Emergència energètica
El pla per limitar el consum de gas divideix la Unió Europea
La proposta d’estalvi del 15% en els pròxims vuit mesos obre una esquerda entre els governs europeus, sent Espanya i Portugal els països més crítics amb la mesura dissenyada per Brussel·les
La guerra energètica de Vladímir Putin contra la Unió Europea (UE), per la resposta europea a la guerra d’Ucraïna, torna a posar a prova la solidaritat dels Vint-i-set. Tot i que el gasoducte Nord Stream 1 torna a funcionar, el risc que el Kremlin restringeixi el subministrament de gas en qualsevol moment, amb el consegüent impacte social i econòmic, ha portat la Comissió Europea a incloure en els seus plans de contingència el compromís a reduir un 15% el consum d’aquest combustible fòssil entre l’agost i el març del 2023. Un moviment voluntari que Brussel·les podria fer vinculant, per llei. La proposta ha sigut rebuda amb absoluta fredor a capitals com Madrid i Lisboa i dubtes i escepticisme en d’altres. El pla s’enfrontarà a la seva primera prova de foc dimarts, durant una reunió extraordinària de ministres d’Energia que augura ser calenta.
¿És necessari de debò un estalvi del 15%? ¿Per què s’ha d’aplicar a tothom per igual quan no tots els estats membre tenen la mateixa dependència del gas de Rússia? ¿Per què ha de ser la Comissió Europea qui activi l’alerta en cas de penúria i imposi reduccions en un àmbit de competència eminentment nacional? Són preguntes que estan en l’aire i que previsiblement tornaran a la taula el 26 de juliol quan els ministres d’Energia examinin per primera vegada els plans de l’equip d’Ursula von der Leyen en una reunió que començarà a les 10 del matí.
El primer debat entre els Vint-i-set, pel que fa als ambaixadors, va tenir lloc aquest dimecres passat. Es va allargar durant tres hores i va servir per constatar, segons fonts diplomàtiques presents en la discussió, que els països del sud –Espanya, Portugal, Itàlia, Malta, Xipre i Grècia– no estan satisfets amb el pla dissenyat per Brussel·les. Els ambaixadors tornaran a intentar acostar postures en una nova reunió preparatòria aquest divendres però es dona per fet que la negociació del reglament, l’aprovació del qual requereix d’una majoria qualificada que Brussel·les espera obtenir dimarts, serà molt complicada.
Front del sud
«Entenem perfectament que hem de ser solidaris quan un Estat membre ho passa malament i quan n’hi ha molts passant-ho malament, però per ser eficaços en la resposta s’han de plantejar bé les coses», retreia aquest dijous als micròfons de la cadena SER la vicepresidenta tercera i responsable de Transició Ecològica del Govern espanyol, Teresa Ribera. I segons el parer d’Espanya, la Comissió no ha fet bé les coses. En primer lloc, perquè no hi ha hagut un debat amb els estats membres i perquè s’han ignorat les especificitats de cada mercat energètic. Una crítica que rebutgen fonts de l’Executiu comunitari, que remarquen que precisament a última hora van accedir a incloure la possibilitat que els països que poguessin demostrar falta d’interconnexions es beneficiessin d’una derogació parcial i reduïssin en un 5% l’estalvi exigit.
Un gest que no ha suavitzat les crítiques, ni d’Espanya ni de la veïna Portugal. «Portugal està totalment en contra de la proposta de la Comissió Europea perquè no té en compte les diferències entre països. Això no es pot aplicar a Portugal», esgrimia aquest dimecres el secretari d’estat d’Energia, Joao Galamba, que qualifica la proposta de «desproporcionada i insostenible». Tampoc a Atenes han sigut ben rebuts els plans de Brussel·les. «El Govern grec no està d’acord, en principi, amb la proposta de la Comissió de reduir un 15% el consum de gas natural», ha avisat el portaveu, Giannis Oikonomou.
Alemanya demana solidaritat
Alemanya, en canvi, molt dependent del gas rus i sense instal·lacions per a la regasificació de gas natural liquat procedent de tercers països, ha rebut els plans de Brussel·les amb alleujament i esperança. «La solidaritat europea és més important que mai en aquests temps. Necessitem treballar més de prop per poder actuar millor junts en situacions de crisi de gas», valorava el ministre d’Economia, Robert Habeck, tot just conèixer les propostes.
Notícies relacionades
Aquest dijous ha anunciat que Alemanya, a qui Rússia subministra el 30% del gas que utilitza per produir electricitat o escalfar les cases, introduirà mesures d’estalvi, també en edificis públics així com un «control» obligatori de la calefacció, anticipant una de les exigències per sol·licitar la solidaritat dels seus veïns en cas de problemes: demostrar primer que han pres mesures per reduir-ne el consum. Berlín, com Brussel·les, posa l’accent en l’impacte que tindrà un tall total del gas per part de Moscou. «Si el subministrament de gas en un o més països està en dificultats tots els estats membres es veuran afectats», augura Habeck.
I el mateix Von der Leyen. «Hi ha països més exposats al gas rus que altres i més vulnerables en cas de talls però tots els estats membres patiran les conseqüències a través del mercat únic», deia l’alemanya en la presentació. «És important que cada Estat membre contribueixi a estalviar energia, a l’emmagatzematge i estigui disposat a ser solidari amb els seus veïns», reivindicava sobre un concepte fonamental del Tractat i que ha sigut crucial per fer front a la crisi econòmica, amb un fons europeu de recuperació de gairebé 800.000 milions, i a la pandèmia amb la compra conjunta de vacunes.
