Cs desapareix d’Andalusia en la seva cinquena hecatombe electoral

La cinquena patacada electoral consecutiva de Ciutadans deixa el partit sense representació al Parlament d’Andalusia i enterra l’únic govern autonòmic que els quedava viu amb el PP. Els taronges van perdre aquest diumenge els 21 diputats que els van permetre ostentar la vicepresidència de la Junta i cinc conselleries, a més de la batuta de la Cambra andalusa, i només van aconseguir el 3% dels vots. Les urnes van tornar a confirmar la complicada supervivència de les sigles, molt tocades pels cops electorals des del 2019.

L’intent de capitalitzar l’experiència de govern per esgarrapar el PP no va servir perquè la formació aixequés cap i evités l’atropellament popular. Les ‘torrijas’ del candidat Juan Marín i els balls a la Feria de Abril amb la líder nacional, Inés Arrimadas, no van aconseguir animar l’electorat al seu favor, inquiet després de la proposta llançada des de la direcció nacional de reformar l’article 2 de la Constitució per eliminar la distinció entre «nacionalitats i regions», malgrat l’autonomisme defensat pel seu postulant. Un error en plena campanya que va caure en el mantra recentralitzador de l’extrema dreta, tenint en compte que Andalusia disfruta de més autogovern consagrat per l’Estatut. El discurs contra el nacionalisme que va funcionar a Catalunya després de la convulsa tardor del 2017, no va tenir fruits a Andalusia.

L’aspiració principal era condicionar un futur govern liderat pel PP i que Juanma Moreno hagués de decidir entre Cs o Vox per continuar al palau de San Telmo. Però la imparable majoria absoluta va dissipar aquest escenari.

El futur del candidat

Marín també va posar en joc el seu futur polític, ja que va assegurar que si no treia un mínim de tres parlamentaris abandonaria el barco de la política, malgrat tenir una oferta prèvia de Moreno per fitxar-lo en el govern autonòmic com a independent. S’ha de veure si el líder de les files andaluses pren aquesta mateixa nit la decisió de dimitir.

Notícies relacionades

Eleccions Andalusia 2022: Última hora de les votacions en DIRECTE

El Govern pinta Feijóo com a titella d’Ayuso: ella «mana» al PP

El seu treball ja s’augurava complex quan es va decretar l’avanç electoral. I és que l’equip va haver de sobreposar-se a l’allau de baixes que es va deslligar després de l’anunci de l’avançament intentant brandir l’obra de les conselleries en el seu poder (Vicepresidència i Turisme, Economia, Educació, Ocupació i Igualtat). De fet, el partit va repartir a Marín i a la presidenta del Parlament, Marta Bosquet, com a candidats per Sevilla i a la consellera d’Igualtat, Rocío Ruiz, encapçalant la llista de Cadis, malgrat que cap viu en aquestes províncies, per tenir més opcions. Va ser en va.

Arrimadas s’haurà d’agafar fort al flotador amb què es va fotografiar el postulant durant la precampanya electoral perquè el cicle electoral del 2023 –autonòmiques, municipals i generals– no esborri les sigles del mapa polític espanyol.