Un error de comunicació va frustrar les negociacions entre el Govern i el PP per renovar el CGPJ

Un malentès sobre quan el PP estava disposat a asseure’s a negociar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va frustrar les converses entre el Govern i Génova, i va portar l’Executiu a presentar la reforma legal per nomenar els nous magistrats del Tribunal Constitucional (TC), que va acabar de dinamitar la interlocució en aquest assumpte.

L’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la presidència del PP va semblar crear una nova etapa en les relacions entre Moncloa i els populars, després de l’enorme tensió dels anys de Pablo Casado. Feijóo va designar Esteban González Pons, nou vicepresident d’Institucional del PP i un polític molt experimentat, com el seu negociador. Però la comunicació amb el ministre de Presidència, Félix Bolaños, no ha fluït. Van tenir una primera trobada, en la qual, segons fonts del PP, Bolaños va voler entrar en matèria, tot i que per a Pons va ser només una presentació perquè no es coneixien.

La convocatòria de les eleccions andaluses el 19 de juny passat va paralitzar els contactes. El PP va voler esperar que abans passés aquesta cita. Però la setmana anterior es va produir un fet que va fer descarrilar la negociació. Bolaños i Pons havien parlat aquells dies i es van emplaçar a veure’s just després de les andaluses. Segons fonts coneixedores la intenció de Génova era que es fes una reunió el divendres 24. El dia 13, una roda de premsa de González Pons va acabar frustrant aquesta possibilitat. Els populars van anunciar que enviarien a l’Executiu una proposta per renovar el CGPJ i altres òrgans constitucionals. El dirigent popular va dir el mes vinent però el que va transcendir públicament és que seria «en el termini d’un mes».

Génova no ho va corregir, malgrat que el veritable propòsit era que Pons s’entrevistés amb Bolaños en només 10 dies. I va ser just aquest nou termini d’un mes el que va encendre l’Executiu, que ho va interpretar com una altra maniobra dilatòria (el CGPJ estava llavors a punt de complir tres anys i mig caducat), i va conduir a la presentació d’una proposició de llei en el Congrés, tramitada d’urgència, i que aquest dijous va aconseguir l’aval de la Cambra Baixa.

Negociació «des de zero»

Es tracta d’una nova reforma de la llei del Poder Judicial per esmenar una reforma anterior, ideada també pel Govern, destinada a aixecar el veto als nomenaments del CGPJ quan es troba en funcions, en l’únic cas del TC. El PP assegura que se’n va assabentar per la premsa, la nit del 23 de juny, quan ho va avançar eldiario.es. I que aquesta acció va fer que no es consumés la reunió amb Bolaños que tenien al cap. De fet, retreuen a l’Executiu que no esperés que finalitzés la setmana abans de fer aquest pas si en l’última conversa entre Pons i el ministre havien quedat a veure’s aquells dies.

Moncloa va justificar la seva decisió en el fet que es tracta d’una modificació «acordada amb la direcció anterior del PP», en el marc de l’acord de renovació del TC, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble, que es va produir l’octubre del 2021. Fonts governamentals expliquen que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ho va pactar amb el seu anterior interlocutor, l’exsecretari general del PP Teodoro García Egea, com un salconduit per buscar una solució a un possible nou bloqueig del Constitucional si els dos grans partits no aconseguien avançar en la renovació del CGPJ. El que passa és que, tot i que a Génova no neguen que García Egea arribés a aquest acord, sí que matisen l’obligació de l’actual direcció d’assumir-ho.

Els populars asseguren que en la primera reunió que va mantenir Bolaños amb Pons, aquest ja va transmetre que la «negociació partia de zero» i no validaven la llista de noms proposada per García Egea o altres acords i que no acceptarien «actuacions unilaterals», en referència, precisament, a aquest canvi legal del TC.

Però sense l’embolic sobre el moment en què el PP anava a remetre al Govern la seva proposta per pactar un nou CGPJ junt amb un pla per «renovar reformar i regenerar» la justícia, les converses podrien haver avançat. Aquell nou termini d’un mes, que en realitat no va ser ben verbalitzat (s’anava a fer aquell mateix mes) va acabar de convèncer el Govern que el PP de Feijóo no tenia intenció d’arribar a un pacte. Fonts de la formació insisteixen que sí, que el seu propòsit era renovar el Consell General del Poder Judicial. Una cosa que a Moncloa desmenteixen taxativament perquè, assenyalen, no han fet més que «donar llargues» i «mentir» sobre les seves intencions.

Génova va confiar en un arranjament

Malgrat això dilluns hi va haver un últim acostament. Pons va demanar una reunió a Bolaños, que es va celebrar en el Congrés, però amb l’exigència que la reforma per desbloquejar el TC es retirés (ja estava fixada en l’ordre del dia del ple d’aquella mateixa setmana). Fonts populars apunten que pensaven que el Govern acceptaria. Però no va transigir.

Notícies relacionades

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

L’Audiència de Barcelona ordena investigar l’ús de gas pebre en una protesta propalestina

Segons fonts governamentals, «el PP ha decidit no renovar el CGPJ aquesta legislatura». Expliquen, a més, que no tenia sentit demanar la retirada de la reforma perquè tot i que estigui aprovada, si hi ha un nou Consell podria realitzar nomenaments i no operarien les limitacions d’un mandat en funcions. Tot i que en el PP insisteix que la seva voluntat era la renovació també admeten que no fer-ho no té cost electoral per a ells.

Les dues parts reconeixen que la previsió és que no hi hagi un nou CGPJ fins a les pròximes eleccions. Aquest horitzó suposa que l’òrgan dels jutges pot complir cinc anys sense ser actualitzat per la falta d’entesa entre els dos partits majoritaris.