Sánchez vol recobrar el pols després del cop del 19-J

A la Moncloa i al partit són conscients que alguna cosa falla, tot i que estan convençuts que en l’any i mig que queda de legislatura («molt o poc, depèn de com s’administri», recordava una diputada socialista) aconseguiran ressituar-se. Guanyar primer les autonòmiques i municipals del maig i després, les generals. Batre els sondejos que ja situen el PP primer. Per això és clau començar a recuperar la iniciativa.

I el moment, indiquen, és ara.

Amb el debat de l’estat de la nació, que arrenca aquest dimarts al Congrés i que es prolongarà aquest dijous. El primer en més de set anys. Una cita a què el president confereix màxima importància, i que al seu equip, com defensava en aquest diari el ministre Félix Bolaños, consideren «una oportunitat» perquè expliqui les mesures adoptades fins ara i les que queden per prendre. Sánchez passarà, doncs, «a l’ofensiva», a l’«atac», anticipen els seus.

És segur que anunciarà «noves mesures econòmiques» i d’una altra índole, com també va avançar Bolaños a aquest diari, amb les quals poder marcar agenda i llançar el missatge que el seu Executiu continua tenint com a premissa la defensa de les «classes mitjanes i treballadores», i també dels més vulnerables, dels que «més pateixen les conseqüències de la guerra de [Vladímir] Putin». Un missatge reforçat després del 19-J: va imprimir un gir a l’esquerra –la desmobilització de les bases progressistes va ser crucial en el resultat, segons l’anàlisi de Ferraz– i va denunciar la pressió de «poders foscos» i de la dreta «econòmica», «política» i «mediàtica». No el «trencaran», va advertir.

A la Moncloa apunten que el líder socialista desitja «elevar el perfil institucional del debat, davant un PP que només parla de l’anècdota», de si Alberto Núñez Feijóo «s’asseurà al costat de [la seva número dos] Cuca Gamarra», ja que és senador, però no diputat. Així, Sánchez confrontarà el «model socialdemòcrata» de sortida de la crisi, que «protegeix la majoria social», com va passar «durant la pandèmia i ara amb la guerra», davant el model conservador del PP, «que va retallar i va deixar la gent a la seva sort» quan li va tocar gestionar la crisi financera que va començar el 2008.

🗓 El martes arranca el #DebateNación2022, el 26º debate de política general desde la aprobación de la Constitución y el primero de la XIV Legislatura.

Os contamos cómo discurre este debate, sus antecedentes y sus protagonistas en este nuevo espacio 👉https://t.co/4xfAOP9ks5 pic.twitter.com/Wvs4XYjOw0

— Congreso (@Congreso_Es) 10 de julio de 2022

«Horitzó de profunditat»

El president, continuen en el seu equip, farà valer així mateix el full de ruta de «transformació i modernització del país, i d’ampliació de drets», aportarà «mesures concretes» i establirà «un horitzó de profunditat de la legislatura». És a dir, que reiterarà la idea que «queda molt per fer» encara i que esgotarà el mandat. Que arribarà al desembre del 2023, en definitiva.

Però a la sala de màquines del poder no s’enganyen. «Aquest és el moment més crític i crucial de la legislatura», admet un ministre. Els sondejos que pinten un PP a l’alça continuen, creix la sensació que la gestió de l’Executiu «no cala» i que cal reforçar la «pedagogia». Sánchez sí que ha aconseguit començar a descongelar la relació amb ERC, soci capital i necessari perquè cada votació al Congrés no es converteixi en una agonia. La interlocució està en via de normalització després de la reunió de Bolaños amb la consellera Laura Vilagrà de divendres passat, preludi de la que ell mateix mantindrà amb Pere Aragonès a la Moncloa el 15 de juliol. 

El debat servirà per mesurar la temperatura amb els socis parlamentaris. Però també la cohesió del mateix Govern. PSOE i Unides Podem continuen encara enfrontats per l’augment de la despesa militar que Sánchez va comprometre davant els aliats de l’OTAN.

