat. La idea espanyola és fer-ho contínuament i arribar al màxim del volum dels gasoductes. Això significaria, segons estimacions del mateix Executiu, enviar més del que s’envia ara, prenent com a mitjana els últims mesos, ja que abans de la invasió russa d’Ucraïna no es remetia res i al maig es va arribar al total possible de metres cúbics.

Més gas espanyol contra les retallades

El Govern afirma que no té sentit actuar sobre la demanda i plantejar retallades, quan Espanya no té problemes de proveïment, perquè suposaria, expliquen les fonts consultades, penalitzar la indústria. L’única reducció que l’Executiu es planteja és la vinculada als plans d’estalvi energètic.

La Comissió Europea va presentar aquest dimecres la seva proposta d’escut de defensa, que contempla que els països membres es llancin a retallar el consum de gas amb l’objectiu de reduir-lo un 15% entre l’1 d’agost i el 31 de març de l’any vinent, a excepció dels països amb baixa interconnexió, com és el cas d’Espanya, que podrien rebaixar-lo al 10%. Un estalvi que en principi seria voluntari, però que es convertiria en obligatori si es compleix el pitjor dels escenaris i Rússia talla de manera brusca i total el subministrament.

Contactes amb tot Europa

L’Executiu s’oposa frontalment a aquesta proposta i la ministra va defensar que «passi el que passi les famílies espanyoles no patiran talls de gas ni llum i passi el que passi Espanya defensarà la seva indústria». El Ministeri podria intentar bloquejar l’acord amb el suport de quatre països que representin el 35% de la població de la UE, però el camí obert, afirmen fonts governamentals, és la negociació. Creuen que hi ha marge i que cada hora abans de dimarts compta, però sense descartar que al final s’hi hagin d’implicar els caps d’Estat i de Govern. Segons les mateixes fonts, el pla de Brussel·les no convenç Portugal ni Grècia, Itàlia no té encara una postura definida, però no li agrada, i França està pensant també en una solució alternativa.

Notícies relacionades

Des del Govern espanyol s’insisteix que el país ja està adoptant mesures per activar la solidaritat amb els seus socis europeus en plena crisi energètica. Segons les xifres del Ministeri per a la Transició Ecològica, Espanya el mes passat ja va reexportar el 20% de tot el gas que va arribar al país, ja fos mitjançant els gasoductes amb França, utilitzant vaixells metaners o també en forma d’electricitat (ja que l’energia elèctrica que s’està enviant a França per pal·liar els seus problemes per l’aturada dels seus nuclears s’està utilitzant produint a Espanya centrals de gas).

El paper de les regasificadores

Espanya té capacitat per elevar encara més la reexportació de gas a Europa en cas de ser necessari. Segons les xifres que té Enagás, el sistema gasista espanyol pot exportar al continent 7 milions de metres cúbics de gas (7 bcm) a l’any a través dels dos gasoductes amb França i actualment també té capacitat per enviar 4 bcm més per barco des de les plantes de regasificació. Però si es posen les regasificadores a màxim rendiment, es poden afegir gairebé 10 bcm addicionals i elevar la quantitat redirigida a altres països europeus fins als 20 bcm cada any (aproximadament el 13% del volum de gas que compra Europa a Rússia). A més, en els pròxims mesos s’activarà la planta asturiana d’El Musel, fins ara inactiva, per utilitzar-la com a magatzem logístic de reexportació, fet que podria elevar en 8 bcm més la capacitat espanyola d’enviament de gas a Europa.