El Tribunal Suprem recolza les limitacions covid davant les reclamacions d’hotelers

El Tribunal Suprem continua resolent recursos contra restriccions imposades per la pandèmia de covid que, a més d’afectar els drets fonamentals, van afectar la llibertat d’empresa de sectors com el de l’hostaleria.  L’última de les dictades respon al Govern d’Aragó i a la Confederació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme d’Aragó (CETHA) sobre restriccions d’aforament i, a més, estableix jurisprudència a favor de la legalitat de les disposicions de cara a l’allau de reclamacions patrimonials contra l’Estat que es formalitzen aquests dies davant l’alt tribunal.

La sentència, dictada el 21 de juny i de la qual ha sigut ponent el magistrat Pablo Lucas, revisa una resolució anterior del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) responent a dues qüestions rellevants: d’una banda, valida la norma que limitava a 50 persones les reunions socials en espais tancats, per ser una mesura «necessària i proporcionada» en el moment que es va adoptar; mentre que, de l’altra, corregeix el tribunal d’instància assenyalant que no feia falta llei orgànica per imposar-la.

La resolució de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, a la qual ha tingut accés aquest diari, afecta de forma concreta una ordre sanitària de setembre del 2020, és a dir, establerta en un moment intermedi entre els dos estats d’alarma decretats pel Govern. En aquesta norma s’establia que les reunions socials no podran superar el nombre de cinquanta persones, quan tinguin lloc en espai o local tancat; ni el de cent persones, quan es produeixin a l’aire lliure, una disposició que va ser anul·lada el maig de l’any passat pel TSJ d’Aragó.

Malgrat que la norma fa mesos que no està vigent, l’alt tribunal considera que l’assumpte «revesteix interès cassacional objectiu» per a la formació de jurisprudència en relació amb l’aplicació de la llei de mesures especials en matèria de salut pública del 1986.

Cobertura de les lleis sanitàries

Referent a això, el Govern d’Aragó va trobar un problema en el fet que l’anomenat Pla de Transició a la Nova Normalitat, al qual es remetien les restriccions, no estigués publicat com a norma i es considerés de caràcter orientatiu. El Suprem recorda que ja en anteriors resolucions ha estat assenyalant que «no és imprescindible que qualsevol limitació d’un dret fonamental s’hagi d’imposar únicament i exclusivament per llei orgànica».

Els preceptes sanitaris, interpretats conjuntament, «donen cobertura a l’adopció per les autoritats sanitàries competents de mesures limitadores de drets, sempre que siguin adequades, necessàries i proporcionades», conclou el Suprem. El segon pas passa per analitzar, precisament, la proporcionalitat de les mesures i si, com va apreciar el TSJ, en el procés d’elaboració de l’ordre sanitària impugnada van existir defectes de procediment invalidants.

Augment dels contagis

En aquest cas, les limitacions responien a una situació de fet que no ha sigut negada per cap de les parts, com era l’augment dels contagis. «Hem pogut veure i patir tots, des que va aparèixer la pandèmia, les successives onades que s’han anat produint i com l’evolució de la malaltia que, en el dia d’avui, continua causant víctimes, ha seguit ritmes inesperats», afegeix el Suprem.

Aquesta «característica notòria» de la pandèmia explica, segons els magistrats, «la urgència a adoptar decisions que, si va ser apreciada en la sentència a què al·ludeix l’escrit d’interposició en una situació extrema, sens dubte pren tota la seva força quan respon a l’objectiu de prevenir la difusió d’una malaltia com la causada per la covid-19».

Fora d’això, l’examen de l’expedient administratiu mostra que la proposta d’ordre va acompanyada de la justificació de les mesures i de l’informe de la Secretaria General Tècnica del Departament de Sanitat sobre competència, correcció del procediment seguit, amb explicació de la urgència i contingut material. «Aquest conjunt de circumstàncies ens porten a considerar que no hi va haver defectes invalidants en el curs de l’elaboració de l’ordre», conclouen. Afegeixen que el mateix Tribunal Constitucional ha establert que «el dret de reunió pot ser limitat per preservar altres drets, entre els quals, el dret a la salut».  

Futur de les reclamacions

 La representant legal de l’agrupació d’hotelers, Cristina Llop, sòcia d’Écija Abogados, considera que la resolució no ha d’afectar les reclamacions patrimonials que aquest sector ha plantejat a l’alt tribunal –aquesta mateixa setmana acaba el termini per a la formalització d’alguns d’aquests recursos–. 

«En aquest recurs s’anava contra la legalitat de la norma, i en les reclamacions patrimonials no diem que les normes fossin incorrectes, sinó que als nostres clients se’ls va exigir un sacrifici extra i, per tant, han de ser compensats segons l’article 3.2 de la llei orgànica de l’estat d’alarma», explica a aquest diari.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

L’expectativa d’una allau de recursos per reclamacions patrimonials davant mesures covid al Suprem va obligar aquest òrgan a demanar reforços al Ministeri de Justícia i fins i tot forçarà una reforma legislativa atesa la precària situació de la Sala que ha de veure aquests assumptes, que suma diverses baixes que no s’han pogut cobrir a causa del bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

La reforma, valorada molt positivament pel Suprem, permetrà als jutjats suspendre causes que presentin identitat jurídica substancial amb recursos pendents de cassació davant el Suprem, fins que l’alt tribunal s’hi pronunciï.