Figuras políticas responden a Sánchez tras su asistencia al homenaje a Miguel Ángel Blanco https://t.co/WoLF7xYcLZ pic.twitter.com/THllSXrNbs

— Europa Press TV (@europapress_tv) 10 de julio de 2022

«La urgència no era tanta»

Dimarts passat, el Consell de Ministres va viure una enorme «tensió», segons el relat de diversos ministres socialistes. Atès que no era possible obrir debat sobre el crèdit extraordinari de gairebé mil milions d’euros per a Defensa (el tema era a l’‘índex verd’), Yolanda Díaz va exposar la queixa dels morats quan es va abordar el primer tràmit del Govern per avançar cap a l’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN. La vicepresidenta segona, l’única que va intervenir del seu espai, va confrontar directament, va ser dura. Tant, prossegueixen les mateixes fonts, que va sorprendre i va molestar l’ala socialista i el president, que defensa que el lideratge de la política exterior és terreny exclusiu seu i que no l’ha de negociar amb els seus socis.

La tensió s’ha abaixat, però no hi ha data encara per a la comissió de seguiment del pacte. «Es veu que la urgència [d’UP] no era tanta», ironitzen a la Moncloa, insinuant que Díaz va buscar el xoc per marcar perfil tres dies abans del llançament de la seva plataforma, Sumar.

La continuïtat de la coalició no està ara mateix en joc. No ho planteja Unides Podem («Res trencarà el Govern, no hi ha alternativa», afirmava Díaz aquest mateix diumenge a ‘El País’), ni tampoc els socialistes, malgrat les contínues friccions internes i malgrat l’augment de la preocupació que s’apreciava en el partit després de l’últim xoc. És un debat sense gaires sortides, ja que fins i tot després d’una convocatòria anticipada d’eleccions, que no es contempla, Sánchez continuaria necessitant els morats per seguir a la Moncloa. I el president té com a prioritat continuar amb la seva agenda de reformes, per a la qual cosa necessita el suport dels diputats d’UP.

L’oportunitat de la llei de memòria

La votació de les resolucions dijous, en l’última jornada de debat, també evidenciarà els suports externs del Govern. Són mocions d’orientació política, però que arribaran just com a avantsala d’una cosa que sí que importa, molt més, l’Executiu: els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023. L’escull de la despesa militar el té Sánchez dins de la coalició, però també fora amb els seus socis d’esquerres.

Els socialistes continuen desplegant la geometria variable, tot i que Bildu ha vingut a ocupar un lloc central en les aliances parlamentàries. L’última mostra ha sigut la llei de memòria democràtica, que aquest dijous votarà el ple del Congrés perquè segueixi la seva tramitació al Senat. El pacte amb l’esquerra ‘abertzale’, molt criticat per la dreta (fins al punt que va enterbolir l’homenatge institucional a Miguel Ángel Blanco a Ermua, als 25 anys del seu assassinat per ETA), també ha suscitat malestar en alguns barons, com el castellanomanxec Emiliano García-Page i l’aragonès Javier Lambán —tots dos molt llunyans a Ferraz, no obstant—, i en l’expresident Felipe González. El moment de rellançar la norma, concedien aquest diumenge els estrets col·laboradors del cap de l’Executiu, potser no havia resultat el més idoni. «Ho haurien d’haver vist. Es veia que passaria», apuntaven a la cúpula del PSE després del tribut a Ermua el regidor popular matat per la banda.

Notícies relacionades

La roda de premsa del Consell de Ministres, en directe

Sánchez torna a la realitat de la inflació després de l’«èxit» de la cimera

El debat de la nació arriba també amb un PSOE en alerta. Es pressenten canvis, però ningú, ni tan sols el cercle més pròxim a Sánchez, sap del cert si n’hi haurà, ni en quina direcció aniran, ni quina profunditat tindran i si afectaran el Govern i el partit o tots dos (i també el grup). Aquesta segona llarga setmana de juliol potser serveix per oferir pistes. Només potser. Ja l’any passat ell va deixar clar que vol sorprendre i que no atén les càbales. Ni a les apostes internes i externes, per molt que corrin. «Cal mesurar-ho tot bé, veure què falla i què no. Malgrat tot el que ha passat, estem en un 25% d’estimació de vot. No estem tan malament, tot i que no ens confiem», assenyalen al primer anell de poder de Sánchez.

Y, sobre todo, recordando a nuestro añorado Rubalcaba, hay que impedir que los herederos de la banda, que siguen sin condenar los asesinatos, impongan su relato. Los terroristas no fueron más que asesinos sanguinarios que quisieron acabar con la democracia y con las libertades pic.twitter.com/1MKQ2o2TwS

— Javier Lambán (@JLambanM) 10 de julio de 2022

De moment, el líder socialista vol girar full i donar un cop sobre la taula per invertir les tendències. El perill és que la legislatura hagi entrat en un punt de no retorn. A la Moncloa estan convençuts que no és així.