La judicialització del procés

Carles Puigdemont, davant un dia clau per saber què decidirà la justícia europea sobre el seu futur

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE donarà a conèixer aquest dijous les seves conclusions sobre l’abast de les euroordres

Carles Puigdemont, davant un dia clau per saber què decidirà la justícia europea sobre el seu futur
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Jean Richard de la Tour, té previst donar resposta aquest dijous a la pregunta de què depèn en gran mesura el futur judicial de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de fugits pel procés, o almenys, dels intents del Tribunal Suprem per mirar, un cop més, de posar-los a disposició de la justícia espanyola mitjançant noves euroordres cursades en contra seu. Per això resulta clau saber si un país de la UE pot negar l’entrega d’un reclamat a un altre Estat membre, perquè considera que es van vulnerar els seus drets fonamentals al sol·licitar la seva entrega qui entén que no és el tribunal competent per actuar contra aquest investigat.

Aquesta va ser la resposta que Bèlgica va donar a Espanya per rebutjar l’entrega de qui era conseller de Cultura Lluís Puig i va ser el detonant perquè el jutge que va instruir la causa oberta al Suprem pel procés, Pablo Llarena, dirigís diverses preguntes al tribunal de justícia amb seu a Luxemburg per aclarir què pot justificar rebutjar una euroordre cursada per un altre país membre.

Les conclusions de De la Tour obeiran a la seva anàlisi de les al·legacions fetes per la defensa de Puigdemont, que va exercir Gonzalo Boye, que va ser qui va portar el pes principal a l’hora d’exposar els arguments dels seus companys d’estrada, i la de la resta de fugits. I també a les contràries, exposades tant la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat espanyoles com la Comissió Europea en la vista que es va celebrar el 5 d’abril a la seu del tribunal a Luxemburg.

A final d’any

Aquestes conclusions no són la sentència definitiva del tribunal, però no solen anar desencaminades respecte al criteri final, que normalment es dicta un mes després, tot i que el president del TJUE, Koen Lenaerts, va afirmar en una visita posterior al Tribunal Constitucional espanyol que el dictamen definitiu no es coneixerà fins a final d’any. Serà el moment que es posarà fi definitivament al contenciós mantingut entre Espanya i Bèlgica a causa de les euroordres, però el criteri que marqui l’advocat general en les seves conclusions serà una pista de gran importància per poder augurar cap a on es decantarà la balança.

Durant la vista celebrada a Luxemburg, el fiscal del Tribunal Suprem Fidel Cadena va argumentar que l’alt tribunal espanyol és el competent per investigar els líders del procés, perquè segons el que estableix la llei orgànica del poder judicial, la d’enjudiciament criminal i l’Estatut, és davant el que responen els diputats del Parlament per delictes comesos fora de Catalunya. Per això va negar qualsevol tipus d’arbitrarietat en la reclamació dels fugits ni, per tant, cap vulneració dels seus drets fonamentals, argument principal utilitzat per Bèlgica per negar l’entrega de Puig.

Notícies relacionades

Tant l’Advocacia de l’Estat espanyola com la Comissió Europea van defensar que només es pot negar una entrega davant una vulneració sistèmica de drets, el que va motivar que una de les magistrades que formen la Sala s’interessés, durant la fase final de la vista, en si això impediria intervenir davant les que tinguessin lloc de forma puntual i quedarien impunes.

Per la seva banda, Lenaerts va centrar les seves preguntes a l’advocat de Puigdemont en què totes les resolucions del Tribunal Constitucional sobre el procés han negat qualsevol vulneració de drets fonamentals. La defensa, en canvi, va afirmar que l’alt tribunal espanyol mai es va pronunciar sobre el cas concret de Puig i va insistir en la falta de competència del Suprem per poder reclamar-lo a ell i la resta de fugits.