Un sector de Podem, «decebut» amb Pablo Iglesias pel boicot a Yolanda Díaz

Sobreviure a la sortida del líder. Aquest era el repte a Podem fa ara un any, quan el 13 de juny del 2021 es va nomenar Ione Belarra com a nova secretària general. La tasca no era gens senzilla atesa l’empremta de Pablo Iglesias, que va dissenyar el partit a imatge i semblança seva i va aconseguir controlar l’organització amb mà de ferro sense perdre l’afecte dels seus seguidors més fidels, que van anar minvant així que s’anava acusant aquesta deriva.

Un any després de renovar-se la direcció, el repte no s’ha vist complert. I la raó és que la principal premissa, la sortida de Pablo Iglesias, no ha tingut lloc. Des de diferents tribunes i micròfons, el dirigent ha intervingut en la direcció política del partit que va fundar i ha qüestionat des de la seva posició els passos que Yolanda Díaz anava fent per establir les bases de la seva candidatura. Un paper que molesta en alguns sectors de Podem, que en un altre temps van ser lleials a qui era llavors secretari general i que ara reconeixen que estan «decebuts» per la deriva de l’exlíder, que van seguir en totes les batalles. 

«Quan va anunciar la sortida pensàvem que se n’aniria. Però no ho ha fet», resumeix un dirigent de Podem, que en els últims temps veu amb resignació les posicions que ha adoptat Iglesias després dels múltiples atacs a la successora en el càrrec. «Podem s’ho deu tot a Pablo Iglesias, però cal saber anar-se’n», destaquen aquestes veus, que admeten «decepció» amb el dirigent. 

Iglesias va fitxar a principis de curs per diversos mitjans de comunicació –cadena SER i Rac1, entre d’altres–, i des d’aleshores les seves intervencions setmanals l’han tornat en moltes ocasions al primer pla d’actualitat. En les primeres setmanes en què es va estrenar en els mitjans, l’equip de Yolanda Díaz es mantenia atent i escoltava amb certa expectació les paraules del dirigent als micròfons de la ràdio, però algunes de les seves consideracions, interpretades com una manera de marcar-li el pas a la gallega, van fer que s’optés per mirar de treure-li ferro, i situar-lo com un «tertulià».

El punt de no retorn entre Díaz i Iglesias va ser la celebració de l’acte de València, avançat en el primer número d’EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, mitjà de Prensa Ibérica al qual també pertany aquest diari, on no van ser convidats dirigents de Podem però sí polítiques d’altres formacions com Ada Colau, Mónica Oltra i Mónica García. Després, Iglesias va censurar la decisió: «M’hauria encantat que hi fossin, no només per la feina que desenvolupen, sinó perquè han sigut dues dones particularment atacades, més atacades que cap política d’esquerres en aquest país», va assegurar a la cadena SER, amb referència a Irene Montero i Ione Belarra. 

En aquella intervenció també va aprofitar per relacionar Díaz amb Manuela Carmena, i va advertir que «hi ha una consciència molt clara a l’esquerra que el que va intentar Manuela Carmena en el seu moment –‘podem aconseguir això sense els partits polítics’–, és clar que no va funcionar i que ningú ho té al cap». «tothom té clar que tots els dirigents que aporta Podem, però també Izquierda Unida (IU), han de tenir un paper molt important». «I sobretot cal deixar-ho tancat aviat», va etzibar, pressionant Díaz respecte als temps.

Podem està en aquests moments noquejat, sense acabar de superar la sortida del líder, i dividit quant a les consideracions que desperta el seu nou paper; tots coincideixen que el futur passa necessàriament per Yolanda Díaz, al no haver-hi candidat alternatiu –«això és indiscutible», és el mantra instal·lat en la formació. Però la situació s’està enrarint en grans sectors de Podem que veuen com la cúpula recull habitualment el guant que llança Iglesias i emet missatges que «són percebuts com un atac» que «desgasta»la vicepresidenta segona del Govern.

I aquest és un tema que preocupa no només a Podem, sinó al grup parlamentari, que també es troba fracturat entre els qui confien sense contemplacions en Yolanda el futur de l’espai i que condicionen el seu entusiasme als interessos de partit. Al grup d’ Unides Podem en el Congrés, forces com IU i En Comú Podem ja s’han mostrat com a aliats fiables de la vicepresidenta, mentre els diputats del partit morat estan dividits «a la meitat», segons un dels membres.

«Recullen la línia»

A Podem és precisament la posició de la cúpula respecte a Iglesias el tema que més preocupa. Tot i que hi ha qui considera que el fet que existeixi certa tensió entre la formació i Yolanda Díaz pot «venir bé» perquè és una manera de mantenir el «votant dur» d’esquerres, s’observa amb inquietud com la direcció va emetent els mateixos missatges llançats per Iglesias dies abans en les seves habituals rodes de premsa, tant les que tenen lloc a la seu del partit després de la reunió de l’executiva, com les setmanals al Congrés dels Diputats, ofertes per Pablo Echenique. «Recullen la línia d’allò que diu», opinen.

Els episodis que donen compte d’aquesta circumstància són molts i variats; alguns dels més recents són el cas andalús, quan Iglesias va pressionar per situar el candidat de Podem al capdavant un dia després que Yolanda Díaz advoqués per la candidata d’IU, Inmaculada Nieto, o quan Iglesias va responsabilitzar Díaz del fiasco de la coalició, en un discurs que després va reproduir Podem; o en el cas de Pegasus, quan l’exvicepresident va escampar la tesi que els responsables formaven part de «les clavegueres», perquè després el portaveu morat apuntés a una «cèl·lula extrajudicial del CNI».

La forta vinculació que existeix entre Iglesias i Podem no és només emocional. El dirigent és el president del ‘think thank’ del partit, Instituto República, i manté una relació fluida amb la cúpula. «Iglesias encara mana», afirmen algunes veus. En les tertúlies en què participa es refereix a Podem com «el meu partit» i en les últimes setmanes han desfilat pel seu programa –La Base– els principals líders morats, com Lilith Verstrynge, secretària d’Organització, Pablo Echenique, portaveu, i Ione Belarra, secretària general.

Notícies relacionades

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Porta, Albà i Parellada, entre 250 firmes de suport a Puigdemont

El dirigent, que ja va fer campanya per la formació a Castella i Lleó, ha entrat també a Andalusia, on Podem donarà cobertura a la presentació del seu llibre aquest diumenge a Cadis, en un acte que contraprogramarà Yolanda Díaz i Iñigo Errejón, que a aquella mateixa hora protagonitzaran un míting a Màlaga.

Tot i que als òrgans de direcció hi ha dirigents que observen amb preocupació la creixent ofensiva d’Iglesias cap a Díaz –i la transferència directa en l’estratègia del partit–, el cert és que «ningú diu res». No hi ha discussió a la cúpula de Podem. Encara continua, opinen, la cultura instaurada en l’etapa de Pablo Iglesias, en què no es permetia la dissidència i es castigava les veus discordants. La mateixa estructura i organització del partit en dona compte, i una prova és a Andalusia, on la cúpula estatal va portar fins als últims moments les negociacions amb la resta de partits andalusos, amb un fatal desenllaç pel qual la formació va quedar fora de la marca ‘Per Andalusia’.