L’Audiència Nacional descarta aplicar la doctrina Atristain als condemnats pel 17-A

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha rebutjat els recursos de súplica presentats pels dos condemnats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils l’agost del 2017, amb què pretenien que es decretés la nul·litat d’actuacions i, per tant, la seva condemna, a l’aplicar-se’ls l’anomenada ‘doctrina Atristain', que va fixar el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en relació amb la validesa de les declaracions dels detinguts en situació d’incomunicació.

En aquestes interlocutòries, el tribunal rebutja la nul·litat d’actuacions sol·licitades per Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir, condemnats a 53 anys i 6 mesos de presó i a 46 anys, respectivament, al considerar que no es van vulnerar els seus drets per declarar incomunicats després de la detenció, a l’aplicar-se’ls la legislació antiterrorista i haver de declarar amb un advocat d’ofici, no pel que ells mateixos designessin.

En casos de terrorisme 

La Sala d’Apel·lació recorda que el TEDH admet excepcionalment l’anul·lació del dret del detingut a comptar amb assistència lletrada de la seva elecció si en interès de la justícia hi ha motius pertinents i suficients per considerar-ho necessari. Afegeix que es poden imposar restriccions a l’accés al seu advocat sempre que hi hagi un motiu justificat.

En particular, segons el TEDH, poden imposar-se certes restriccions al contacte entre advocat i client en casos de terrorisme, com passa en aquesta causa, en què es va acordar la incomunicació dels detinguts fent-los-ho saber oportunament per interlocutòria motivada del jutge. 

A més, la Sala assenyala que el que és rellevant, segons el TEDH, és determinar si el dret a la defensa s’ha vist irremeiablement perjudicat perquè les declaracions incriminatòries s’hagin efectuat en un interrogatori policial sense assistència lletrada i puguin servir per condemnar-los o que les proves obtingudes arran d’aquestes declaracions en comissaria constitueixin una part important de les proves materials en què se sustenta la condemna.

Notícies relacionades

Condemnats a penes de 53, 46 i 8 anys de presó els acusats pels atemptats del 17-A

Manuel García-Castellón: "El cas Leire no em sorprèn. Les clavegueres sempre hi són"

En aquest cas, la Sala precisa que aquestes declaracions seran analitzades en sentència, però de cap manera, precisa, sustenten la nul·litat de les actuacions i, per tant, de la sentència condemnatòria, que va ser recorreguda per les defenses. 

El tribunal destaca que la sentència del TEDH produeix efectes respecte de la persona directament afectada i que fins i tot en el cas d’Atristain la Sala Segona del Tribunal Suprem va acordar no donar accés al recurs de revisió, ja que la seva condemna no es va fonamentar exclusivament en les declaracions obtingudes en estat d’incomunicació.