Debat sobre l’estat de la nació

Junts adverteix a Sánchez que només participarà en una negociació «real»

  • El PDECat exigeix al Govern que presenti propostes per resoldre el conflicte

Junts adverteix a Sánchez que només participarà en una negociació «real»

DAVID CASTRO

1
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha declinat la invitació de Pedro Sánchez que la força postconvergent s’assegui a la taula de diàleg i negociació. Una invitació que no només va fer el president del Govern dimarts, en la primera sessió del debat sobre l’estat de la nació, sinó que ha anat formulant repetidament en les últimes setmanes. Nogueras va atribuir la petició de Sánchez «al naufragi» de l’actual taula i va asseverar que si no estan ara asseguts és perquè «les dues parts», és a dir, el Govern central i ERC, els van vetar. Finalment, la portaveu puigdemontista va asseverar que la seva força «només participarà en una taula de negociació real» i que no farà de «socorrista d’un fòrum en què no hi ha hagut diàleg».

Notícies relacionades

Per la seva banda, l’altre portaveu postconvergent, Ferran Bel, del PDECat, tampoc va estalviar crítiques a Sánchez per la qüestió catalana, tot i que, això sí, més matisades en les formes. Bel va redoblar els seus vots per la vigència de la taula de diàleg, però va exhortar Sánchez que presenti «propostes». «La taula no pot ser només un eslògan, necessita resultats», va sentenciar.

Desjudicialització en dubte

Un altre dels fronts que va obrir Nogueras, per la seva banda, va ser el de la desjudicialització. «No poden vostès», va dir al Govern central, «parlar de retrobament quan són part acusatòria» en molts processos. I arran de totes les revelacions que van sorgint des de les anomenades clavegueres de l’Estat, Nogueras va afirmar que ha quedat demostrat «que l’organització criminal no eren els CDR, sinó aquells que, precisament, els acusaven de terrorisme.