¿Què en sabem, de Sumar, el procés d’escolta de Yolanda Díaz?

Abans d’entrar en matèria sobre els plans de Díaz, és necessari comprendre des de quina posició parteix la vicepresidenta. El març del 2021, fa més d’un any, Pablo Iglesias va anunciar que abandonava el Govern per presentar-se a les eleccions de Madrid. En aquell moment, el fundador de Podem va ungir Yolanda Díaz com a líder de l’ala morada de l’Executiu i candidata a les pròxima eleccions. La política gallega encara no ha acceptat aquest encàrrec.

Sense cap poder orgànic –Ione Belarra és la secretària general de Podem i Alberto Garzón, el coordinador federal d’IU– ni carnet de militant –només conserva el del PCE per «honor» a la tradició familiar–, Díaz va assumir els comandaments d’Unides Podem i la vicepresidència segona. Pocs mesos després, va anunciar la seva intenció de reconfigurar l’espai.

La vicepresidenta segona es llançarà a recórrer Espanya sota la marca Sumar. Com va revelar EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, mitjà del grup Prensa Ibérica a què pertany aquest diari, l’entorn de Díaz va registrar una associació amb aquest nom per poder organitzar el seu periple per tot el país. Es tracta, per tant, d’una eina amb què impulsar el procés d’escolta. Ella mateixa va descartar que el nom tingués cap relació amb una possible futura marca electoral.

La primera parada del procés d’escolta serà Madrid. La vicepresidenta segona i el seu equip preparen un gran acte a la capital espanyola per al 8 de juliol, coincidint amb la celebració de la festa de l’Orgull LGTBI. Serà un esdeveniment a l’aire lliure del qual, per ara, no se sap gaire més tret que serà el moment en què Díaz expliqui públicament què pretén fer i com ho farà.

El procés d’escolta s’allargarà fins al desembre. La vicepresidenta segona s'agafarà sis mesos per recórrer el país i reunir-se amb diferents col·lectius. Sense entrar en grans detalls, l’entorn de la ministra de Treball ha explicat que la intenció és celebrar trobades en què Díaz atengui les demandes de la societat civil i alternar-les amb actes públics.

Díaz sempre ha dit que no serà fins al final del seu procés d’escolta que ella decideixi si vol presentar-se o no a les eleccions generals del 2023. La vicepresidenta ha assegurat que una vegada acabat el seu viatge per Espanya consultarà amb la societat civil a través d’unes primàries o algun mecanisme d’elecció si volen impulsar un projecte polític i que ella sigui la candidata.

El procés que comença ara Díaz estarà centrat en la societat civil. La vicepresidenta no s’atipa de repetir que és la ciutadania la que ha de tenir el protagonisme, i no els partits. El paper dels partits ja es veurà en una segona fase. Tot això ha creat cert nerviosisme en les formacions d’Unides Podem i, sobretot, en la dirigida per Belarra. Els morats asseguren que Díaz compta amb tot el seu suport, però hi ha recel sobre l’espai que els donarà.

A més, Díaz vol ampliar les aliances. En els últims mesos ha estretit relacions amb el líder de Més País, Íñigo Errejón, i amb la dirigent de Compromís, Mónica Oltra. Fruit d’aquestes enteses, és la candidata de Per Andalusia que engloba Podem, IU, Més País, Equo, Aliança Verda...